Arxiu d'etiquetes: 1995

Bladé i Desumvila, Artur

Deixa un comentari

(Benissanet, Ribera d’Ebre, 2 març 1907 – Barcelona, 22 desembre 1995)

Periodista i escriptor. Actiu des de molt jove en la premsa catalanista, fou funcionari de la Generalitat i lluita en la guerra civil.

S’exilià a França i Mèxic, on col·laborà a la premsa de l’exili. Tornà a Catalunya el 1958 i s’establí a Tarragona (1961).

Autor d’excel·lents biografies i retrats: Geografia espiritual de Catalunya (1944), Benissanet. (1953), Crònica del país natal (1958), Contribució a la biografia del mestre Fabra (1965), Francesc Pujols per ell mateix (1967), L’exiliada (1976), De l’exili a Mèxic (1993), Pompeu Fabra, biografia essencial, Antoni Rovira i Virgili i el seu temps (1984), etc.

Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 1984.

Bertini, Giovanni Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 2 novembre 1900 – Torí, Itàlia, 23 gener 1995)

Catalanòfil i hispanista. Romangué a Barcelona fins a 13 anys. Fou professor de llengua i literatura hispàniques a diverses ciutats del nord d’Itàlia. El 1942 fou ordenat sacerdot.

A Torí (1946) fundà l’Assoziacione per i Rapporti Culturali con la Spagna e l’America Latina (ARCSAL), amb la revista “Quaderni ibero-americani”, on la cultura catalana ha trobat franca acollença.

Sobre literatura catalana ha publicat, a partir del 1934, nombrosos estudis, sobretot de temes lul·lians i medievals. També ha estudiat autors castellans i n’ha fet edicions. Ha publicat els estudis Studi (1973) i Ensayos (1980).

Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1966).

Bech i Taberner, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 juny 1918 – 6 febrer 1995)

Escriptor i advocat. Es donà a conèixer amb Noviluni (1938) i La ciutat submergida (1947).

Va publicar també els reculls poètics Cants terrenals (1962, premi Carles Riba 1960), Joc de sirenes (1962) i Primera Notícia/Obra poètica I (1993).

Bastida i Pibernat, Assumpta

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 abril 1902 – 8 octubre 1995)

Modista. De formació autodidacta, va començar treballant a la botiga de teixits del seu pare. En un primer moment conreà el gènere de punt.

Fundà la seva casa d’alta costura el 1926, que tancà el 1970, bé que continuà treballant com a Asunción Bastida SA fins el 1975.

Fou una de les més importants representants de l’alta costura a l’estat espanyol. Introduí conceptes innovadors com l’ús del cotó per a vestits de festa a l’estiu (1934) o l’obertura de boutiques difusores de complements els anys 1950.

Fou coneguda pel nom comercial d’Asunción Bastida.

Bartolí i Guiu, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 octubre 1911 – Nova York, EUA, 3 desembre 1995)

Pintor i dibuixant. Col·laborà en diverses publicacions, particularment amb dibuixos polítics.

Fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants de Catalunya, de la UGT, i n’esdevingué dirigent el 1936.

Exiliat a Mèxic l’any 1939, on publicà Campos de concentración (1944), col·laborà en diverses revistes dels EUA. Retornà a Catalunya el 1977.

Va fer diverses exposicions a Europa i a Amèrica.

El seu germà fou Joaquim Bartolí i Guiu  (Barcelona, 1908 – 1978)  Pintor. S’ha dedicat a l’escenografia. Fou deixeble de Salvador Alarma. Treballà força temps a París amb el seu germà.

Balañà i Bonvehí, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 1925 – 17 agost 1995)

Realitzador de cinema. Enginyer industrial, es diplomà en direcció a Madrid (1963).

Promotor dels estudis KINE, SA, a Sants (1964), fou realitzador de televisió, de curtmetratges i d’un únic film llarg, El último sábado (1966).

Armengol i Torrella, Màrius

1 Resposta

(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 17 desembre 1909 – Nottingham, Anglaterra, 27 novembre 1995)

Dibuixant. Emigrat en 1939, anà a la Gran Bretanya.

En esclatar la segona guerra mundial, seguí les tropes britàniques a Narvik (Noruega), on féu una magnífica col·lecció d’escenes bèl·liques. Més tard repetí el seu treball a les campanyes del Nord d’Àfrica.

Exposats a Londres, els dibuixos obtingueren un gran èxit. El govern britànic li n’encarregà una sèrie per a publicacions de propaganda, i més tard els reuní en un àlbum que fou editat.

Alfonso i Orfila, Joan

1 Resposta

(Barcelona, 16 juny 1916 – 11 abril 1995)

Violinista. Germà de Frederic. Estudià a l’Escola Municipal de Música.

És autor d’obres originals.

Miravitlles i Torras, Lluís

Deixa un comentari

(Barcelona, 1930 – 26 abril 1995)

Científic. Llicenciat en farmàcia, ciències químiques i físiques i exactes per la Universitat de Barcelona. Membre del CSIC, el 1968 s’integrà a la comissió de Selenologia de la NASA i el 1972 a l’Associació Astronàutica Espanyola com a vicepresident. Col·laborà amb Televisión Española en diversos programes de divulgació científica, amb films com Las galaxias i Misterios al descubierto.

Fou delegat de relacions públiques de l’ajuntament de Barcelona, director general de promoció del turisme, director general de la cadena hotelera HUSA i adjunt a la presidència i director del departament de comunicació i imatge del grup CIRSA. Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, estava en possessió de l’Orden Alfonso X el Sabio i la medalla al Mérito Militar de primera classe.

Luján i Fernández, Nèstor

1 Resposta

(Mataró, Maresme, 1 març 1922 – Barcelona, 22 desembre 1995)

Periodista i escriptor. Formà part, des del 1943, de la redacció de la revista “Destino” i en fou director (1958-75), en què consolidà la posició liberal del setmanari. També fou director d'”Historia y Vida” i col·laborador habitual d’“El Noticiero Universal” i de “La Vanguardia”.

Autor de diversos llibres, especialment sobre gastronomia, tauromàquia i viatges: Historia del toreo (1967), Libro de la cocina española (1970, amb Joan Perucho), Viaje por las cocinas del mundo (1983), Diccionari Luján de gastronomia catalana (1991).

El 1987 va iniciar una brillant carrera com a novel·lista amb Decidnos quién mató al conde, premi Plaza i Janés, La puerta de oro (1991), Les tres glorioses (1992), La Rambla fa baixada (1994) i Els fantasmes del Trianon (1995, premi Sant Jordi). És també autor de l’assaig Y Mussolini creó el Fascismo (1971), en col·laboració amb Luis Bettonica.