(Elx, Baix Vinalopó, 14 gener 1921 – Alacant, 16 novembre 2002)
Escriptor. Anà a viure a Alacant. Col·laborà a revistes de Madrid, Alacant i Múrcia.
És autor dels llibres poètics Perlas del silencio (1944), Poemas (1950), La lucha elemental (1955) i Otros poemas (1958), de les novel·les Teresa Ferrer (1954) i Llanuras del Júcar (1965) i de l’assaig El diálogo en la novela (1967).
També ha publicat llibres i opuscles de caràcter docent.
(Alacant, 1807 – 1884)
Pintor i gravador. Format a Alacant, a València i a Itàlia. Participà en exposicions de València (1845) i d’Alacant (1845 i 1860), amb retrats, paisatges, natures mortes i composicions de flors.
Col·laborà en la col·lecció de litografies sobre quadres del Museu del Prado, dirigida per José de Madrazo.
(València, 24 juliol 1938 – Alacant, 15 desembre 2018)
Poeta i assagista. Doctor en lletres, fou professor universitari als EUA. Es donà a conèixer a l’antologia de Poetes universitaris valencians (1962), i l’any següent assolí el premi Salvat-Papasseit amb El magre menjar (1963).
A més de les seves obres de poesia, és autor de Los nombres trecentistas de botánica valenciana en Francesc Eiximenis (1968), entre d’altres treballs de filologia. En els darrers anys ha defugit el realisme i s’ha situat en una via d’experiència individualista.
Com a crític i assagista també ha publicat diversos llibres.
(Elx ?, Baix Vinalopó, segle XVII – Alacant ?, segle XVII)
Metge. Exercí la professió a Alacant.
Fou autor del tractat De peste et vera distinctione inter febrem pestilentem et malignam (Nàpols, 1628), que inclou al final una breu monografia sobre la verola i el xarampió, i d’un tractat sobre calculosi i d’altres malalties renals: Praeservatio a calculis atque cunctis fere morbis, atque morborum renalium medela (Nàpols, 1623).
(Alacant, 1858 – 1918)
Escriptor. És autor de les obres teatrals En busca de mi mujer (1886) i El gabán (1886), del volum de poesies Alicante. Ayer, hoy y mañana (1894), del recull Páginas literarias (1901) i de la novel·la Al rumor de las olas (1913).
(Alacant, 1893 – segle XX)
Escriptor. És autor de bon nombre d’obres teatrals, de les quals la titulada Maribel fou editada en 1927.
Ha publicat també poesies esparses.
(Asp, Vinalopó Mitjà, 16 gener 1855 – Alacant, 21 gener 1935)
Escriptor. La seva producció es compon d’obres narratives, de viatges i de crítica.
També publicà biografies i les comèdies Cançonera valenciana (1926) i L’amo i senyor o refranera valenciana (1927).
(Catral, Baix Segura, 7 març 1900 – Alacant, 1991)
Escriptor. Col·laborà a la premsa d’Alacant, Múrcia i Madrid. Exercí el magisteri. Dirigí l’emissora de Ràdio Alacant.
És autor de les proses i narracions: Páginas de juventud, Pinceladas (1924) i Monserrat y Cuadros, oriolanos (1925), i de l’assaig Campoamor en la poesía española (1947).
Atanasi Garcia (València, 1574 – 1627) Frare carmelità. És autor de sermons, publicats en 1615 i 1622, i de diversos escrits inèdits de caràcter teològic i filosòfic en general.
Eliseu Garcia (Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1652 – València, 1719) Religiós carmelità. Excel·lí com a teòleg i predicador. Deixà diversos escrits, entre ells nombrosos sermons.
Ferran Garcia (Girona, segle XIX – Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 1877) Miniaturista. Són remarcables els seus treballs sobre vori.
Francesc Garcia (València, 1728 – Itàlia, 1774) Religiós jesuïta. És autor d’escrits religiosos. Morí exiliat.
Gabriel Garcia (Tarragona, segle XV) Poeta. Traduí en vers llatí el poema Crist pacient de sant Gregori Nacianzè.
Ignasi Garcia (País Valencià, segle XIX) Escultor. És autor de relleus notables, com un, de gust acadèmic, que hi ha al Museu de València.
Jeroni Garcia (Palma de Mallorca, segle XVI – 1589) Prelat. Professà a l’orde dels trinitaris, del qual fou provincial. Escriví unes constitucions de l’orde i uns projectes de reforma per a la província d’Aragó (1563), en els quals s’anticipà de dos anys a les directrius reformadores del concili de Trento. Fou bisbe de Bosa.
Joan Anton Garcia (Catalunya, segle XVI) Escriptor. Participà amb un poema català al concurs literari del monestir de Jerusalem de Barcelona, el 1580.
Josep Garcia (Sagunt, Camp de Morvedre, segle XVII – Madrid, segle XVIII) Pintor. Estudià a Roma, on fou deixeble de Baldi. S’establí a Madrid. Era pintor de cambra de Felip V de Borbó. Es dedicà també al gravat. Publicà un opuscle sobre els principis i la tècnica de l’aiguafort.
Josep Lluís Garcia (Catalunya, 1935 – ) Pintor. Ha destacat entre els cultivadors de l’art abstracte.
Lluís Garcia (València, segle XV – abans 1515) Poeta. El 1486 era notari; fou conseller de la ciutat de València el 1486 i el 1509. Participà amb composicions en català en els certàmens poètics del 1474 i el 1498 celebrats a València.
Manuel Garcia (Xàtiva, Costera, segle XVII – País Valencià, segle XVIII) Frare trinitari calçat. Ocupà càrrecs diversos, com els de definidor dels bisbats d’Oriola i Cartagena. És autor de bon nombre d’obres religioses.
Martí Garcia (País Valencià ?, segle XV) Escuder i poeta. És autor de deu composicions amoroses en català, dins l’estil de Jordi de Sant Jordi, correctes i d’un llenguatge elegant, però sense cap característica personal. Tingué un cert prestigi a la seva època, car és citat per Pere de Torroella.
Miquel Garcia (Torís, Ribera Alta, segle XVIII – Itàlia, segle XVIII) Religiós jesuïta. És autor d’obres diverses, entre elles traduccions llatines de Plutarc i d’Aristòfanes. Morí a l’exili.
Pere Garcia (Catalunya, segle XV) Escriptor i religiós. Autor d’un Cronicó.
Sebastià Garcia (Alacant, segle XVI – 1633) Frare agustí. Excel·lí com a mestre de teologia. Fou prior dels convents del Socors i de Sant Agustí, i provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs. És autor d’obres religioses i escrits filosòfics en llatí i en castellà.
Vicent Garcia (València o Alcoi, 1593 – Toledo, Castella, 1650) Músic. Mestre de capella de les catedrals d’Oriola i a partir del 1618 de la de València, com a successor de Joan Baptista Comes. Fou autor d’Hymnus in festo Sancti Jacobi, a tres veus, lletanies, motets i nadales, de tres a dotze veus. Escriví el Discurso en alabanza de la música (vers 1636).
Dades dels Països Catalans 