Pau i Ramon eren fills de Pau Gorgé i Soler.
Pau Gorgé i Samper (Alacant, 1881 – Barcelona, 23 desembre 1945) Baix cantant.
Ramon Gorgé i Samper (Alacant, 17 desembre 1898 – Maracaibo, Veneçuela, 3 setembre 1985) Violinista i director d’orquestra.
Pau i Ramon eren fills de Pau Gorgé i Soler.
Pau Gorgé i Samper (Alacant, 1881 – Barcelona, 23 desembre 1945) Baix cantant.
Ramon Gorgé i Samper (Alacant, 17 desembre 1898 – Maracaibo, Veneçuela, 3 setembre 1985) Violinista i director d’orquestra.
Francesc Gómez (País Valencià, segle XVIII – Amèrica, 1755) Pintor. Emigrà a Amèrica. Destacà com a retratista.
Lluís Gómez (Oriola, Baix Segura, 1484 – Fano, Itàlia, 1542) Prelat. Era doctor en dret i canonista de gran prestigi. Visqué molts anys a Roma, on col·laborà amb els papes Juli II, Lleó X i Pau III. Fou nomenat bisbe de Fano. És autor d’obres jurídiques i piadoses.
Vicent Gómez (València, 1638 – segle XVII) Frare dominicà i escriptor. Exercí diversos càrrecs dins l’orde. Publicà nombroses obres de caràcter religiós, històric i polític, entre les quals destaca el Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República, assaig aparegut el 1626.
(País Valencià, 1759 – Mèxic, 1803)
Pintor i gravador. Practicà el retrat i la pintura religiosa.
Morí a Mèxic, on exercí l’ensenyament.
(Palma de Mallorca, 1909 – Caracas, Veneçuela, 1971)
Periodista republicà. Dirigí “República” (1934-36), òrgan de l’Esquerra Republicana Balear. Formà part també de la redacció de “La Almudaina” fins al 1935.
Durant la guerra civil fou empresonat al castell de Bellver, i el 1949 va emigrar a Veneçuela.
(València, 1589 – Tecax, Mèxic, 1638)
Religiós franciscà. Es dedicà a l’ensenyament a diversos llocs d’Amèrica, i hi ocupà alguns càrrecs de l’orde.
És autor d’obres filosòfiques i piadoses en castellà.
(Catarroja, Horta, 1696 – Maracaibo, Veneçuela, 1752)
Missioner caputxí. Treballà en diversos indrets veneçolans.
Compongué el primer Vocabulario de la lengua de los indios motilones… (1738).
(Palma de Mallorca, 18 juny 1619 – Catarubén, Veneçuela, 7 octubre 1684)
Jesuïta i missioner. Fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma de Mallorca i la missió de l’Orinoco a Nova Granada (1678).
Fou autor de Razones para convencer al pecador, Casos raros de la confesión (1670), etc. El seu llibre Prophecias del P. Ignasi Fiol, amb profecies per al període 1668-1770, fou prohibit per la Inquisició el 1706.
Morí martiritzat pels caribs.
(València, segle XVI – Chiapas, Mèxic, 1557)
Religiós dominicà. Professà a Sant Esteve de Salamanca (1537), d’on partí amb el grup reclutat per Bartolomé de las Casas (1544) cap a l’Amèrica Central.
Fou prior del convent de Chiapas i promotor de la presència dominica.
S’oposà als colons espanyols i defensà els drets dels indis.
(València o Valls, Alt Camp, 1566 – San José de Abucaes, Perú, 18 març 1611)
Jesuïta. Passà com a missioner al Perú el 1593, i evangelitzà (1602) el sector dels indis cofanes, al nord-est de Quito, on fundà poblats, explorà el territori i féu diversos treballs sobre la llengua i els costums.
Fou el primer europeu que penetrà en diverses parts d’aquell país.
Escriví el primer llibre referent a la llengua cofana. Fou assassinat en una revolta.
(Manuel, Ribera Alta, 15 març 1875 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 27 novembre 1945)
Periodista i autor dramàtic. Fou propietari i redactor en cap d’“El Mercantil Valenciano”.
Escriví sainets en català, musicats, que tingueren un gran èxit (Les criades de la placeta, 1900).
Després de la guerra civil va exiliar-se, primer a França i després a Mèxic.