(Capçanes, Priorat, segle XVII – Móra d’Ebre, Ribera d’Ebre, segle XVIII)
Guerriller austriacista. Pare de Josep i Pere Joan Barceló i Anguera.
Era carboner d’ofici. en 1705, tan bon punt desembarcaren al Principat les forces aliades, s’uní amb els seus fills a les partides de voluntaris austròfils reclutades pels germans Nebot i Font al Priorat i al Camp de Tarragona. Fou nomenat capità.
Participà a la guerra de Successió. Morí en combat.
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, segle XVII – Barcelona, 7 agost 1713)
Militar austriacista. Comte de Fogonella. Fill del conseller en cap Francesc d’Asprer i Palós.
Prengué part en la guerra de Successió des de l’atac aliat a Barcelona el 1705. Fou nomenat governador de Tarragona i ascendit a general de batalla. Morí en el setge de Barcelona.
La seva família s’exilià el 1714 a Viena.
(Catalunya, segle XVII – Avinyó, Provença, França, 1719)
Eclesiàstic austriacista. Formà part de la junta d’eclesiàstics nomenada per Carles d’Àustria abans de l’alliberament de Barcelona (1705). El 1713 era canonge i ardiaca d’Urgell.
Participà en la junta de braços reunida a Barcelona que decidí de resistir a les tropes assetjants de Felip V. El 1714 fou membre de les juntes de la Generalitat.
Els borbònics l’expulsaren del país a la caiguda de Barcelona (1714)
(Catalunya, segle XVII – Àustria ?, segle XVIII)
Noble. Com a membre del Braç Militar participà a la històrica Junta de Braços reunida a Barcelona del 30 juny al 6 juliol 1713, on es decidí la resistència contra les forces borbòniques.
Es posà al front d’una companyia de la Coronela i actuà a la defensa de Barcelona guarnint les muralles o bé en algunes missions exteriors, com la defensa de la bateria de la Creu de Sant Francesc.
L’11 de setembre de 1714 en produir-se l’assalt final, era amb la seva companyia al baluard de Jonqueres i participà en la lluita entre aquell i el de Sant Pere. Poc després fou encara un dels oficials destacats als ferotges combats del Portal Nou, a partir del contraatac que dirigí, fins a ser ferit, el Conseller en Cap Rafael Casanova.
Asprer fou dels pocs oficials que sortiren indemnes d’aquelles proves. Després de la capitulació s’exilià. Els borbònics li confiscaren els béns.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Militar. Per l’agost de 1713 entrà de capità al nou regiment de cavalleria de Sant Jaume, format aleshores a Barcelona, ja durant el setge de les forces borbòniques.
Sortí de la capital per a la lluita comarcal, fou un dels millors auxiliars d’Antoni Desvalls i de Vergós. El 10 d’abril de 1714, des de Sant Llorenç Savall, el marquès l’envià al Penedès per reclutar voluntaris i preparar un nou alçament en país ocupat. Armiges havia reunit el primer de maig 600 homes. A la segona quinzena d’aquest mes dirigí la rebel·lió.
Aconseguí ocupar Vilafranca i Vilanova i assetjà la guarnició filipista de Sitges. Atacat a Vilafranca per una gran columna enemiga, es replegà en bon ordre pel camí del Pla del Penedès i féu caure els seus perseguidors en una emboscada parada per Desvalls, que venia per aquell camí.
(València, segle XVII – Barcelona, 11 setembre 1714)
Noble i militar. En 1699 era de guarnició a Barcelona, com a tinent d’infanteria. L’any següent ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats de la capital. Hi presentà diversos treballs de caràcter literari.
En pujar al tron Felip V de Borbó fou considerat austròfil. En 1705 entrà de tinent efectiu, amb el grau honorífic de tinent coronel, al famós regiment de Guàrdies Catalanes, que tant es distingí lluitant contra Felip V.
Atacada Barcelona per aquest rei en 1706, Armengol col·laborà activament a la defensa. Es destacà rebutjant amb la seva companyia una violenta escomesa enemiga contra la llengua de bou del sistema fortificat de Montjuïc.
L’arxiduc Carles d’Àustria el nomenà governador de Morella i de Callosa (1708), i tinent de Batlle General de València.
Caigut el País Valencià en poder dels borbònics, es retirà al Principat. Serví com a oficial al setge de Barcelona de 1713-14. A la terrible batalla final morí defensant la barricada alçada al Pla de Palau.
(Catalunya, segle XVII – Barcelona, 14 agost 1714)
Militar. Era oficial d’infanteria en pujar al tron Felip V de Borbó. No trigà a ser considerat austròfil.
Participà a la guerra de Successió on assolí el grau de sargent major. Fou agregat a les forces de guarnició de Barcelona durant el setge de 1713-14.
El 17 de juny de 1714 era un dels caps de l’heroica defensa del convent de Caputxins, que resultà molt costosa per als assaltants.
El 14 d’agost participà a la terrible batalla del baluard de Santa Clara, on hi morí.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Noble. Fou partidari de Carles d’Àustria durant la guerra de Successió. Com a ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, lluità des del començament al front de Lleida.
El 1706 formà part del contingent lleidatà que es replegà al pla de Barcelona per contribuir a la defensa de la capital contra l’ofensiva borbònica. Li fou encomanada l’agrupació de voluntaris a la conca de Tremp. Es mostrà molt actiu al front establert sobre la ratlla d’Aragó.
El 1707 féu mostres de gran coratge a la presa d’Areny. Carles d’Àustria li concedí aleshores el grau de coronel i el títol de comte d’Areny de Vilanova. També destacà molt, dins el mateix any, a la dura acció de Benavarri.
El 1713, escèptic respecte de les possibilitats de resistència, es retirà.
(Catalunya, segle XVII – Moià ?, Moianès, segle XVIII)
Baró de Claret. Actuà com a capità de la Coronela de Barcelona durant el setge francès de 1697. Era tinent coronel de cavalleria en temps de Felip V de Borbó. Abraçà la causa de Carles d’Àustria i es passà als aliats. Fou nomenat coronel el 1706.
Actuà especialment als fronts de Lleida i de la conca de Tremp, col·laborant amb Feliu d’Areny. El 1707 rebé el títol de comte. El 1713 restà al marge del darrer procés de resistència a ultrança, i es retirà a Moià.
(Catalunya, segle XVIII)
Títol concedit per l’arxiduc Carles d’Àustria a Feliu d’Areny i de Vilanova de Perves, únic titulat.
Dades dels Països Catalans 