Arxiu d'etiquetes: astrònoms/es

Cresques, Hasdai

1 Resposta

(Barcelona, 1340 – Saragossa, 1410)

Filòsof jueu. Cosmògraf pertanyent a la comunitat hebrea.

Intentà fonamentar racionalment la doctrina i l’espiritualitat judaiques utilitzant arguments aristotèlics. Contraris a Maimònides, admeté l’existència d’un infinit extramundà i afirmà la possibilitat de conèixer alguns atributs positius de Déu. Influí en Spinoza.

Autor d’Or Adonai (Ferrara, 1556).

A l’assalt al call jueu de la capital, el 1391, li mataren un fill davant d’ell.

Fou astròleg del rei Joan I de Catalunya, i molt estimat per aquest.

Cirera i Salse, Ricard

2 Respostes

(Os de Balaguer, Noguera, 16 juliol 1864 – Barcelona, 3 agost 1932)

Astrònom i jesuïta, Germà de Lluís.

Del 1888 al 1894 va estar a l’observatori de Manila, on fundà la secció magnètica i féu el pla magnètic de les Filipines.

Fundà (1904) l’Observatori de l’Ebre i el dirigí fins al 1920.

Escriví diverses obres sobre el magnetisme terrestre i solar.

Aster

Deixa un comentari

(Barcelona, 1948 – )

“Agrupació Astronòmica de Barcelona”  Societat d’afeccionats a l’astronomia i a les ciències afins, amb delegacions a Mataró i a Esplugues de Llobregat, fundada per Ernest Guillé. Hi ha una comissió d’astronàutica.

El 1953 fou inaugurat l’observatori. Publica periòdicament el butlletí “Aster“.

Enllaç web:  Aster

Armenter i de Monasterio, Frederic

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 juny 1886 – 1959)

Astrònom. En unió de Comas i Solà fundà la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica en 1911. En fou secretari des d’aquella data fins al 1944, i president des d’aleshores fins a la seva mort.

Un dels cràters de la lluna rebé el seu nom.

Entre els seus escrits destaquen els llibres Luces del infinito (1946), Las radiaciones (1954), Panorama del Universo (1955) i Astronomía y astronáutica (1958).

Agrupació Astronòmica de Sabadell

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 14 abril 1960 – )

Entitat amateur. Dedicada a l’estudi dels diferents astres i fenòmens de l’univers, amb diverses delegacions a l’estat espanyol.

Facilita instruccions i efemèrides dels diferents fenòmens als associats, en recull les observacions, analitza els resultats i els fa arribar als organismes corresponents.

Entre les diferents publicacions que edita (circulars tècniques, monografies), cal esmentar la revista bimensual “Astrum”.

Enllaç web:  Agrupació Astronòmica de Sabadell

Abraham Bar Hiyya

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XII – després 1145)

Matemàtic, astrònom i filòsof hebreu. Documentat a Barcelona de 1133 a 1145.

Realitzà una tasca de compendiador i traductor, i escriví diverses obres amb la finalitat de difondre la ciència aràbiga al món occidental.

Sobre aritmètica, geometria, òptica i astronomia escriví: Fonaments de la intel·ligència i torre de la creença, Tractat de geometria i medició, Llibre del càlcul dels moviments dels astres, Taules astronòmiques i Llibre del còmput del calendari.

Les seves idees sobre filosofia i teologia estan exposades en les obres Meditació de l’ànima i Llibre revelador.

Renart i Garcia, Dionís

2 Respostes

(Barcelona, 23 març 1878 – 12 febrer 1946)

Escultor i astrònom. Era fill de Dionís Renart i Bosch i germà de Joaquim. Format amb el seu pare i a Llotja, treballà al taller de Josep Llimona. Concorregué a les exposicions de Belles Arts de Barcelona (1911 amb Eva, 1918 amb La Raça) i de Madrid (1912 amb Al·legoria i Retrats).

Sobresortí en obres d’art aplicat fent els models de bibelots de ceràmica, gerros, medalles, i voris per a joies -per a la casa Masriera-, utensilis diversos, etc; els millors són els que segueixen les formes de l’Art Nouveau. Fou escultor anatòmic de la Facultat de Medicina de Barcelona. És representat al Museu d’Art Modern de Barcelona. Treballà també com a medallista.

Sobresortí, d’altra banda, pels seus estudis astronòmics; fou president de la secció lunar de la Societat Astronòmica de Barcelona, iniciador i organitzador de l’Exposició d’Estudis Lunars celebrada a Barcelona el 1912 i autor d’un mapa en projecció estereogràfica de diversos relleus lunars. Un recinte lunar porta el seu nom.

Febrer i Carbó, Joaquim

Deixa un comentari

(Benicarló, Baix Maestrat, 26 setembre 1893 – Barcelona, 3 setembre 1970)

Meteoròleg, astrònom i matemàtic. Treballà a l’Observatori Fabra, del qual esdevingué director (1958), i al Servei Meteorològic de Catalunya. Féu molts estudis pluviomètrics i sondeigs atmosfèrics.

Des del 1931 fins al 1963 fou catedràtic de física a la Universitat de Barcelona. Va estar president de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica.

Publicà Atlas pluviométrico de Cataluña, premiat el 1930; Meteorología. Lecciones de astronomía elemental (1946), i Lecciones de cosmografía, les dues darreres en col·laboració.

Comas i Solà, Josep

4 Respostes

(Barcelona, 17 desembre 1868 – 2 desembre 1937)

Astrònom. Llicenciat (1889) en ciències físico-matemàtiques, dirigí la instal·lació de l’Observatori Fabra i en presidí la Secció Astronòmica (1904-37). El 1901 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Al costat de notables treballs d’investigació, realitzà una important tasca divulgadora amb la publicació de llibres (Fotografia del cel, 1898; Astronomia, 1927) i articles, i la fundació de la Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica (1911), que presidí fins a la seva mort.

Va descobrir dos cometes, un estel variable i onze asteroides, un dels quals porta el nom de Barcelona. Va ser director del Servei d’Astronomia de la Generalitat i membre de diferents institucions acadèmiques.

Canelles i Carreres, Agustí

2 Respostes

(Alpens, Osona, 22 juny 1765 – Alella, Maresme, 9 abril 1818)

Matemàtic, astrònom i religiós. Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona. Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz (1789). Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques (1803) i el 1806 ocupà la càtedra de nàutica a l’Escola de Nàutica de Barcelona.

Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts (1803), on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza, i col·laborà amb els astrònoms Joan Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre (1805).

Durant la invasió francesa formà part de l’exèrcit espanyol i s’hi distingí pels treballs de topografia i obres de campanya; aixecà plans de ciutats (Descripción de la plaza de Vich y sus contornos en 1813). Aplegà elements per a formar un mapa general de Catalunya, i el 1817 estudià un sistema per tal d’aprofitar les aigües del Llobregat per al reg del pla de Barcelona i zones del Vallès.

Inventà un instrument per a les observacions geodèsiques i astronòmiques. Publicà: Elementos de astronomía náutica (1814).