(Asunción, Paraguai, 1911 – Barcelona, 29 setembre 1999)
Pianista. Cursà els seus estudis musicals a Barcelona i els amplià a Alemanya.
Membre de l’Agrupació de Música de Cambra de Barcelona.
Destacada concertista, ha donat nombrosos concerts.
(San Juan, Puerto Rico, 4 octubre 1867 – Barcelona, 1938)
Polític i periodista. Fou crític teatral i director de la revista “Nuestro Tiempo” (1901-27).
Milità al partit conservador i fou diputat per Alacant, Xàtiva, Valls i Lleida fins al 1923. Amb l’adveniment de la Dictadura de Primo de Rivera es retirà de la política.
Publicà Los sucesos de España en 1909 (1910-11), El proceso Ferrer ante las Cortes (1911), La cuestión catalana desde el punto de vista español (1919), La crisis exterior de la peseta (1930) i La caída de la Monarquía (1931).
(Güira de Melana, Cuba, 8 juliol 1885 – Barcelona, 4 octubre 1949)
Pintor. Establert de jove a Barcelona, on estudià a l’Escola de Belles Arts. El 1916 es traslladà a París, Treballà també als EUA, Bèlgica, Itàlia i l’Índia.
Cultivà el retrat femení il·lustratiu del món decadent de l’aristocràcia, que realitzà amb gran domini del dibuix i suavitat del color i assolí fama mundial. Retratista de prestigi, en les seves teles representà personalitats importants dels anys 1920.
(Montevideo, Uruguai, 4 gener 1890 – 12 febrer 1929)
Pintor. Residí a Barcelona, on creà el moviment que anomenà vibracionisme sota la influència del cubisme i el futurisme.
Amic de Torres i García, col·laborà en revistes catalanes com “Un enemic del poble”.
(Buenos Aires, Argentina, 29 maig 1939 – )
(Juan Carlos Pérez Sánchez) Fotògraf, il·lustrador i dissenyador gràfic. Fou professor a l’Escola Eina, de Barcelona, des del 1967.
La seva creació artística és preferentment constituïda per fotomuntatges de caràcter irònic a partir dels quals ha definit allò que anomena Foto-grafic Art.
(Montevideo, Uruguai, 6 agost 1922 – 12 desembre 2005)
Periodista i escriptor cinematogràfic. Fill de pare català. El 1976 s’instal·là a Barcelona.
Historiador rigorós del cinema, ha escrit, entre altres obres: Censura y otras presiones sobre el cine (1972), Crónicas de cine (1973), Cine sonoro americano y los Oscars de Hollywood (1975), El libro de la censura cinematográfica (1977), Chaplin, todo un mito (1977) i, en col·laboració amb Joaquim Romaguera, Fuentes y Documentos del Cine (1981).
(Los Teques, Veneçuela, 28 juliol 1941 – Barcelona, 29 juny 2023)
Musicòleg i historiador. Professor d’Història de la Música a la Universitat de Barcelona, s’hi doctorà (1979) amb la tesi L’òpera a Barcelona en el segle XVIII.
Ha publicat, entre d’altres, Bibliografia crítica de la “festa” o “Misteri d’Elig” (1975), en col·laboració amb Montserrat Albert, L’òpera a Catalunya (1979) i Historia artística del Gran Teatro del Liceo (1991), juntament amb Francesc X. Mata.
(Tampico, Mèxic, 20 octubre 1842 – Barcelona, 10 abril 1902)
Metge i polític. Conegut popularment per Doctor Robert. Fill de Francesc Robert, natural de Sitges, i de Teodora Yarzábal. Des de molt petit va viure a Sitges, seguí la carrera de medicina, com el seu pare i el seu avi, es llicencià amb premi extraordinari i aconseguí el doctorat a Madrid l’any 1864.
Fou metge de l’Hospital de la Santa Creu i, l’any 1875, catedràtic de patologia interna de la Universitat de Barcelona. Va assolir un gran prestigi i, el 1884, fou cridat a una consulta de metges durant l’última malaltia d’Alfons XII de Borbó. Va ésser vicepresident del congrés mèdic internacional celebrat a Barcelona amb motiu de l’Exposició Universal del 1888.
Del 1899 al 1901 freqüentà els nuclis dirigents del moviment catalanista, de gran vitalitat llavors. El 1898 fou president de la Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País, i anà al davant de la comissió que marxà a Madrid en defensa del programa regeneracionista de Catalunya.
Durant el govern de Silvela fou nomenat alcalde de Barcelona (1899), però topà amb una resistència que li impedí de realitzar el seu programa. Dimití després d’haver signat quatre embargaments a industrials que no pagaven els impostos com a conseqüència del Tancament de Caixes.
Quan es formà la Lliga Regionalista (1901) en fou el primer president. Elegit diputat a corts, hi defensà el programa catalanista i es destacà per la denúncia del lerrouxisme.
(Buenos Aires, Argentina, 11 abril 1951 – Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 18 octubre 1990)
(Xavier Patricio Pérez Álvarez) Cantant i compositor. El 1966 es traslladà a Barcelona, on s’inicià en grups de rock i de jazz i fundà el segell discogràfic “Zeleste”.
A la meitat dels anys 1970 es dedicà plenament a recuperar i popularitzar la rumba catalana i la dotà de contingut social i d’una nova imatgeria.
D’entre la seva obra destaquen: Carabruta (1978), Romesco (1979), Altaia (1981), Prohibido maltratar a los gatos (1982), Flaire de Barcelona (1982), Música (1983), Gato por gato (1986) i Ten (1990, premi de la Crítica).
(Montevideo, Uruguai, 5 febrer 1947 – )
Actor i director teatral. Fill de Manuel Gas i Salvador. Nascut accidentalment a sud-americà. Es va iniciar en els teatres universitaris i independents dels anys 1960 a Barcelona. Ha destacat com a director escènic d’òperes, de musicals i de diversos muntatges teatrals.
Ha dirigit, entre altres, El Adefesio, de R. Alberti, L’òpera de tres rals, de B. Brecht (1984), Salomé, d’O.Wilde (1985), La Ronda, d’A. Schnitzler (1986), El temps i els Conway, de J.B. Priestley (1992), Sweeney Todd, de S. Sondheim i H. Wheeler (1995), i Martes de Carnaval, de Valle-Inclán (1995).
El 1997 va debutar com a director de cinema amb El pianista. Ha estat empresari i va ésser director del Festival de Tardor de Barcelona (1989-91) i del Festival Olímpic de les Arts (1992). Ha rebut, entre d’altres, el premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya i el premi de la Crítica de Barcelona.
Ha exercit també com a crític teatral i gestor i animador.
Dades dels Països Catalans 