Arxiu d'etiquetes: Barcelona (cult)

Gaspar, Sala

(Barcelona, 1907 – 1996 / 2013 – )

Galeria d’art. Dedicada especialment a la pintura contemporània, fou dirigida pels germans Joan, Carme i Miquel Gaspar i per Manuel Feliu.

Hi exposaren grans personalitats de la pintura moderna, entre els quals Picasso, que el 1956 ho féu per primer cop a Espanya després de la guerra civil. També acollí l’obra dels més importants artistes nacionals i estrangers.

Abans del primer tancament, els conflictes entre els hereus de Miquel Gaspar (mort 1989) i el germà d’aquest, Joan, dugueren aquest darrer a fundar una nova Galeria Joan Gaspar, que s’inaugurà el 1993.

L’any 2013 familiars dels fundadors tornaren a obrir l’establiment.

Gaseta de les Arts

(Barcelona, 15 maig 1924 – 1930)

Revista quinzenal. Iniciada sota la direcció, en una primera època, que acabà el 1927, de Joaquim Folch i Torres.

En la segona època (1928-30) es fusionà amb “La Ciutat i la Casa” i fou dirigida conjuntament per Folch i per Rafael Benet.

Important revista de divulgació, tant de l’art antic com del modern, tingué una pretensió eclèctica, malgrat que la doctrina dominant era la derivada del noucentisme.

Garba

(Barcelona, 18 novembre 1905 – 10 febrer 1906)

Setmanari il·lustrat d’art, literatura i actualitats fundat per la mateixa empresa editora de “Cu-cut!”.

Hi col·laboraren importants escriptors de l’època. Canvià d’orientació i de format al número 11 per suplir “Cu-cut!”, que era suspès, però fou prohibit pel fet d’assemblar-s’hi massa.

Gall, El -setmanari-

(Barcelona, 4 juliol 1912 – 4 gener 1913)

Setmanari nacionalista català, de caràcter satíric. La col·lecció completa consta de 27 números, sobretot remarcables per la part artística.

La capçalera del primer número fou dibuixada per Joan Junceda i hi col·laboraren importants il·lustradors.

Dirigí el setmanari Francesc Xavier Gambús, que hi publicà versos satírics amb el pseudònim d’El Gall de la Passió.

Gai Saber, Lo

(Barcelona, 1 març 1868 – 20 maig 1883)

(ort ant: Lo Gay Saber) Revista literària. Fundada per Francesc Pelagi Briz.

El tema central de la qual era la defensa de la unitat de la llengua arreu de les terres catalanes i representà un esforç seriós en el context de la Renaixença.

La Revolució de Setembre de 1869 aconsellà la suspensió voluntària del periòdic i deixà de sortir el 10 de novembre de 1869. Se’n reprengué la publicació l’1 de gener de 1878, incrementant-ne la part literària.

Suspesa per dificultats econòmiques el 15 de setembre de 1882, tornà a sortir com a mensual l’1 de febrer de 1883 fins al seu darrer número.

Gaceta Numismática

(Barcelona, 1966 – )

Publicació trimestral de l’Asociación Numismática Española. Recull estudis i informació general sobre numismàtica i medallística.

El 1986 publicà el número 83. En són remarcables els exemplars monogràfics sobre les Trobades d’Estudis Numismàtics, dedicats al florí d’or (1983) i a troballes monetàries (1984).

Gaceta Municipal de Barcelona

(Barcelona, 4 novembre 1914 – )

Setmanari oficial de l’ajuntament de Barcelona. Publicà els acords i els edictes municipals.

Fou redactada en català (“Gaseta Municipal de Barcelona”) del 6 de juliol de 1922 al 27 de setembre de 1923, i durant la República.

Actualment també es publica en català (tres números al mes). Des del 2000 només es publica en format electrònic.

Gaceta Ilustrada

(Barcelona, 1956 – 1984)

Revista gràfica. Primera revista setmanal espanyola a l’estil de publicacions internacionals com “Paris-Match”, “Life” o “Época”.

Fou impulsada per A. Julià de Capmany, i controlada posteriorment per la Sociedad Barcelonesa de Publicaciones i més tard pel grup Godó.

Gaceta de Cataluña

(Barcelona, 1 agost 1878 – 31 octubre 1883)

Diari conservador en castellà. Subtitulat de avisos, política y noticias.

Polemitzà amb el “Diari Català” pel Congrés Catalanista del 1880 i provocà una resposta per la qual el periòdic de Valentí Almirall fou suspès, acusat d’atacar el principi d’unitat nacional.

Gabinet Numismàtic de Catalunya

(Barcelona, 1931 – 1986)

Museu monogràfic, creat per la Junta de Museus. Agrupà les col·leccions numismàtiques municipals i d’altres organismes oficials.

Fou organitzat i dirigit per Josep Vicenç Amorós (1931-57) que el dotà de sis sales d’exposició i d’instal·lacions per a investigació. L’any 1948, el Gabinet era instal·lat a l’ala de llevant del pis superior del Palau de la Ciutadella i era considerat entre els més ben equipats d’Europa.

Entre el 1957 i el 1980 en decaigué l’activitat; el 1980 hom en desmantellà les sales d’exposició i de treball i fou traslladat al Palau de la Virreina.

El 1986 passà a ésser un departament del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona, i posteriorment passà a dependre del Museu Nacional d’Art de Catalunya.