(Benicarló, Baix Maestrat, 8 juliol 1923 – Madrid, 13 agost 2001)
Filòleg i assagista. Catedràtic a Granada i Madrid, i membre de la Real Academia Española, de la qual va ser director des del desembre de 1988 fins al gener de 1992.
Especialitzat en obres sobre dialectologia: El dialecto aragonés (1953), Dialectología española (1962), Teoría lingüística de las regiones (1975), Libro de Apolorico (1976), El español de las dos orillas (1991), etc, i estudis literaris.
(València, 23 agost 1922 – Madrid, 28 octubre 2001)
Historiador. Estudià a València i a Madrid i s’especialitzà en antropologia i cultura sud-americanes. Anys més tard guanyà la càtedra d’arqueologia americana de la universitat Complutense de Madrid.
Entre les seves obres cal destacar, entre d’altres: Manual de Arqueología Americana (1965), Fuentes indígenas de México (1956), América en la época de los Austrias (1962), La arqueología antropológica en España (1975), Arqueología de Chinchero (1976) i Arte y antropología (1982).
(Barcelona, 1909 – 2001)
Ceramista. Seguí el tipus tradicional català. Ha exposat individualment a Barcelona (1941 i 1945).
Hi ha plafons seus al Camí dels Artistes de Montserrat i a la font de la Portaferrissa, a Barcelona.
(Castelló de la Plana, 1907 – 20 març 2001)
Professor d’història a l’institut d’ensenyament mitjà d’Amposta i després al de Castelló de la Plana. Ha estudiat la prehistòria de les comarques del nord del País Valencià i del Baix Ebre.
Entre altres obres seves cal destacar Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón (1944), Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón (1955), Los sepulcros de la Jonquera (1965), La cueva sepulcral del Calvario d’Amposta (1966), La necrópolis de El Bovalar (1966), El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico (1969) i La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca de Amposta (Tarragona) (1974).
(Tortosa, Baix Ebre, 1918 – 2001)
Pintora. Féu la seva primera exposició individual a Barcelona el 1945.
Ha conreat el paisatge, els temes florals i les natures mortes.
(Terrassa, Vallès Occidental, 3 maig 1912 – 27 setembre 2001)
Pintor. Conreà sobretot el paisatge.
(Barcelona, 11 febrer 1926 – 9 juny 2001)
(o Pasqual) Matemàtica. Fou catedràtica de Matemàtiques a l’ensenyament mitjà i professora titular d’Àlgebra de la Universitat de Barcelona.
Participà activament en els moviments de reforma de Didàctica de les Matemàtiques a Catalunya i dels plans d’estudis de l’ensenyament mitjà.
La seva línia bàsica de recerca fou la Teoria algèbrica de nombres. Traduí al català i prologà (1996) les Disquisitiones Arithmeticae (1801) de Karl Friedrich Gauss.
(Llagostera, Gironès, 1 agost 1911 – Barcelona, 16 novembre 2001)
Escriptor. Comediògraf i autor popular, ha escrit també teatre per a infants.
D’una trentena d’obres publicades, sobresurten Guspireig d’estrelles (1956), El millor dependent del món (1957), La casa ensorrada (1959, premi “La Faràndula”, de Sabadell) i Benvingut, mossèn Vidal (1965).
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1954 – Barcelona, desembre 2001)
Artista plàstic. Estudià a la Llotja de Barcelona (1973-78).
Des del 1989 fou professor de l’Escola Massana. Ha estat vinculat al col·lectiu d’artistes USQUAM.
La seva obra és desenvolupa dins l’àmbit escultòric, són inventaris d’objectes quotidians descontextualitzats, com els Objets Trouvés, com els mostrats a la Galeria des Archives de París (1992), o els seus Models d’ús, adreçats a persones concretes.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 4 juliol 1909 – Barcelona, 22 setembre 2001)
Pintor paisatgista. Deixeble de Joaquim Mir. El 1932 féu la seva primera exposició individual a la Sala Parés.
El color gris i els celatges donen a la seva pintura una nota molt personal. Ha fet nombroses decoracions murals al fresc (parròquia de Santa Maria del Mar, a Salou).
Fou director de l’Escola Massana del 1956 al 1976.
Dades dels Països Catalans 