Arxiu d'etiquetes: 1997

San Valero i Aparisi, Julià

1 Resposta

(València, 7 agost 1913 – 30 març 1997)

Prehistoriador. Catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València.

S’especialitzà en el neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual ha publicat diversos treballs: La península hispánica en el mundo neolítico (1948), El neolítico hispánico (1954), La cueva de la Sarsa, Bocairente, Valencia (1950), Origen de la agricultura (1955), Los orígenes de la agricultura valenciana (1964). Ha publicat també diverses memòries d’excavacions i estudis d’etnologia valenciana: Poble, cultura i llengua (1977), Guía para el estudio de la cultura popular (1980).

Fou director, fins el 1983, de l’Institut d’Estudis Ibèrics i d’Etnologia Valenciana de la Institució Alfons el Magnànim de la diputació de València.

Galmés i Camps, Llorenç

Deixa un comentari

(es Mercadal, Menorca, 20 desembre 1911 – Ciutadella, Menorca, 27 agost 1997)

Músic. Director de l’Escola Municipal de Música de Ciutadella.

Autor de cançons originals i harmonitzador de melodies catalanes.

Ha escrit obres simfòniques, per a l’escena i per a piano, i ha col·leccionat nombroses cançons tradicionals menorquines.

Fundació Bryant

4 Respostes

(Estats Units, 1950 – 1997)

Institució. Fundada per William J. Bryant, que ha promogut recerques arqueològiques als Països Catalans.

Iniciades a l’amfiteatre de Tarragona (1950-55) i continuades a l’illa de Cullera (1955-56) i a Mallorca (ciutat romana de Pollentia i necròpolis fenícia de Son Real). També féu possible l’excavació del poblat ibèric de la Serreta d’Alcoi (1968).

Ha patrocinat l’edició de treballs sobre aquestes excavacions, entre els quals Antoni Arribas (ed.), Pollentia. Estudio de los materiales, I (1983), M.L. Palanques Las lucernas de Pollentia (1992), Enric Sanmartí, Les ceràmiques de vernís negre de Pollentia (1996).

Diada de Mallorca

Deixa un comentari

(Mallorca, 5 maig 1997 – )

Festivitat celebrada anualment el 12 de setembre. Commemora el jurament de Jaume II de Mallorca en aquest mateix dia de l’any 1262 dels privilegis que atorgà Jaume I el Conqueridor a l’illa, fet pel qual hom considera la data l’inici del regne privatiu de Mallorca.

La festivitat fou instituïda el 5 de maig de 1997 pel Consell Insular de Mallorca i se celebra a partir d’aquest mateix any.

Alguns anys s’ha celebrat el 31 de desembre, data de l’entrada de Jaume I a Palma de Mallorca l’any 1229.

Claustres, Jordi

1 Resposta

(Cuxac d’Aude, Llenguadoc, 1910 – ? , 1997)

Arqueòleg. Residí al Rosselló d’ençà del 1947, dirigí la secció d’arqueologia del Museu Rigaud, i des del 1948, les excavacions a Castellrosselló.

Ha treballat també sobre Illiberis (l’antiga Elna), sobre Parestortes, i ha reconegut dos camps d’urnes a Canet i un a Argelers.

Entre els estudis que ha fet es destaquen L’oppidum de Cessero (1943), Les graffiti romains de Payrestortes (1958) i Stratigraphie de Ruscino (1951).

Casals Jaume I

Deixa un comentari

(País Valencià, 1997 – )

Moviment de base popular, de caràcter nacional i progressista per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes. Començà la seva tasca promogut des d’Acció Cultural del País Valencià.

El 1997, s’obrí a Alacant el primer casal. Des d’aleshores, i amb l’objectiu d’arribar a 100, han obert les seves portes més d’una vintena de casals arreu de les comarques valencianes, la Franja de Ponent i la Catalunya del Nord.

Als centres, punt de trobada de la gent interessada en la llengua, la cultura i el país, s’hi duen a terme nombroses activitats culturals i cíviques, amb vista a aconseguir una major implicació en la defensa del valors comuns dels Països Catalans.

Bloc Nacionalista Valencià

2 Respostes

(País Valencià, 9 setembre 1997 – )

(BNV o BLOC) Organització política nacionalista valenciana. Constituïda com a federació de partits, que integrà la Unitat del Poble Valencià (UPV), Partit Valencià Nacionalista i Nacionalistes d’Alcoi. El seu primer Congrés Nacional, celebrat al gener de 2000, escollí una nova direcció encapçalada per Pere Mayor.

En les eleccions municipals del 1999, es convertí en la tercera força política valenciana pel que fa a presència municipal, i obtingué representació en 122 municipis. No aconseguí representació parlamentària en les eleccions a les Corts Valencianes del 1999. Respecte a les eleccions europees del mateix dia, es presentà en coalició amb Convergència i Unió i el Partit Socialista de Mallorca, i aconseguí el 2,4% dels vots del País Valencià.

En les eleccions generals del 13 de març de 2000 no obtingué representació parlamentària.

Alomar i Esteve, Gabriel

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 28 octubre 1910 – 25 desembre 1997)

Arquitecte i urbanista. Es graduà a Barcelona el 1934 i al Massachusetts Institute of Technology (EUA) el 1945. Primer premi d’arquitectura a l’exposició nacional de belles arts de Barcelona (1942).

Autor del pla de reforma i d’ordenació de Palma de Mallorca del 1950. S’ha dedicat a l’urbanisme -professor de Sociologia Urbana a l’Instituto de Estudios de Administración Local de Madrid, autor de La reforma de Palma (1950) i d’altres sobre urbanisme- i a l’art -restauració dels sepulcres dels reis de Mallorca a la seu de Palma, comissari general del Patrimonio Artístico Nacional des del 1963, ponent i col·laborador del Consell de Cooperació Cultural per a la protecció del Patrimoni Cultural d’Europa, creador (1966) del museu etnològic de Muro de Mallorca, i autor de Pintores de Italia (1300-1800) (1950) i de Guillermo Sagrera y la arquitectura del siglo XV en Mallorca, Rosellón, Sicilia y Nápoles (1969).

L’any 1986 publicà les seves Memòries d’un urbanista: 1939-1979. Rebé del govern francès l’orde del Mèrit de les Arts i les Lletres, i el 1997 el Consell de Mallorca li atorgà el primer premi d’urbanisme en reconeixement a la seva tasca.

Bea i Cervera, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 març 1934 – Suïssa, 1997)

Pintor. Influït per l’expressionisme abstracte, la seva obra comporta la influència directa de la coloració del dibuix de Modest Cuixart, bé que la composició i la distribució són personals i obeeixen a pulsions menys dramàtiques i menys eròtiques.

Gastó i Vilanova, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1908 – 25 desembre 1997)

Pintor. Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, començà a pintar el 1930, i el 1932 féu dibuix al natural al Cercle Artístic.

La seva obra, partint del realisme, ha evolucionat vers un expressionisme cromàtic on la intensitat dramàtica del traç és suavitzada per la dolcesa del color. Conreà el retrat imaginari i l’interior irreal i subjectiu, sempre, però, partint de referències objectives.

Ha exposat repetidament a Barcelona i en altres ciutats d’Espanya, així com en exposicions col·lectives a l’estranger.