(Alcoi, Alcoià, 27 octubre 1906 – Gijón, Astúries, 30 desembre 1996)
Escriptor. Fill de Joan Botella i Asensi. Llicenciat en dret. S’exilià el 1939.
Ha publicat les novel·les Por qué callaron las campanas (Mèxic, 1953), Así cayeron los dados (París, 1959) i Encrucijada (París, 1962).
(Palma de Mallorca, 13 juny 1939 – 1996)
Diari en castellà. Aparegut a la fi de la guerra civil. Sorgit de la fusió d’“El Día” amb l’organ d’expressió falangista, ha esdevingut el diari de més difusió a Mallorca.
El 1996 es catalanitzà i passà a ésser el Diari de Balears.
(Perpinyà, 25 març 1944 – Sant Cebrià, Rosselló, 18 febrer 1996)
Lingüista. Preocupat per la catalanitat de Catalunya Nord, ha participat activament en les diverses manifestacions catalanistes i col·laborà en diverses publicacions.
Ha publicat un Diccionari bàsic francès-català (1974).
(Barcelona, 1920 – 1996)
Pintor i gravador. Ha destacat també com a dibuixant.
És autor de notables aiguaforts.
(Barcelona, 21 gener 1916 – València, 26 octubre 1996)
Compositor. Són especialment remarcables, a la seva producció, la Suite empordanesa per a piano (1947), Dansa catalana (1950), un Concert per a piano i orquestra i el poema simfònic Alvargonzàlez (1953).
També va compondre moltes bandes sonores per a pel·lícules.
(Barcelona, 19 juny 1930 – Sitges, Garraf, 11 juny 1996)
“Gin” Dibuixant. Col·laborà primer en publicacions com “Florita”, “Nicolás”, “Can-can” i “DDT”. Marxà a París, on treballà també per a “Pardon”, “Stern” o “Playboy”.
De retorn a Barcelona, col·laborà a “El Papus”, que posteriorment dirigí. Fou fundador i col·laborador habitual d’“El Jueves”, que dirigí.
El 1995 fou nomenat Catedràtic de l’Humor per la universitat d’Alcalá de Henares.
(Barcelona, 23 juny 1911 – 14 gener 1996)
Galerista. Dirigí la Sala Gaspar, juntament amb Miquel Gaspar, a partir del 1940.
El 1989, després de la mort de Miquel Gaspar i per conflictes amb els hereus, fundà la nova Galeria Joan Gaspar.
(Barcelona, 1907 – 1996 / 2013 – )
Galeria d’art. Dedicada especialment a la pintura contemporània, fou dirigida pels germans Joan, Carme i Miquel Gaspar i per Manuel Feliu.
Hi exposaren grans personalitats de la pintura moderna, entre els quals Picasso, que el 1956 ho féu per primer cop a Espanya després de la guerra civil. També acollí l’obra dels més importants artistes nacionals i estrangers.
Abans del primer tancament, els conflictes entre els hereus de Miquel Gaspar (mort 1989) i el germà d’aquest, Joan, dugueren aquest darrer a fundar una nova Galeria Joan Gaspar, que s’inaugurà el 1993.
L’any 2013 familiars dels fundadors tornaren a obrir l’establiment.
(Barcelona, 1914 – 8 gener 1996)
Violinista. Començà a fons els seus estudis a l’Acadèmia Marshall (1924).
Als tretze anys obtingué el premi Parramon. Als quinze, fou presentada en públic per Pau Casals. D’aleshores ençà l’èxit l’ha acompanyada arreu on ha actuat.
(Viena, Àustria, 24 març 1914 – Barcelona, 18 febrer 1996)
Titellaire i ventríloqua. Primera ballarina del Teatre de l’Òpera de Viena, durant la Segona Guerra Mundial entrà en una companyia italiana, amb la qual arribà a Espanya en el 1943, s’incorporà a la companyia Els Vienesos, de Franz Johann i Arthur Kaps.
Amb les seves conegudes marionetes col·laborà en diversos programes de TVE entre el 1959 i el 1971.
Dades dels Països Catalans 