(Barcelona, 1981 – 1994)
Formació instrumental. Constituïda pel pianista Albert Giménez i Atenelle, el violinista Gerard Claret i Serra i el violoncel·lista Lluís Claret i Serra.
El seu repertori incloïa les integrals de Mozart, Beethoven i Brahms, però també obres de Messiaen i de compositors contemporanis, algunes de les quals han enregistrat en disc.
(Barcelona, 9 juliol 1896 – 19 juny 1994)
Forjador. Treballà en les serralleries dels edificis de la Caixa de Pensions i delegació d’Hisenda a la Via Laietana i realitzà les portes de ferro de l’estació de França a Barcelona, els canelobres de la Santa Cova de Montserrat, els lampadaris de la capella del Sant Crist de Lepant de la catedral de Barcelona i el vergat del Museu de la Muntanyeta a Dénia.
(Barcelona, 19 setembre 1912 – 24 març 1994)
Poeta i dramaturg. Col·laborador en diverses revistes i en l’apartat de filosofia de l’obra col·lectiva Un segle de vida catalana (1960), va publicar els reculls poètics Urgències (1968), Atzucac (1970, premi Recull), Presó de cendra (1976), i les obres teatrals Calpúrnia (1962, premi Joan Santamaria 1961), Una croada (1971) i Cròniques desballestades (1977, premi Josep Maria de Sagarra 1971).
De les seves darreres obres destaquen Crítica, somni, projecte, recerca (1988) i Adés era l’alba (1990).
(Barcelona, 13 novembre 1919 – Milà, Itàlia, juny 1994)
Escultor i pintor. El seu estil pot incloure’s en l’expressionisme amb una forta tendència vers l’abstracció. Participà en el primer Saló d’Octubre (1948) i exposà en diversos països.
D’entre les seves obres cal fer esment de l’escultura gegantina del port de Barcelona, titulada Sideroploide (1960-63), feta de metall, evocació simbòlica del món mariner.
(Cardedeu, Vallès Oriental, 25 abril 1949 – Barcelona, 1 agost 1994)
Il·lustrador. De formació autodidacta, començà a treballar a quinze anys col·laborant en la pel·lícula de dibuixos animats El mago de los sueños.
Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic (1982), El presoner del gegant (1982), Història del pollastre que ponia (1983) i Perduts a la cova (1966).
Ha obtingut nombrosos premis, com ara el Serra d’Or (1983 i 1986), l’Otani Memorial (Japó, 1983), el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor il·lustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988.
(Barcelona, 1994 – )
(AHPB) Arxiu constituït pels manuals, els llibres notarials i els protocols de més de vint-i-cinc anys del districte notarial de Barcelona i que forma part de l’Arxiu General de Protocols del Col·legi de Notaris de Barcelona.
Es el principal arxiu notarial de l’estat per l’antiguitat i la qualitat dels seus fons i es pot comparar al de Gènova, el més important d’Europa.
El fons està constituït per registres notarials centenaris de Barcelona (4 volums del segle XIII, 1.181 del XIV, 3.948 del XV, 7.360 del XVI, 8.888 del XVII, 5.668 del XVIII i 11.549 del XIX).
Disposa d’una biblioteca auxiliar especialitzada en història de Catalunya i de Barcelona.
Enllaç web: Arxiu Històric de Protocols de Barcelona
(Santa Coloma de Farners, Selva, 1922 – Barcelona, 1994)
Pintor i arquitecte. Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d’un constructivisme líric.
Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d’harmonia i d’equilibri.
És autor de la versió catalana dels Quatre quartets de T.S. Eliot (1965).
(Barcelona, 1911 – 26 novembre 1994)
Creador gràfic, dissenyador i impressor. Es formà amb el seu pare i a Llotja. Des dels anys 1930 es va dedicar a la creació de cartells, cobertes i sobrecobertes de llibres i edicions de bibliòfil. Durant molt de temps fou director artístic de Seix i Barral. Impulsà el trànsit entre el darrer noucentisme i el disseny gràfic contemporani.
El 1947 fundà Filograf, Institut d’Art Gràfic, on creà alfabets (entre ells el Gaudí, guardonat el 1962 amb el Delta d’Or), marques, plaquetes, calidoscopis, etc, compaginant magistralment tradició i innovació i on es realitzaren les diverses revistes del grup Dau al Set. El 1954 va crear l’editorial PEN.
Entre d’altres premis va rebre el Ciutat de Barcelona (1982), la Creu de Sant Jordi (1986), el Graphic Design Escellence Awards (1989), el Premio Nacional de Diseño (1991) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1992).
(Barcelona, 9 juliol 1929 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 23 juliol 1994)
Sociòleg i jesuïta. Nascut en el si d’una família burgesa fundadora de la Banca Riva i Garcia, ingressà en la Companyia de Jesús i s’especialitzà en estudis socials.
Compaginà les seves tasques d’investigació i de docència amb el ministeri pastoral en una parròquia obrera de Cornellà de Llobregat i també amb una intensa activitat política i sindical.
Intervingué en la creació de les Comissions Obreres del Baix Llobregat, milità en el Partit Socialista Unificat de Catalunya i, juntament amb Alfons Carles Comín, fundà Cristians pel Socialisme.
Els darrers anys de la seva vida, els dedicà a la fundació Utopia, creada per a difondre el seu projecte d’una nova societat.
Dades dels Països Catalans 