(Agde, Llenguadoc, 1857 – València, 1913)
Banquer. Residí des de jove a València, on dirigí magatzems de vi i negocis d’exportació.
Fou un dels iniciadors de la Cooperativa del Gas, del Banc Comercial Espanyol, de l’Electrohidràulica del Túria, del Sindicat d’Exportadors de Vi i de la Cambra de Comerç Francesa.
Fundà una banca important.
(Saragossa ?, Aragó, segle XIV – Aragó, segle XIV)
Tresorer i després procurador general de la reina Violant de Bar des del 1393.
Mercader de Saragossa, féu fortuna amb negocis relacionats amb la cort, com l’arrendament de totes les seques dels regnes de Joan I el Caçador, llevat de les de Mallorca (1388), la col·lecta de la dècima papal concedida a Joan I el 1390 i el 1393 (aquesta darrera en societat amb Luchino en l’alineació i després en la recuperació del patrimoni reial tant en època de Joan I com de Martí I l’Humà).
Fou inclòs en el procés del Consell de Joan I, el 1396.
(Rosselló, segle XII)
Senyor. El 1160 fou un dels fiadors de Ramon Berenguer IV de Barcelona per al primer emprèstit de 6.700 moraberins que féu al comte el banquer montpellerí Guillem Leteric.
(València, 1946 – )
Entitat bancària. Associada amb l’Asociación Española de Cajas Rurales, fundada en produir-se la transformació de la Caixa Central de Crèdit Agrícola en la Caixa Rural Provincial de València.
Arrelada als seus inicis a València i les seves comarques, té més de 200 oficines i una xarxa de més de 150 caixers automàtics, distribuïts per Barcelona, Tarragona, València i les seves comarques, i el nord d’Alacant. Des del 1961 exercí un paper primordial en el finançament del sector agrícola i de l’àmbit rural.
Des del 1990 l’entitat ha desenvolupat una tasca de divulgació i col·laboració amb el món del cooperativisme, a través de la Fundació Cultural i la Promoció Social. És editora de la sèrie “Cuadernos de Agricultura”.
(Perpinyà, 1990 – )
Caixa resultant de la fusió de la Caixa Regional de Crèdit Agrícola dels Pirineus Orientals (fundada a Perpinyà el 1902) amb la Caixa Regional de l’Arieja.
Tenia, el 1991, 928 milions de francs de recursos propis i un balanç de 14.575 milions, amb 107 caixes locals.
Inicià aleshores una estratègia d’expansió en tots els Països Catalans amb l’adquisició de les financeres Sofiholding (1989) i Focrecrom (1991) de Barcelona.
(Alacant, 1954 – 1992)
Entitat financera. El balanç de situació al final del 1991 presentava unes reserves de 13.272 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 190.514 milions.
En l’estructura del passiu destaca el baix pes de les cessions de deute públic i dels emprèstits, i en la de l’actiu la forta inversió creditícia, bàsicament en el sector privat.
L’any 1992 es va integrar a la Caixa del Mediterrani.
(Palma de Mallorca, 1882 – )
“Sa Nostra” Entitat financera. L’any 1897 obrí la primera sucursal. Hi destaquen els comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, superiors a la mitjana del total de caixes. Pel que fa a l’actiu, cal esmentar la forta inversió creditícia.
L’any 2008 disposava d’una xarxa d’unes 230 oficines, la majoria a les Illes Balears i amb presència també al País Valencià, Catalunya, Madrid, les Canàries i Castella la Manxa, i la plantilla era d’uns 1.500 treballadors. En el balanç d’aquest any, els recursos propis eren de d’11.000 milions d’euros i els beneficis després d’impostos consolidats superaven els 68 milions d’euros. L’any 2007 rebé la Medalla d’Or de les Illes Balears.
Al juliol de 2010 signà un acord amb altres entitats i amb seu a Madrid.
(Alacant, 1940 – 1976)
Institució financera. Constituïda per l’agrupament de les caixes d’estalvis de Cartagena i d’Alacant, com un dels intents de la immediata postguerra d’estructurar una nova regió espanyola amb el nom de Sud-est.
La Caixa d’Estalvis d’Alacant havia estat iniciada el 1887; el 1910 canvià el nom pel de Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat d’Alacant i començà a actuar com a representant de la Caixa de Previsió Social del Regne de València. Des del 1962 ha tingut un creixement rapidíssim.
El 1976 s’integrà a la Caixa d’Estalvis del Mediterrani.
(Alacant, 1976 – 2011)
“CAM” Entitat financera. Fundada per la fusió de cinc caixes. El balanç del 1991 presentava unes reserves de 50.226 milions de pessetes i uns recursos crediticis de 613.716 milions.
De l’estructura del passiu destaca el fort pes dels comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, i quant a la d’actiu, la forta inversió creditícia. Disposà d’una completa xarxa de més de 400 oficines.
El 2011 va entrar en fallida econòmica i fou adjudicada al Banc de Sabadell.
(Castelló de la Plana, 1878 – 2011)
“Bancaixa” Entitat financera fundada gràcies al fruït d’una proposta de Joan Navarro i Reverter a la Societat Econòmica d’Amics del País. Fins al 1931 no tingué obra benèfico-social pròpia i el seu creixement general fou molt lent.
Moltes caixes menors valencianes s’hi van fusionat. El 1984 era la primera caixa del País Valencià pel volum de dipòsits i tenia 444 oficines.
El 2011 es fusionà amb altres entitats per crear Bankia.
Dades dels Països Catalans 