(Vic, Osona, 14 juliol 1930 – 16 gener 1993)
Eclesiàstic i poeta. Format al seminari de Vic i a Roma.
És autor de diversos poemes i treballs de crítica literària. Té composicions publicades a Antologia Estudiants de Vic (1951) i a la Quarta antologia universitària (1955).
Fou soci fundador i director de “Presbyterium” (1969) i edità des del 1972 “Quaderns de Pastoral”.
(Barcelona, 1908 – 30 octubre 1993)
Enginyer elèctric. Fill de Josep Maria Juncadella i Robert i d’Àngela Burés i Regordosa.
Fou administrador únic d’Indústries Burés SA, president d’Editorial Labor SA, de La Catalana, Companyia d’Assegurances i del consell regional del Banco Central a Catalunya.
Es casà amb l’escriptora Mercè Salisachs.
(Barcelona, 1913 – 26 febrer 1993)
Pintor. Estudià dibuix i pintura a l’Escola de Llotja de Barcelona.
Dedicat principalment a la pintura de paisatges, el seu impressionisme inicial ha evolucionat vers un llenguatge que denota la influència fauve.
Després de la seva primera exposició, a la galeria Syra de Barcelona (1934), ha exposat en aquesta ciutat en nombroses ocasions, algunes amb temàtica marroquina. També ha exposat a diverses ciutats espanyoles i a altres països.
(Catalunya, 1983 – 1993)
Organisme de la Generalitat. Dins el servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic que depèn de la direcció general del Patrimoni Escrit i Documental del Departament de Cultura.
Les seves funcions eren bàsicament normatives (traducció de les ISBD, thesaurus, etc). Era un centre catalogador de la producció bibliogràfica de Catalunya i preparà la Bibliografia Nacional de Monografies i de Publicacions Periòdiques, obra que el 1994 fou traspassada a la Biblioteca de Catalunya.
(Barcelona, 1993 – )
Companyia de dansa. Fundada pels coreògrafs i ballarins Ramón Baeza i Montse Sánchez, a partir d’una voluntat de fusió entre el flamenc i la dansa contemporània.
Han presentat Increpación (1994), Stress-c i Wad-Ras (1995).
(Barcelona, 1993 – )
Companyia de dansa. Fundada per coreògraf i ballarí Álvaro de la Peña, amb Pere Jané i Nausica Guitart.
Ha presentat els espectacles Jo no sabria tornar (1993), En el claro del bosque, Del VI al XIII, Danzas de amor y muerte (1994), El rostro de mi suerte, Oannes i Encara que em tremoli el pols (1995).
(Ulldecona, Montsià, 26 setembre 1901 – 2 novembre 1993)
(o Gonçal Yvars i Messeguer) Advocat i polític. Del grup Radical Autònom de Tarragona, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya (1932), dins la candidatura d’Esquerra Republicana.
Era advocat assessor del Comitè Industrial Llaner (1936), i fou el redactor dels seus estatuts.
Patí la depuració repressiva de la postguerra. A partir del 1947 es pogué reintegrar a la professió.
(Països Catalans, 4 gener 1926 – 1993)
Periòdic. Creat per la dictadura de Primo de Rivera per compensar la manca de diaris a causa del descans dominical i publicat a diverses ciutat de l’estat espanyol.
A Barcelona sortí com a periòdic a partir del 1926, i durant la República tingué també una edició catalana “Full Oficial del Dilluns de Barcelona”. A València s’inicià el 1934, i a Palma de Mallorca el 1948.
Més endavant passaren a dependre de les Associacions de la Premsa (a Barcelona, el 1955).
Al febrer de 1983 deixà de publicar-se el de Barcelona i el 1993 el de València.
(Barcelona, 1937 – 3 novembre 1993)
Escriptor cinematogràfic i guionista. Fill del militar Josep Guarner i Vivancos. Va ésser un destacat cine-clubista i va exercir de crític durant tota la seva vida a nombroses publicacions, com “Fotogramas”, “El Periódico” o “La Vanguardia”.
Va publicar llibres sobre Rossellini, Pasolini, Visconti, Marilyn Monroe i King Vidor. És autor també de 30 años de cine en España (1971) i de l’obra pòstuma Autorretrato del cronista (1994).
A partir del 1979, va dirigir la Setmana Internacional de Cinema de Barcelona, després Festival Internacional de Cinema (fins al 1990). Entre el 1988 i el 1991 va presidir l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics.
(Barcelona, 1981 – 1993)
(GDL) Organització política de lluita per la llengua catalana, d’àmbit de Països Catalans.
Abandonant plantejaments purament culturalistes i conservadors, ha dut a terme diverses campanyes de catalanització directa, manifestacions, etc., tot perseguint l’objectiu darrer de fer del català l’única llengua de tots els Països Catalans.
Des de l’any 1983 publicà la revista “Viure en català”.
Molts dels seus membres s’integraren en el Moviment de Defensa de la Terra i cap al 1993 havia desaparegut.
Dades dels Països Catalans 