Arxiu d'etiquetes: Andalusia (bio)

García del Cid Arias, Francisco

2 Respostes

(Màlaga, Andalusia, 22 setembre 1897 – Barcelona, 21 octubre 1965)

Científic. Professor de la Universitat de Barcelona, impulsà de manera molt significativa els estudis de biologia marina a l’estat espanyol.

Doctor en ciències per la Universitat de Barcelona el 1922, amb una tesi sobre ictiologia, i llicenciat en medicina i cirurgia (1930), fou catedràtic de zoologia d’aquesta universitat des del 1942. El 1943, fou el primer director de l’Institut de Biologia Aplicada dependent del CSIC.

El seu gran interès per tot el referent al mar féu possible que la Secció de Biologia Marina d’aquell institut esdevingués al cap de poc temps (1951) l’Institut d’Investigacions Pesqueres (IIP).

El primer vaixell oceanogràfic de l’IIP, construït a Tarragona el 1977, duu el seu nom.

Galera i Monegal, Montserrat

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 1936 – )

Arxivera i bibliotecària. Obtingué el títol de bibliotecària el 1956 i es llicencià en filologia catalana el 1983. El 1987 es diplomà en biblioteconomia i documentació i pertangué al cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya des del 1990.

Exercí a la Biblioteca de la Universitat de Barcelona entre el 1970 i el 1986, a la secció de geografia, com a cap del servei d’informació bibliogràfica de la biblioteca general.

Des del 1986 fou cap de la Cartoteca de Catalunya i professora de tercer cicle del departament del geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona i dels mestratge d’arxivística.

S’ha interessat per la cartografia històrica: Atlas de Barcelona. Siglos XVI-XX (1982), en col·laboració; Bibliografia geográfica de la ciudad de Barcelona (1973-78), catàleg de l’exposició Cartografia de Catalunya dels Segles XVII i XVIII (1986).

Font, Rafael

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV – Cadis, Andalusia, 1522)

Mercader. Establert a Cadis, ajudà a finançar a Alonso Fernández de Lugo la conquesta de Tenerife en 1494-96, on estigué posteriorment fins al 1518 i on rebé bons repartiments de terres.

Fou regidor (1513) de nomenament reial i escrivà públic per oposició, tot i que alguns castellans s’hi oposaren tractant-lo d’estranger.

Fundà la capella de la Mare de Déu de Montserrat al convent de Sant Miquel. Aquesta capella seria coneguda per capilla de los catalanes.

Folch i Amich, Francesc de Paula

2 Respostes

(Granada, Andalusia, 2 octubre 1799 – Barcelona, 9 desembre 1888)

Metge. Fill de Jaume Folch i Costa.

El 1832 viatjà per Europa formant part d’una comissió per a l’estudi del còlera.

En 1830-80 fou catedràtic de patologia general i anatomia patològica (el 1845 publicà un tractat d’aquestes disciplines) a la facultat de medicina de Barcelona, de la qual fou degà.

Ferrer i Fernández, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Granada, Andalusia, 1833 – Buenos Aires, Argentina, gener 1871)

Escriptor. Pertany als inicis de la Renaixença i figura en l’antologia de Los trobadors moderns (1859).

Fou fundador i director del setmanari il·lustrat “El Cafè” (1860).

En una època anterior a la consolidació del Teatre Català, fou autor de peces de costums al·lusives a fets d’actualitat, com la guerra d’Àfrica, en obres com A l’Àfrica, minyons! (1859) i Ja hi van, a l’Àfrica (1860), entre les més conegudes.

Fernández de Villavicencio Arévalo, Francisco

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 1923 – Barcelona, 7 setembre 1995)

Jurista. Llicenciat en dret a la universitat de Sevilla, des del 1950 fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i des del 1980 degà de la facultat de dret.

Especialitzat en dret civil català, fou el promotor, i després director, de la càtedra Duran i Bas de dret civil català.

Accedí a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i el 1981 fou elegit president del Consell Consultiu de la Generalitat.

Falla y Matheu, Manuel de

21 Respostes

(Cadis, Andalusia, 23 novembre 1876 – Alta Gracia, Argentina, 14 novembre 1946)

Compositor. Estudià amb la seva mare, de família catalana, i amb Enric Broca. Més tard amplià els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell.

En ple segon període de creació escriví els primers esbossos de L’Atlàntida (1928), sobre el text de Jacint Verdaguer. El 1933 compongué una obra per a cor mixt dedicada a la Capella Clàssica de Joan M. Thomàs i basada en un tema de la segona balada de Chopin: Balada de Mallorca.

El 1935 escriví Pedrelliana, sobre temes de l’òpera de Pedrell La Celestina.

Fàbregues-Boixar i Talarn, Joan Antoni de

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, 7 juliol 1777 – Còrdova, Andalusia, 1844)

Militar. Durant la guerra contra Anglaterra fou empresonat a Menorca (1806).

Formà part de les tropes del marquès de la Romana al servei de Napoleó en la campanya del nord d’Europa. Quan Napoleó declarà la guerra a Espanya (1808), ell gestionà l’evacuació de les seves forces a Suècia i, protegit per l’esquadra anglesa, passà a Espanya.

Instal·lat a Catalunya, lluità a Igualada, on fou ferit, i contra el setge francès a Tortosa. Un cop caiguda la ciutat, fou empresonat per les tropes de Suchet i dut a França. Poc després fugí i tornà al país, on obtingué la victòria del pont del Francolí (1811).

Ascendit a general de brigada (1813), s’instal·là a Còrdova.

Esteban Fernández, José Domingo

Deixa un comentari

(Béjar, Andalusia, 14 febrer 1923 – Barcelona, 9 agost 2017)

Veterinari. El 1946 fou nomenat veterinari municipal de Barcelona i, uns anys més tard, cap dels serveis dels mercats centrals.

La seva tasca científica s’ha desenvolupat en dos àmbits: el de la bramotologia i el control sanitari de fruites i verdures, i el de l’estudi del fred en la conservació d’aliments.

Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries (1953), professor de projectes sobre l’especialitat del fred a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, membre fundador i president del Club del Fred de Barcelona i primer secretari de la Federació de Col·legis Veterinaris de Catalunya.

Espinosa, Joan Manuel d’

Deixa un comentari

(Sevilla, Andalusia, 1597 – Tarragona, 12 febrer 1679)

Eclesiàstic. El 1619 ingressà al monestir de Montserrat, d’on fou elegit abat quadrienal el 1637.

El 1641, arran de la Guerra dels Segadors, en fou expulsat per la Diputació del General, juntament amb altres cinquanta-cinc monjos i ermitans de la corona de Castella, i s’establí a Madrid, on fundà amb els seus companys un monestir dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, existent encara avui.

Fou bisbe d’Urgell (1660-64) i arquebisbe de Tarragona (1664-79). Convocà tres concilis provincials (1664, 1670 i 1678), treballà per la impressió de les constitucions dels concilis provincial anteriors i imprimí un Rituale de la seu tarragonina (1671).