(Ulldecona, Montsià, 26 setembre 1901 – 2 novembre 1993)
(o Gonçal Yvars i Messeguer) Advocat i polític. Del grup Radical Autònom de Tarragona, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya (1932), dins la candidatura d’Esquerra Republicana.
Era advocat assessor del Comitè Industrial Llaner (1936), i fou el redactor dels seus estatuts.
Patí la depuració repressiva de la postguerra. A partir del 1947 es pogué reintegrar a la professió.
(Països Catalans, 4 gener 1926 – 1993)
Periòdic. Creat per la dictadura de Primo de Rivera per compensar la manca de diaris a causa del descans dominical i publicat a diverses ciutat de l’estat espanyol.
A Barcelona sortí com a periòdic a partir del 1926, i durant la República tingué també una edició catalana “Full Oficial del Dilluns de Barcelona”. A València s’inicià el 1934, i a Palma de Mallorca el 1948.
Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa (a Barcelona, el 1955).
Al febrer de 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona i el 1993 el de València.
(Barcelona, 1937 – 3 novembre 1993)
Escriptor cinematogràfic i guionista. Fill del militar Josep Guarner i Vivancos. Va ésser un destacat cine-clubista i va exercir de crític durant tota la seva vida a nombroses publicacions, com “Fotogramas”, “El Periódico” o “La Vanguardia”.
Va publicar llibres sobre Rossellini, Pasolini, Visconti, Marilyn Monroe i King Vidor. És autor també de 30 años de cine en España (1971) i de l’obra pòstuma Autorretrato del cronista (1994).
A partir del 1979, va dirigir la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona, després Festival Internacional de Cinema (fins al 1990). Entre el 1988 i el 1991 va presidir l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics.
(Barcelona, 1981 – 1993)
(GDL) Organització política de lluita per la llengua catalana, d’àmbit de Països Catalans.
Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc., tot perseguint l’objectiu darrer de fer del català l’única llengua de tots els Països Catalans.
Des de l’any 1983 publicà la revista “Viure en català”.
Molts dels seus membres s’integraren en el Moviment de Defensa de la Terra i cap al 1993 havia desaparegut.
(Manresa, Bages, 1993 – )
Grup de folk-rock en català. Integrat per Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz, Oriol Farré i Roger Farré.
A partir del seu primer disc homònim, publicat el 1994, esdevingueren un fenomen social i es consolidaren com a seguidors catalans de figures com Neil Young, de qui heretaren el gust per la instrumentació acústica i per les polifonies vocals.
La dècada dels 1990 es completà amb els àlbums En privat (1996), Mandala (1997) i Directament (1998).
L’any 2000 publicaren el seu primer disc en castellà, De viaje.
Enllaç web: Gossos
(Barcelona, 9 octubre 1901 – 16 novembre 1993)
Escriptor i advocat. Estudià la carrera de dret i la de lletres, però es dedicà al periodisme actiu.
Fou col·laborador de “La Publicitat” i de la “Revista de Catalunya”, fou director de la revista “Mar Vella” i un dels fundadors dels “Quaderns de Poesia” (1935).
Poeta simbolista i reelaborador de la tradició popular d’una manera personal i culta, ja revelà aquestes facultats en el seu primer llibre, Vint cançons (1922), al qual seguiren L’ombra del lledoner (1924), El somni (1927), Paradís (1931), El senyal (1935), El caçador (1947), La nit de Sant Joan (1951), Grèvol i molsa (1953), Viatge d’Octubre (1955), Quaderns de la selva (1962), Plec de poemes (1971) i Escrits a terra (1985).
És també autor de proses i crítica: Paisatges i lectures (1926), Notes sobre poesia (1933) i Llibre de Nadal (1951) i de traduccions. El 1986 va aparèixer la Poesia completa, i entre 1988 i 1991, la Prosa completa.
Premi Ciutat de Barcelona el 1985, i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1993.
Fou el pare de l’arquitecte Jordi Garcés i Brusés.
(Barcelona, 1 abril 1993 – )
Entitat benèfica de tipus cultural. Té com a finalitat difondre la realitat dels Jocs Olímpics de Barcelona, com també promocionar i investigar els valors culturals, ètics, esportius i de qualsevol ordre que es desprenen de l’ideari olímpic.
Té com a objectiu específic, entre d’altres de caràcter més general, l’establiment, el manteniment i la promoció d’una exposició i d’un centre d’informació permanent i d’investigació, a l’abast del públic, que ofereixin una visió global sobre els Jocs de la XXV Olimpíada Barcelona 1992 i tot el que representà.
La Fundació és situada a l’estadi olímpic de Montjuïc.
Enllaç web: Fundació Barcelona Olímpica
(Santa Eulàlia de Pardines ?, Osona, segle X – Catalunya, 993)
Bisbe de Vic (972-93). Canonge de Vic des del 957.
A la mort del bisbe Ató (971), assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció: Frujà, afavorit pel metropolità de Narbona, i Guadall, consagrat a Auch de Gascunya. Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús.
Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en las consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà (28 setembre 974) i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui.
El 978, el papa Benet VII, que l’havia reconegut com a bisbe, li atorgà una butlla amb totes les possessions que corresponien a la seu vigatana.
Fou assassinat en un avalot dels partidaris de Guadall (que fou deposat i degradat el 998).
(Lécera, Saragossa, Aragó, 22 gener 1913 – Barcelona, 2 gener 1993)
Metge llicenciat a Barcelona el 1939. Cap de la secció de bacteriologia de l’Hospital del Mar (1949) i de la Clínica Mèdica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l’OMS en la lluita contra la brucel·losi (1959).
Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969), membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1977), és autor d’un gran nombre de treballs, principalment en el camp dels diagnòstics serològics, el diagnòstic bacterià i les resistències en el tractament amb antibiòtic.
(Barcelona, 10 octubre 1905 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 25 gener 1993)
Professor de farmacologia a l’Instituto Politécnico Nacional de Mèxic. Fill de Rafael Folch i Capdevila.
Germà de Jordi, junt amb el qual formà part, abans de la guerra civil, de l’equip d’investigació de l’Institut de Fisiologia de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 