Arxiu d'etiquetes: abats/abadesses

Oliver de Boteller, Francesc

(Tortosa, Baix Ebre, 1557 – Barcelona, maig 1598)

Eclesiàstic i polític. Abat de Poblet (1583-98) i president de la Generalitat (1587-90 i 1596-98). Era fill natural del vescomte de Castellbó, Lluís d’Oliver, i per aquesta raó era incapacitat per exercir càrrecs; però rebé dispensa especial del papa Pius V.

Com a abat de Poblet, el 1587 assistí al capítol general del Císter, on aconseguí el permís per edificar un col·legi al priorat de Sant Vicenç de València i un dormitori per a monjos joves a Poblet.

És diu d’ell que el 1585, quan Felip II visità Poblet, no li volgué obrir les portes quan s’anuncià com a rei d’Espanya, però el deixà entrar quan el monarca, advertint les raons que se li oposaven, s’identificà com a comte de Barcelona.

El 1587 fou elegit diputat eclesiàstic i president de la Generalitat. Exercí el càrrec amb dignitat i es preocupà molt d’impulsar noves construccions al monestir. Fou reelegit el 1596, i durant aquest segon període féu construir l’obra nova del Palau de la Generalitat, incloent-hi la façana.

Morí al priorat de Natzaret, a Barcelona, i fou enterrat a la sala capitular de Poblet.

Oliva, Agustí

(Catalunya, segle XVIII)

LXXXVII abat general de Poblet (1756-60), XXXIII dels quadriennals.

Succeí a Miquel Cuiàs al primer mandat d’aquest. Fou succeït pel segon abadiat de Miquel Cuiàs.

Oliola, Arnau d’

(Montblanc, Conca de Barberà, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1276)

XXVI Abat perpetu de Poblet (1267-76).

Succeí a Arnau de Preixens i al seu torn fou succeït per Bernat de Cabrera.

Monells, Ponç de

(Monells, Baix Empordà, vers 1120 – Tortosa, Baix Ebre, 27 juliol 1193)

Bisbe de Tortosa (28 maig 1165 – 1193). Era fill del cavaller Berenguer de Monells i germà de Guillem de Monells, bisbe de Girona (1169-75).

Fou nomenat abat canonical de Sant Joan de les Abadesses el 1140. Acabà i féu consagrar l’església del monestir de Sant Joan el 1150; la de la vila de Sant Joan, la de Sant Miquel de la infermeria del monestir (1164), la de Santa Llúcia de Puigmal (1165), la de Sant Valentí de Salarsa (1168) i la de Sant Salvador de Bianya (1170) i la catedral de Tortosa (1178).

Estructurà la vida canonical i litúrgica i engegà la vida religiosa del bisbat, reconquerit feia quinze anys.

Fou el darrer dels grans abats i bisbes medievals.

Miró, Francesc -abat Santes Creus-

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Abat de Santes Creus (1335-47). Fou successor de Pere Alegre.

Tingué un paper important en la concòrdia entre la noblesa catalana i el rei Pere III el Cerimoniós, a l’ocasió què aquella renyí amb el monarca pel fet d’haver-se fet coronar a Saragossa abans de jurar les Constitucions de Catalunya (1386).

Merola, Miquel

(Balaguer, Noguera, 1578 – Poblet, Conca de Barberà, 1661)

LV Abat i I quadriennal de Poblet (1623-27). Fou també abat d’Escarp i visitador general de la congregació.

Amb ell Poblet entrà, després de llarga resistència, a la congregació de monestirs de la Corona d’Aragó decretada, el 1616, pel papa Pau V, a instàncies de Felip III, i perdé així la seva antiga autonomia.

No reeixí en els seus esforços per a constituir-se abat perpetu del monestir. Eixugà part del deute que gravava Poblet i, el 1628, fou elegit definidor de l’orde a Catalunya.

El seu predecessor fou Simó Trilla.

Mercoral

(França, segle IX – Catalunya ?, segle IX)

Segon abat de Sant Esteve de Banyoles (822-abans 840).

Nomenat no pas pel bisbe de Girona, seu a la qual pertanyia el monestir, sinó per l’arquebisbe Nebridi de Narbona.

Aquest lligam potser podria explicar que el 899, a precs de l’arquebisbe Arnust, el rei Carles el Simple annexés Banyoles a Narbona.

Major de Castella

(Castella, segle X – després 1035)

Comtessa de Pallars. Filla del comte Garcia I de Castella i d’Ava de Ribagorça.

Fou la primera muller del comte Ramon IV de Pallars Jussà, matrimoni que fou anul·lat, sembla que per raó de parentiu (Ramon era cosí segon de la mare de Major), el 1026.

Es retirà al monestir comtal de San Miguel de Pedroso, a Castella, del qual fou abadessa.

Maçanet, Pere de -abat Poblet-

(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1196)

X Abat perpetu de Poblet (1190-96). Donà un fort impuls a les obres del monestir.

El 1194 gestionà amb Alfons I de Catalunya la fundació del monestir de Piedra (Aragó), en un castell que el rei cedí a Poblet, i l’entrada de l’infant Ferran a Poblet. El rei decidí aleshores d’ésser enterrat a Poblet i el nomenà marmessor seu.

Morí pocs mesos després d’haver mort el rei.

Lloret, Mateu

(Cervera, Segarra, segle XVI – San Liberatore di Maiella, Itàlia, 30 agost 1622)

Erudit i monjo de l’abadia de Montserrat.

Deportat a Nàpols per Felip II de Catalunya, s’escapà a l’abadia de Montecassino, on va escriure De vera existentia corporis sancti Benedicti in Cassinensi Ecclesia (1607) i Chronicon monasterii Cassinensis (1616).

Des del 1610 portà el títol d’abat de San Salvatore de Castellis.