(Estagell, Rosselló, 25 maig 1788 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 juliol 1836)
Militar. Germà de Francesc Aragó. Embarcat cap a Nova Orleans, prengué part, a partir del 1817, en la guerra d’independència de Mèxic.
Nomenat general, governà les províncies més riques del nou estat.
(Estagell, Rosselló, 10 maig 1790 – Rio de Janeiro, Brasil, 27 novembre 1855)
Escriptor en francès. Germà de Francesc Aragó. Autor de llibres de viatges, Promenade autour du monde (1822), etc, director i autor teatral.
A més de Souvenirs d’un aveugle (1838), escriví la narració sobre la guerra del Francès Pujol, chef des miquelets (1840).
(Maó, Menorca, 1840 – Panamà ?, 1880)
Dibuixant. Treballà d’il·lustrador a París i a Londres. Posteriorment anà a Panamà per treballar-hi a la secció de plànols de les obres del Canal.
És autor de diversos atles de navegació d’Espanya i d’Amèrica.
(Alacant, 10 febrer 1866 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1 juny 1951)
Jurista, historiador, pedagog i humanista. Fou professor de la Institución Libre de Enseñanza, director del diari republicà “La Justicia” i catedràtic d’Oviedo (1897) i de Madrid (1914). Fou nomenat per la Societat de Nacions magistrat del Tribunal Internacional de Justícia (1920-25).
Durant la guerra civil espanyola emigrà a França i després a Mèxic, on es dedicà a l’estudi de la legislació d’Índies i de les institucions jurídiques durant la colonització espanyola.
La seva obra més important és la Historia de España y de la civilización española (3 volums, 1901-06). En va escriure moltes altres, a més de nombrosos comentaris sobre problemes polítics i socials i qüestions de relacions internacionals.
(Maó, Menorca, 1785 – l’Havana, Cuba, 1823)
Compositor i organista. És autor de música religiosa, en la qual destaquen tres misses, i de composicions per a l’escena, com l’òpera La vedova padiglia i una farsa. Morí jove.
(Lleida, 1647 – Perú, 1713)
Missioner jesuïta. Destinat a l’evangelització dels indis moxos (Bolívia), compongué un Arte de la lengua moxa, con su vocabulario y catecismo, únic estudi existent sobre aquesta llengua.
(Terol, Aragó, 24 octubre 1892 – Mèxic, 22 març 1964)
Anarquista. Al voltant del 1911 va emigrar a Barcelona, on formà part del grup Los Solidarios en 1923-24 i, exiliat a França, participà en l’intent revolucionari de Bera de Bidasoa (novembre 1924).
Acompanyà després Durruti i Ascaso en el viatge que feren a l’Amèrica Llatina i posteriorment en l’organització del fracassat atemptat contra Alfons XIII de Borbó a París. Sota la II República tingué un especial paper en la insurrecció del gener de 1933.
Destacà durant la guerra civil com a cap militar i comandà la Divisió 28 (el 1937) i el X Cos de l’exèrcit de l’Est (en 1938-39). Després de la guerra s’exilià a França i a Mèxic, on morí.
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, segle XVIII – Guatemala ?, segle XIX)
Polític guatemalenc. Germà de Jaume i de Llúcia.
Fou alcalde de Guatemala i ministre de la guerra de la República de Guatemala (1850-53).
Jofre (Provença ?, França, segle XII – Tortosa, Baix Ebre, 1165) Eclesiàstic. Abat de Sant Ruf d’Avinyó. Prengué part en el reconquesta de Tortosa i en fou el primer bisbe (1148). Redactà les constitucions per al govern de la diòcesi.
Arnau Jofre (Perpinyà, segle XIV) Ciutadà. El 1344 fou un dels representants de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona, que Pere III el Cerimoniós convocà per tal de decidir-hi la sort del desposseït Jaume III de Mallorca.
Gaspar Jofre (Catalunya, segle XVI) Prelat. Fou bisbe de Sogorb. El 1552 assistí a la represa del concili de Trento.
Gaspar Jofre (Igualada, Anoia, segle XVI – segle XVII) Jurista. Fou poeta en català. Li ha estat atribuïda una poesia amorosa remarcable per a l’època.
Josep de Maria Santíssima Jofre (Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1812 – Cuba ?, 1890) Religiós escolapi. Residí a Roma i a Cuba. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde. És autor de diversos escrits.
Nicolau Jofre (País Valencià, segle XV) Cavaller. Acompanyà Alfons IV el Magnànim a la seva expedició del 1420 cap a Còrsega i Nàpols.
(Barcelona, 1806 – Ponce, Puerto Rico, 1886)
Metge. Residí a Puerto Rico. Hi destacà moltíssim en l’exercici de la seva professió.
Fou degà del Col·legi de Metges de l’illa.
Dades dels Països Catalans 