(Alajuela, Costa Rica, 1906 – San José, Costa Rica, 1990)
Pensador, humanista i polític costa-riqueny. Del 1948 al 1974 fou tres cops president de la república.
Fill d’un metge català. El 1985, la Generalitat de Catalunya li concedí el premi Catalunya Enfora.
(Campdevànol, Ripollès, 1909 – Lisboa, Portugal, 23 desembre 1990)
Pintora. Ha conreat amb bon èxit la pintura mural i el gravat.
(Barcelona, 23 abril 1903 – Madrid, 20 febrer 1990)
Crític literari. Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 s’ha dedicat a l’ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA. Professor a la University of California.
Ha publicat Sentido y forma de las Novelas Ejemplares (1943), Sonido y forma del Quijote (1949), Vida y obra de Galdós (1962), Estudios sobre literatura española (1962), Forma y visión de “El diablo mundo” de Espronceda (1975) i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento (1977).
(Barcelona, 1911 – 1990)
Pintor, museòleg i pedagog. Va estudiar a l’Escola de Llotja, d’on des del 1943 fins que es va jubilar va ser professor. Fou funcionari de la Junta de Museus de Barcelona, on va col·laborar en la salvaguarda del patrimoni artístic durant la guerra civil.
Féu la seva primera exposició individual el 1940. Destaca sobretot com a paisatgista.
L’any 1967 fou nomenat director del Museu d’Art Modern, on va organitzar nombroses exposicions d’art català del segle XIX i principis del XX.
(Barcelona, 1904 – 1989/90)
Pintor i orfebre. Ha conreat sovint els temes de ballet, en els quals ha excel·lit.
(Barcelona, 21 juny 1906 – 19 juliol 1990)
Músic. Fill de Lluís Millet i Pagès. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou també professor.
Director artístic de l’Orfeó Català (1945-77), després en fou nomenat director honorari.
És autor de sardanes, cançons (El Rústec Villancet) i obres religioses, entre les més importants de les quals destaquen el poema coral Agar i La relíquia.
(Manresa, Bages, 13 juny 1898 – Barcelona, 17 setembre 1990)
Escenògraf i pintor. Treballà als tallers d’escenografia de Salvador Alarma, amb qui després s’associà i fundà l’empresa Alarma i Mestres (1939).
Destacà per les decoracions que féu per a obres wagnerianes al Liceu i també com a pintor de cavallet.
Fou professor a l’Institut del Teatre de Barcelona i publicà Tratado de la perspectiva.
(Barcelona, 1990 – )
(MEFF) Organisme financer. Realitza contractacions de compravenda a termini de títols de deute de l’estat i només és obert a les grans entitats financeres o industrials.
L’objecte es reduir el risc sobre les variacions del tipus d’interès d’aquests actius per part dels seus tenidors.
També s’ha ampliat a noves contractacions en dòlars EUA per cobrir els riscs de canvi.
(Barcelona, 28 gener 1918 – 21 desembre 1990)
Escriptora. Poetessa postsimbolista de sensibilitat.
De la seva producció poètica cal esmentar Rutas (1938), Cantos rodados (1942), Ardiente voz (1948), El viento (1951), La tristeza (1952) i Esta mujer que soy (1957), títols que van ser aplegats a Poemas (1966).
Com a novel·lista publicà Nina (1949), Algo muere cada día (1955), i amb la col·laboració del seu marit, Ricardo Fernández de la Reguera, una nova sèrie d’Episodios Nacionales, seguint la pauta de Pérez-Galdós.
S’acomiadà de la literatura amb Cosas que pasan (1983).
(Barcelona, 20 maig 1920 – Miami, Florida, EUA, 24 juny 1990)
Guionista i presentador radiofònic. El 1940 entrà a Ràdio Barcelona, on assolí una gran popularitat com a autor de serials i d’obres de ràdio-teatre, com El pessebre (1952).
El 1953 passà a la Televisió Nacional de Cuba. El 1960 tornà a Barcelona, on ha publicat novel·les, com La renuncia (1962), i ha estrenat obres teatrals.
Dades dels Països Catalans 