Arxiu d'etiquetes: 1993

Frujà

1 Resposta

(Santa Eulàlia de Pardines ?, Osona, segle X – Catalunya, 993)

Bisbe de Vic (972-93). Canonge de Vic des del 957.

A la mort del bisbe Ató (971), assassinat, hi hagué a Vic una doble elecció: Frujà, afavorit pel metropolità de Narbona, i Guadall, consagrat a Auch de Gascunya. Tot el seu episcopat fou somogut pels partidaris del bisbe intrús.

Malgrat tot, sostingut per Narbona, intervingué en las consagracions de Sant Benet de Bages, Cuixà (28 setembre 974) i Ripoll i tingué cura de refer i fortificar la frontera de ponent del seu bisbat, en especial a Montbui.

El 978, el papa Benet VII, que l’havia reconegut com a bisbe, li atorgà una butlla amb totes les possessions que corresponien a la seu vigatana.

Fou assassinat en un avalot dels partidaris de Guadall (que fou deposat i degradat el 998).

Foz i Tena, Amadeu

Deixa un comentari

(Lécera, Saragossa, Aragó, 22 gener 1913 – Barcelona, 2 gener 1993)

Metge llicenciat a Barcelona el 1939. Cap de la secció de bacteriologia de l’Hospital del Mar (1949) i de la Clínica Mèdica A de la facultat de medicina, fou nomenat expert de l’OMS en la lluita contra la brucel·losi (1959).

Catedràtic de microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (1969), membre de la Reial Acadèmia de Medicina (1977), és autor d’un gran nombre de treballs, principalment en el camp dels diagnòstics serològics, el diagnòstic bacterià i les resistències en el tractament amb antibiòtic.

Folch i Pi, Albert

3 Respostes

(Barcelona, 10 octubre 1905 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 25 gener 1993)

Professor de farmacologia a l’Instituto Politécnico Nacional de Mèxic. Fill de Rafael Folch i Capdevila.

Germà de Jordi, junt amb el qual formà part, abans de la guerra civil, de l’equip d’investigació de l’Institut de Fisiologia de Barcelona.

Festes Populars de Cultura “Pompeu Fabra”

3 Respostes

(Països Catalans, 1968 – 1993)

Celebració anual. Instituïda l’any del centenari del naixement del lingüista Pompeu Fabra, com a continuadora del XXV Concurs de Poesia de Cantonigròs.

Organitzades de manera itinerant, constaven de concursos literaris, homenatges, espectacles populars i altres activitats cíviques. Un secretariat permanent vinculat a Òmnium Cultural tingué cura d’assegurar-ne el manteniment i foren successivament organitzades per diferents entitats locals.

Les Festes mantingueren l’esperit de resistència recollit a Cantonigrós, fins que le 1977, amb la recuperació autonòmica, tingueren ja el reconeixement de les institucions pròpies de govern.

Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1993 – 2000)

Recull de personatges i esdeveniments rellevants de l’Església catalana.

És una obra en tres volums dirigida per Ramon Corts, Joan Galtés i Albert Manent, que consideren aquest diccionari com un graó vers una història general de l’Església catalana, projecte nascut al Primer congrés d’Història de l’Església Catalana (1993).

Té més de 400 entrades i hi han col·laborat més de 20 persones. Ofereix dades sobre persones i entitats religioses i també sobre matèries, fets històrics i moviments que s’han produït en el marc de les set diòcesis de la Tarraconense, de la de Barcelona i de la d’Elna-Perpinyà.

Al novembre de 1998 aparegué el primer volum (A-C) i al gener de 2000 el segon (D-O).

La presentació oficial del Diccionari tingué lloc el 22 de gener de 2000 al Palau de la Generalitat de Catalunya, institució que ha finançat l’obra.

Cova del Drac, la

2 Respostes

(Barcelona, novembre 1965 – 1993)

Local dedicat a espectacles i audicions musicals. Situat al carrer Tuset.

De bon començament es destaca pel suport a la cançó catalana i als membres de la Nova Cançó. També dedica atenció al cabaret literari i, posteriorment, al jazz.

El 1993 va abandonar el local originari i, amb el nom de Jazzroom, es va establir a la part alta de la ciutat.

Contemporani, El

3 Respostes

(Barcelona, 1993 – )

Revista d’història. Pertany al grup editorial Afers i coeditada amb el Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona.

Dirigida per Rafael Aracil i Josep Termes, i Agustí Colomines com a cap de redacció.

La revista dedica atenció fonamental a la història, però els darrers anys ha ampliat el seu abast temàtic a les arts i al pensament.

Té una periodicitat quadrimestral.

Coll i Claramunt, Juli

Deixa un comentari

(Camprodon, Ripollès, 7 abril 1919 – Madrid, 17 gener 1993)

Director cinematogràfic. Es llicencià en psicologia a Miami. Fou crític teatral de “Destino”, a Barcelona, i guionista de diverses pel·lícules.

Ha dirigit els films La cárcel de cristal (1956), Distrito Quinto (1957, basada en l’obra teatral de Josep M. Espinàs És perillós fer-se esperar), Un vaso de whisky (1958), Los cuervos (1961), etc, sovint d’àmbit català.

Els seus darrers films tenen un caràcter més comercial. Des del 1966 ha treballat en televisió.

Casas i Busquets, Joaquim

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 28 juny 1911 – Mataró, Maresme, 27 març 1993)

Escriptor. Fou un dels fundadors de la revista “Combat” (1936). Col·laborà assíduament a “L’Opinió” i “Justícia social”.

Després de la guerra civil, fou un dels promotors dels grups culturals de Mataró.

Novel·lista costumista i realista, va publicar les novel·les L’enterrament (1955), L’insòlita aventura d’Elisenda Camprobí (1956), Diari d’un soldat (1958), Cara i creu (1960), Festival de cendres (1961), el recull de contes Calidoscopi de la ciutat blava (1959), les monografies Cel·luloide ranci (1958), sobre el Mataró pretèrit, El Maresme (1959), Notícies de Catalunya (1974), Notes d’un estiu en sol major (1992) i Sota l’amenaça del forat d’ozó (1993).

Cabané i Pibernat, Adolf

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 gener 1911 – Barcelona, 1 setembre 1993)

Músic, compositor i director. Dirigí l’Orfeó i l’Escola de Música de Sabadell.

Autor de música coral i de sardanes.