Arxiu d'etiquetes: Barcelona (bio)

Bellafila, Josep de

(Barcelona, segle XVI – segle XVII)

Cavaller. L’any 1602 fou conseller segon de Barcelona i anà com a ambaixador a Valladolid per reconèixer el dret de Barcelona a batre la moneda del Principat.

Passà dos anys a la presó sota el virregnat del marquès d’Almazán. Després fou elegit Protector del braç militar. Des d’aquest càrrec s’oposà a les pretensions econòmiques dels virreis i de Felip IV.

Ambaixador a Madrid el 1635, tingué un conflicte amb el comte d’Olivares a causa de l’arrest de quatre membres del Consell de Cent i de l’allotjament de les tropes reials al Principat.

Barra, Francesc

(Barcelona, segle XVII)

Artiller. Mestre de l’escola militar establerta llavors a Barcelona.

Escriví un dels primers tractats d’artilleria impresos a la Península Ibèrica: Breu tractat d’artilleria recopilat de diversos autors, impresa a Barcelona pel Consell de Cent el 1643, durant la Guerra dels Segadors.

Ballester, Ramon

(Barcelona, segle XIV)

Jurista. Exercí la professió a Barcelona.

És autor de comentaris a les constitucions donades per Jaume II el Just a les corts de Montblanc de l’any 1311 i a les de Girona de l’any 1321, i també de gloses i alguns usatges, que es conserven inèdits a la biblioteca d’El Escorial.

Jaume Marquilles recollí les opinions d’aquest jurista als seus comentaris als Usatges.

Bahí i Fabrícias, Joan Isidor

(Barcelona, segle XVIII)

Metge remarcable. Fill de J. F. Bahí i Fontseca. Fou soci actiu de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts. Hi presentà escrits notables referents a conreus agrícoles.

Morí per contaminació d’un cadàver que era objecte de les seves investigacions mèdiques.

Averçó, Francesc d’

(Barcelona ?, segle XIV – abans 1396)

Alt funcionari reial. Ciutadà de Barcelona, el 1354 fou mostassaf de Barcelona, i l’any següent conseller quart.

Fou capità en les armades oficials i en la guerra de cors contra Gènova. Pere III el Cerimoniós el nomenà vice-almirall de Catalunya (1364-81), participà en la guerra contra Castella, al capdavant de les galeres del Principat, i en nombroses missions de vigilància i de defensa de les costes de Sardenya i de Sicília.

Del 1381 al 1384 fou veguer de Barcelona.

Aparici, Josep Innocent

(Barcelona, segle XVIII)

Economista. Fou secretari del rei Carles III de Borbó.

Publicà un estudi remarcable pel tal de determinar el valor de totes les monedes en curs al territori espanyol.

Andreu, Jacint -impressor-

(Barcelona, segle XVII)

Impressor. Formà part de la impremta de Sebastià de Cormellas abans de tenir-ne de pròpia.

Són conegudes obres seves del 1667 al 1684, entre les quals cal remarcar la primera edició en castellà del Compendio de los preludios del arte militar de Doménec Moradell (1674) i les primeres edicions de diverses obres de Joan Gaspar Roig i Jalpí: Resumen historial de las grandezas y antigüedades de la ciudad de Gerona (1678). Dulze desengaño histórico del año en que se fundó la Sagrada… Orden de Nuestra Señora de la Merced (1684) i d’altres.

Amuti, Joan

(Barcelona, segle XIX)

Escriptor i periodista.

Entre les seves obres destaca avui, per la seva curiositat, un Viatge a Mataró en el ferrocarril, que recull les impressions d’un viatge per la nova via fèrria Barcelona-Mataró, la primera del país, inaugurada el 1849.

Amorós, Francesc

(Barcelona, segle XIX)

Ebenista. Especialitzat en la construcció de billars. Era posseïdor d’una bona tècnica i donà un gran impuls a la seva especialitat.

El 1855, juntament amb Josep Dardé i els fabricants de pianos Boisselot i Cia, fou premiat a l’exposició de París, fet que evidencià la importància de l’ebenisteria catalana de l’època.

Amorós, Carles

(Tarascó, Provença, França, segle XV – Provença, França, 1549)

(o Carles Boloç)  Impressor. Cap al febrer de 1498 arribà a Barcelona i hi establí un taller propi (1505).

Publicà el vocabulari llatí-català de Nebrija, i al costat d’edicions modestes figuren obres d’autors importants, com Ausias Marc, Garcilaso i Boscó.

Els seus llibres marquen el pas dels incunables a l’estil renaixentista.

Fou el pare de Joan Carles Amorós  (Barcelona, segle XVI)  Impressor. Continuà al front del notable obrador del seu pare.