Arxiu d'etiquetes: 1997

Granier i Barrera, Emili

(Barcelona, 24 maig 1908 – agost 1997)

Periodista i polític. Ingressà a Estat Català (1924) i detingut després de la conspiració de Garraf (1925), va passar tres anys a la presó.

Dirigí “Justícia Social” i fou secretari de “La Publicitat” i del setmanari “L’Opinió”. Fou secretari general de la Unió Socialista de Catalunya.

Com a regidor de Barcelona, va ésser detingut el 6 d’octubre de 1934. Exiliat a França (1939), va dirigir el periòdic “Catalunya” i fou militant a la Resistència francesa. Des del 1959 va residir a Veneçuela.

Ha estat el primer traductor al català del Manifest del Partit Comunista (1930). Com a poeta ha editat dos llibres publicats a Caracas.

És autor també dels assaigs Los intelectuales y la cultura de masas (1970), Cataluña y la Comunidad Económica Europea (1982) i Una vida plena: memòries d’un periodista abans i després de la guerra (1994).

González i Pastor, Joan

(Barcelona, 1931 – 1997)

Pastor evangèlic de tradició baptista.

Responsable de la comunitat de Sant Boi de Llobregat, també fou professor al seminari teològic evangèlic.

Investigador de la tradició protestant als Països Catalans, ha escrit El protestanisme a Catalunya (1969) i Un segle de protestanisme a Catalunya (1970).

Gómez i Ibars, Josep

(Aitona, Segrià, 21 juny 1920 – Barcelona, 21 maig 1997)

Escriptor. Cec de naixença, s’ha dedicat a estudiar la situació dels qui no hi veuen.

Ha publicat En el món dels invidents (Introducció a la psicologia i a la problemàtica dels cecs) (1963).

Gastó i Vilanova, Pere

(Barcelona, 1908 – 25 desembre 1997)

Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, començà a pintar el 1930, i el 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic.

La seva obra, partint del realisme, ha evolucionat vers un expressionisme cromàtic on la intensitat dramàtica del traç és suavitzada per la dolcesa del color. Conreà el retrat imaginari i l’interior irreal i subjectiu, sempre, però, partint de referències objectives.

Ha exposat repetidament a Barcelona i en altres ciutats d’Espanya, així com en exposicions col·lectives a l’estranger.

Fira Festival de Circ Trapezi

(Reus, Baix Camp / Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1997 – )

Mostra anual d’espectacles de circ contemporani. Creada per iniciativa d’Alfred Fort i Bienve Moya, que, sota la direcció artística de Jordi Aspa i Bet Miralta (Escarlata Circus), se celebra conjuntament a les dues ciutats i a partir del 2001 únicament a Reus.

Des de la primera edició fins a l’actualitat ha presentat artistes i tendències que reflecteixen la diversitat evolutiva de les arts de la pista a Europa. Hi han participat destacats artistes tant nacionals com estrangers.

Enllaç web: Fira del Circ Trapezi

Ferrándiz i Castells, Joan

(Barcelona, 31 desembre 1919 – 15 agost 1997)

Dibuixant i escriptor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Treballà en l’àmbit dels dibuixos animats i excel·lí en l’execució de nadales en les quals són protagonistes uns infants ingenus, àngels i pastorets d’actituds dolces i alegres.

Il·lustrà el catàleg del festival Pau Casals d’Acapulco (1960), en el qual es presentà la primera audició mundial d’El Pessebre.

Com a escriptor va publicar alguns llibres per a infants, il·lustrats per ell mateix (Mantingueu net el cor, Siguem-hi tots).

Farré i Magre, Lluís

(Montblanc, Conca de Barberà, 14 gener 1902 – Buenos Aires, Argentina, 1997)

Filòsof. Es traslladà a l’Argentina el 1931, on es doctorà el 1944.

Ha estat professor de la Universitat de Tucumán, i després fou catedràtic a la Universidad Nacional de la Plata.

S’ha dedicat a l’antropologia filosòfica, el pensament antic i medieval, a la filosofia existencial i també a l’anglosaxona; les seves aportacions més importants han estat en el camp de l’estètica.

Entre les seves obres destaquen Estética (1950), El espíritu de la filosofía inglesa (1952), Vida y pensamiento de Jorge Santayana (1952) i Lucrecio, filósofo y poeta (1958).

Estudis Universitaris de Vic

(Vic, Osona, 1977 – 1997)

Nom que adoptaren les delegacions de les universitats de Barcelona, Autònoma i Politècnica de Catalunya que s’ubicaren a la ciutat.

Els edificis on s’impartien els estudis pertanyien a la Fundació Universitària Balmes i la Fundació Universitària Eusebi Moler.

El 1997 s’aprovà el reconeixement de la Universitat de Vic com a centre independent, en la qual s’integraren les dues fundacions.

Estradé i Ciurana, Miquel

(Tarragona, 11 gener 1920 – Montserrat, Bages, 2 agost 1997)

Escriptor. Monjo benedictí de Montserrat, on ingressà el 1942.

Col·laborador des dels inicis de “Germinabit”, “Serra d’Or” i, des del 1976, a la revista “Foc Nou”. Alguns dels seus articles han estat recollits en La veu dels joves (1965) i Anar a fons (1970).

Traductor de les Cartes de Sant Ignasi d’Antioquia (1966). També ha publicat Sant Fructuós, bisbe de Tarragona i màrtir (1960), Pels camins de l’evangeli (1962), Evangeli enfora (1973), Ençà i enllà de la pregària (1974), Pare Nostre (1980), Diàleg sobre l’amor (1985) i El mal, problema i misteri (1996).

Escola Judicial de Barcelona

(Barcelona, 26 febrer 1997 – )

Òrgan tècnic del Consell General del Poder Judicial.

Té per missió essencial coordinar els processos de selecció de jutges i magistrats i assegurar l’execució adequada dels programes de formació inicial destinats als funcionaris en pràctiques i dels programes i accions de formació continuada de jutges i magistrats.

La seva seu, anteriorment a Madrid, fou traslladada a Barcelona.