Arxiu d'etiquetes: 2017

Llovet i Verdura, Joaquim

(Mataró, Maresme, 14 novembre 1921 – 27 agost 2017)

Historiador i escriptor. Ha publicat diversos articles d’investigació històrica i ha defensat la data de 1378 com la del primer fogatge o cens realitzat a Catalunya, contra la tesi que defensava la de l’any 1359.

És autor de l’obra, en dos volums, La ciutat de Mataró (1959-61), així com de Mataró 1680-1719: pas de vila a ciutat i a cap de corregiment (1966), Carta a Veracruz (1974) i Tràfic colonial, bloqueig marítim i comerç de neutrals (1986), entre d’altres.

Juncadella i Martí, Miquel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1921 – 8 febrer 2017)

Militant catòlic. Fou un dels membres fundacionals de la Joventut Obrera Catòlica a Catalunya i promotor d’Acció Catòlica Obrera a Barcelona.

Fou també un dels creadors d’Editorial Nova Terra i ha publicat Reflexions sobre la cultura (1961) i Espiritualidad de la pobreza (1965).

Julió i Nonell, Montserrat

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 20 maig 1929 – Madrid, 26 gener 2017)

Actriu i directora teatral. Exiliada a Xile el 1939, retornà el 1956 i actuà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (Pigmalió, L’anunciació de Maria).

El 1959 es traslladà a Xile i hi dirigí (1959-61) la Sociedad de Arte Dramático de Santiago.

De tornada a Barcelona, es va especialitzar en muntatges teatrals sobre l’obra de Joan Oliver: Alló que tal vegada s’esdevingué (1984) i El roig i el blau (1985).

Garreta i Olivella, Edmon Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 15 gener 1921 – Solius, Baix Empordà, 1 maig 2017)

Eclesiàstic. Elegit prior del monestir de Poblet el 1953, el 1954 fou beneït primer abat després de la restauració monàstica (1940).

Del 1967 al 1999 tingué al seu càrrec la fundació de Santa Maria de Solius (Baix Empordà).

Fàbrega i Grau, Àngel

Deixa un comentari

(Vilassar de Dalt, Maresme, 1 març 1921 – Barcelona, 2 gener 2017)

Liturgista i hagiògraf crític. Sacerdot (1945), diplomat per l’Arxiu Vaticà (1947), doctor en història eclesiàstica (1950) i canonge.

Amb el càrrec d’arxiver de la catedral de Barcelona (1965), ordenà la documentació capitular. Fou bibliotecari del Seminari i de la Facultat de Teologia de Barcelona (1964-71).

Director del Departament d’Història Eclesiàstica (CSIC) de Barcelona (1971) i del Patronat de Cultura Religiosa de l’obra pia Foment de Pietat, i responsable del Secretariat d’arxivers eclesiàstics de Catalunya (1975).

Entre les seves publicacions destaquen Pasionario hispánico, siglos VII-XI (1953, en dos volums) i Santa Eulalia de Barcelona: revisión de un problema histórico (1958), a més de Seminarios marianos de Barcelona: historia, leyenda, folklore (1954) i una guia de la catedral (1968).

Esteban Fernández, José Domingo

Deixa un comentari

(Béjar, Andalusia, 14 febrer 1923 – Barcelona, 9 agost 2017)

Veterinari. El 1946 fou nomenat veterinari municipal de Barcelona i, uns anys més tard, cap dels serveis dels mercats centrals.

La seva tasca científica s’ha desenvolupat en dos àmbits: el de la bramotologia i el control sanitari de fruites i verdures, i el de l’estudi del fred en la conservació d’aliments.

Fou membre fundador del Seminari de Ciències Veterinàries (1953), professor de projectes sobre l’especialitat del fred a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, membre fundador i president del Club del Fred de Barcelona i primer secretari de la Federació de Col·legis Veterinaris de Catalunya.

Curós i Ventura, Jordi

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 4 març 1930 – Barcelona, 14 juny 2017)

Pintor. Estudià a Olot i féu la primera exposició a Barcelona, el 1950.

Partint d’un neorealisme popular evolucionà vers un neocubisme (Camperols, 1949, Nu, 1955), que el conduí a l’abstracció (1958).

A partir del 1963, després d’una breu etapa neomodernista (Fornarina, 1964), conreà la pintura figurativa (Penya de la Punyalada, 1972).

Cubeles i Solé, Manuel

2 Respostes

(Barcelona, 25 desembre 1920 – la Garriga, Vallès Oriental, 19 desembre 2017)

Coreògraf. Fou fundador de l’Esbart Verdaguer i de l’Esbart de Sarrià i col·laborà a la fundació de l’Obra del Ballet Popular.

Ha dirigit el muntatge escènic de diverses obres teatrals i ha promogut les primeres emissions en català per televisió (Mare Nostrum i Teatre Català) i, des del 1969, ha dirigit el programa radiofònic Paraula i Pensament.

Corberó i Olivella, Xavier

1 Resposta

(Barcelona, 13 juny 1935 – 24 abril 2017)

Escultor. Fill de Xavier Corberó i Trepat. S’inicià en l’aprenentatge artístic al taller del seu pare i a l’Escola Massana, de Barcelona.

Anà a Londres, on estudià a la Central School of Arts and Crafts i entrà en contacte amb l’obra d’Henri Moore. Residí un quant temps a Lausana (Suïssa), on treballà a la foneria Medici, període que fou d’una gran importància en la seva formació.

Conreà de bon principi l’informalisme bidimensional (predomini de les superfícies planes), i evolucionà més tard vers la tercera i la quarta dimensions (exaltació del volum i el moviment de l’objecte en l’espai, respectivament).

Dirigí un taller, que creà el 1972 a Esplugues de Llobregat, per a artistes i artesans de diverses disciplines.

Ha exposat en diferents mostres col·lectives i individuals europees.

Coma i Sanpere, Xavier

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 12 novembre 1939 – Barcelona, 14 febrer 2017)

Crític i especialista en còmics. Després de llicenciar-se en dret es dedicà a la creació publicitària i més tard a la crítica periodística, col·laborant en diverses publicacions.

S’ha ocupat de temàtiques com el jazz, el cinema, la novel·la negra i sobretot el còmic, dotant-lo d’una historiografia abans inexistent a Espanya.

Ha publicat Los cómics un arte del siglo XX (1978), Del gato Félix al gato Fritz (1979), La novela negra (1980) i El espíritu de los cómics (1983). Ha dirigit les obres de caire enciclopèdic La historia de los cómics (1983) i Cómics clásicos y modernos (1988).