(Aiguafreda, Vallès Oriental, 1923 – 1994)
Pintora. Fou deixebla de Víctor Moya.
Ha fet nombroses exposicions personals i col·lectives. Li han estat atorgats diversos premis.
Leita i Graell, Pilar
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1994
Enrique i Tarancón, Vicent
(Borriana, Plana Baixa, 14 maig 1907 – València, 28 novembre 1994)
Cardenal. Féu els estudis eclesiàstics a Tortosa i es doctorà en teologia a València. El 1929 fou ordenat sacerdot i fins al 1938, que fou nomenat rector de Vinaròs, treballà per a l’Acció Catòlica.
Bisbe de Solsona (1945-64), arquebisbe d’Oviedo (1964-69), de Toledo (1969-71), moment en què fou nomenat cardenal, i de Madrid (1972-82). Des del 1971 al 1981 fou president de la Conferència Episcopal Espanyola.
Tingué un paper destacat en la transició del règim franquista a la monarquia parlamentària i fonamentà les bases d’unes relacions de separació i cooperació entre Espanya i l’Estat no confessional postfranquista.
Fou membre de la Real Academia Española (1970) i deixà una abundant producció literària.
Assaig de Teatre
(Barcelona, desembre 1994 – 2010)
Revista publicada per l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET), amb la direcció de Ricard Salvat.
La publicació és un recull d’estudis teatrals de caràcter històric, crític i teòric.
Publicà 75 números (fins al 2010).
Llongueras i Galí, Bartomeu
(Terrassa, Vallès Occidental, 22 octubre 1906 – Barcelona, 2 octubre 1994)
Arquitecte. Fill de Joan Llongueras i Badia i germà de Joan i de Josep Jordi.
Titulat el 1940, realitzà diverses obres a Barcelona, entre les quals cal esmentar la casa de Repòs de Sant Camil i el xalet del xamfrà Madolell-Ravella.
A més, és autor de la capella de Nostra Dona de la Pietat d’Arbúcies (1953) i de la residència Sol Ponent, a Sant Andreu de la Barca (1974).
Junyer i Pascual-Fibla, Joan
(Barcelona, 12 gener 1904 – 8 febrer 1994)
Pintor. Inicialment dedicat al paisatge, exposa a Pittsburgh (1929), on obtingué un Premi Carnegie que li permeté d’establir-se als EUA (1936), on s’especialitzà en decoracions de ballet (Ballets Russes de Montecarlo, Ballet Society de Nova York, etc).
Aplicà (1949) a les teles que pintava el nom de relleu-pintura. La seva obra, d’un cert estil arcaïtzant, destaca pel dibuix acurat i per l’importància de l’efecte lumínic.
Jordana i Andorrà, Josep
(Toloriu, Alt Urgell, 1914 – 1994)
Músic. Conegut amb el sobrenom del comare de Toloriu.
Acordionista diatònic, posseïa un extens repertori de música ballable (rumba, pericón, havanera, vals, pasdoble, etc) que aprenia de les orquestres de l’època i readaptava amb un segell propi.
L’any 1993, el Festival Tradicionàrius li féu un homenatge amb una nodrida participació de grups actuals que han adaptat part del seu repertori, com la popular Marxa del comare, que durant un temps obrí i tancà la Trobada d’Acordionistes del Pirineu, a Arsèguel.
Tot el seu repertori ha estat arxivat i enregistrat per l’Associació Arsèguel i els acordionistes del Pirineu.
Institut Universitari Lluís Vives
(Països Catalans, 1994 – )
(o Xarxa Vives d’Universitats) Institució. Coordina l’ensenyament universitari i agrupa quasi totes les universitats dels Països Catalans. Constituït a Morella, té la seu a la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana.
L’institut centralitza la publicació de vocabularis bàsics en català, diccionaris especialitzats, programes d’aprenentatge de la llengua catalana per a estudiants estrangers, la coordinació de les polítiques lingüístiques de totes les universitats, així com l’edició d’una guia de crèdits de lliure elecció i de cursos d’estiu que es poden seguir en qualsevol centre.
Gestiona també un programa d’intercanvi d’alumnes de tercer grau entre les diferents universitats dels Països Catalans, i exerceix com a editor de diverses publicacions científiques.
Enllaç web: Xarxa Vives d’Universitats
Hidroelèctrica de Catalunya SA
(Barcelona, 1946 – 1994)
Empresa. Creada en adquirir els actius elèctrics de la Catalana de Gas i Electricitat.
Tenia centrals hidroelèctriques a les conques de l’Éssera, de la Noguera Pallaresa i del Ter. A través de Tèrmiques del Besòs SA (50%) participa a les centrals tèrmiques de Sant Adrià de Besòs i Foix. També tenia participacions a les centrals nuclears de Vandellòs.
El 1984 fou adquirida per Hidroeléctrica Española SA i el 1994 per Iberdrola SA i posteriorment venuda a Enher, filial del grup Endesa.
El seu mercat era Catalunya i Osca.
Gudiol i Ricart, Ramon
(Vic, Osona, 1915 – 1994)
Restaurador. Germà de Josep, amb el qual restaurà nombroses pintures per encàrrec de museus i col·leccions de diversos països, sobretot per al Museu d’Art de Catalunya.
Fou un gran especialista del trasplantament de pintures murals.
Grups de l’Alt Pirineu
(Catalunya, 1973 – després 1994)
(GAP) Col·lectiu. Tenia com a objectiu dinamitzar la realitat social, econòmica i política dels Pirineus.
Estava integrat per estudiosos dels Pirineus i residents arreu d’aquesta serralada interessants en la problemàtica de l’alta muntanya.
Dades dels Països Catalans 