Arxiu d'etiquetes: advocats/des

Garriga i Massó, Joan

(Barcelona, 1871 – 29 març 1956)

Polític i advocat. Un dels delegats d’Unió Catalanista a la reunió que acordà les Bases de Manresa. Fou membre de la Lliga Regionalista i col·laborà després amb el Partit Democràtic de Canalejas.

Es presentà com a independent per la Solidaritat Catalana i fou elegit diputat. Representà a corts el districte de la Seu d’Urgell i el de Barcelona. La Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País l’elegí per al senat fins al 1923.

Col·laborà a “La Veu de Catalunya”, “Revista Jurídica de Cataluña” i “Diario Mercantil”.

Garriga, Lluís

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Advocat i polític. Era doctor en ambdós drets. Tenia el títol de ciutadà honrat.

Pertanyia al Consell de Cent de la capital. S’hi mantingué després de les eleccions municipals de 1713. Formà part de l’organisme de govern provisional català durant el setge de 1713-14.

Després de la capitulació, els seus béns foren confiscats pels borbònics.

Garrabou i Bigas, Joan

(Barcelona, 29 setembre 1928 – 8 octubre 2002)

Advocat i escriptor. Es llicencià en ciències polítiques a París (1957) i col·laborà a la primera Antologia poètica universitària (1949).

Ha estat molts anys a l’estranger i ha viatjat per Àfrica i Asia.

Publicà El mar escolta (Perpinyà 1957), novel·la de gran penetració psicològica, i un recull de narracions Els homicides (1981), de caient existencialista.

Garganta i Fàbrega, Joan de

(Olot, Garrotxa, 1902 – Medellín, Colòmbia, 1973)

Polític i advocat. Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, i germà de Miquel i de Josep Maria. Llicenciat en dret i en lletres. Contribuí al desvetllament cultural i cívic d’Olot. Col·laborador a “La Publicitat” i “El Matí”.

Milità a Acció Catalana. Alcalde d’Olot des de la instauració de la II República i diputat a la Generalitat per Olot. Com a cap dels Serveis Correccionals de la Generalitat de Catalunya (1938) procurà la normalització del culte catòlic.

Exiliat el 1939, professà la matèria d’història de la cultura a la Universitat d’Antioquia (Colòmbia).

Garcés i Miravet, Tomàs

(Barcelona, 9 octubre 1901 – 16 novembre 1993)

Escriptor i advocat. Estudià la carrera de dret i la de lletres, però es dedicà al periodisme actiu.

Fou col·laborador de “La Publicitat” i de la “Revista de Catalunya”, fou director de la revista “Mar Vella” i un dels fundadors dels “Quaderns de Poesia” (1935).

Poeta simbolista i reelaborador de la tradició popular d’una manera personal i culta, ja revelà aquestes facultats en el seu primer llibre, Vint cançons (1922), al qual seguiren L’ombra del lledoner (1924), El somni (1927), Paradís (1931), El senyal (1935), El caçador (1947), La nit de Sant Joan (1951), Grèvol i molsa (1953), Viatge d’Octubre (1955), Quaderns de la selva (1962), Plec de poemes (1971) i Escrits a terra (1985).

És també autor de proses i crítica: Paisatges i lectures (1926), Notes sobre poesia (1933) i Llibre de Nadal (1951) i de traduccions. El 1986 va aparèixer la Poesia completa, i entre 1988 i 1991, la Prosa completa.

Premi Ciutat de Barcelona el 1985, i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1993.

Fou el pare de l’arquitecte Jordi Garcés i Brusés.

Galès i Martínez, Manuel

(Valls, Alt Camp, 12 febrer 1894 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 23 juny 1962)

Mestre, advocat i polític. Director del setmanari, i el 1931 diari, “Tarragona Federal”.

Ingressà a l’Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat (1931) per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona (1932).

El 1939 s’exilià i s’establí a Mèxic, on col·laborà a “La Nostra Revista” i a “Pont Blau”.

Frexas de Sabater, Enric

(Barcelona, 1847 – 1905)

Escriptor. Exercí la seva carrera d’advocat. Fou crític musical a la premsa barcelonina i de Madrid.

El 1890 es traslladà a Buenos Aires, on arribà a dirigir el diari “La Nación” i es dedicà també a l’ensenyament.

Publicà a l’Argentina diversos llibres i opuscles de poesia i assaig.

Foxà, Miquel

(Barcelona, segle XIX)

Advocat i agrònom. Fou catedràtic de dret a la universitat d’Alcalà; hi renuncià més tard i es dedicà a l’agricultura.

Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1866-68) i fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.

Publicà uns Consejos a los hacendados y agricultores (1850).

Fornaguera, Francesc -advocat-

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Advocat. En 1704-05 actuà com a confident del virrei borbònic Velasco. Definit com a botifler, fugí de la capital amb el virrei (1705). Passà la guerra de Successió al bàndol borbònic.

El 1714 fou nomenat membre de la junta d’administradors que governà el municipi de Barcelona després de l’ocupació.

El 1718, en formar-se el primer nou ajuntament definitiu de la capital, en fou un dels regidors.

Folch i Torres, Manuel

(Barcelona, 25 desembre 1876 – 11 desembre 1928)

Advocat i escriptor. Fill de Lluís Folch i Brossa, i germà de Lluís, Josep Maria, Ignasi i Joaquim. S’inicià en les lletres col·laborant en “L’Aureneta” i “L’Atlàntida”.

Milità a la Lliga Regionalista, dirigí el “Cu-cut!” i fou secretari de la Societat d’Atracció de Forasters, de Barcelona.

Rebé el mestratge en gai saber (1914) i li publicaren els poemes Encens i mirra (sd), la novel·la L’apòstol, les comèdies De bon tremp (1905), La cogula (1906), L’oncle rector (1911), La germaneta (1912) i Reixes enfora (sd), a més de les faules per a infants De quan les bèsties parlaven i Encara parlen les bèsties.