Arxiu d'etiquetes: 1990

Tàndem, Editorial

(València, 1990 – )

Editorial. Creada per iniciativa d’un col·lectiu de persones integrants de l’Associació Valenciana d’Amics de l’IBBY, entre les quals hi havia Rosa Serrano.

L’editorial té uns 300 títols publicats, distribuïts en una vintena de col·leccions destinades des dels primers lectors fins al lector adult, passant per col·leccions de poesia (La Poesia de Tàndem), narrativa (Valències) , assaig (Arguments), coneixement del medi valencià (Tàndem de la Terra) o una col·lecció de converses i biografies (Tàndem de la Memòria) , així com llibres d’ensenyament.

Ha rebut distincions i guardons de la Institució de les Lletres Catalanes, de la Generalitat Valenciana i de la revista nord-americana Skipping Stone. L’editorial també convoca diversos premis i és dipositària de l’obra completa d’Enric Valor.

Enllaç web: Tàndem Edicions

Sauvy, Alfred


(Vilanova de Raó, Rosselló, 31 octubre 1898 – París, França, 30 octubre 1990)

Demògraf i economista. Estudià a Montpeller i s’establí a París, on dirigí l’Institut National d’Études Démographiques (1945-62) i dirigí la revista “Population”. Formulà una nova ciència, la demografia social.

El seu estudi Théorie générale de la population (1952-54) fou traduït a un gran nombre d’idiomes. Altres obres seves són Richesse et population (1944), Bien-être et population (1945), De Malthus a Mao-Tsé-Tung (1958), Malthus et les deux Marx (1963), Le socialisme en liberté (1970), Croissance zéro (1973), Éléments de démographie (1977), Le travail noir et l’économie de demain (1984).

Fou el creador de la denominació tercer món aplicada als països no industrialitzats d’Àsia, Amèrica i Àfrica. La seva contribució al volum Région Languedoc-Roussillon. Économie et population (1957) és important per a l’estudi de la Catalunya del nord de l’Albera.

Jordi Nadal és el principal introductor de Sauvy dins el pensament demogràfic català.

Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua

(País Valencià, 1990 – )

Entitat cívica. Integra 26 associacions d’arreu del País Valencià.

Fou constituïda legalment el 1990, si bé les associacions membres ja treballaven de manera coordinada d’ençà del 1984, fent seves les aspiracions de grups d’ensenyants i de pares i mares d’alumnes que reivindicaven una escola arrelada al propi medi, una escola integradora i solidària que considerés la llengua dels valencians l’element normal de comunicació, com a eina d’estudi i mitjà d’enriquiment intel·lectual i cultural.

Entre les diverses activitats realitzades cal destacar l’organització de més de 10 festes per la llengua, on, de manera lúdica, més de 150.000 persones expressen cada any el seu suport al projecte educatiu d’escola en valencià.

El 1995, amb més de 500 escoles realitzà un mural col·lectiu, dissenyat per l’artista Xavier Mariscal, que representava un sentiment comú d’unitat, tolerància, autoestima i respecte. L’any 1997 fou guardonada amb el Premi d’Honor Jaume I.

Enllaç web: Escola Valenciana

Duato i Chapa, Josep

(Montcada de l’Horta, Horta, 26 novembre 1899 – València, 15 març 1990)

Industrial i polític. Empresari seder, presidí (1932) el Col·legi de l’Art Major de la Seda de València.

Fou secretari (1930) de la Dreta Regional Valenciana i diputat a les corts per la CEDA de la circumscripció de València (1936).

Formà part de la segona comissió gestora de l’ajuntament de València (1939) en acabar la guerra civil, però cessà en aquest càrrec a petició pròpia.

Deloncle, Josep

(Perpinyà, 21 maig 1913 – 22 maig 1990)

Folklorista. Fundador (1963) i conservador de la Casa Pairal, Museu Català de les Arts i Tradicions Populars de Perpinyà.

Ha participat activament en els diversos moviments catalanistes: “Germanor”, Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, Orfeó Català.

És autor de Goigs del Rosselló (1951) i de diversos estudis d’etnografia rossellonesa.

Calveyrach, Just

(Perpinyà, 16 novembre 1900 – Enghien-les-Bains, França, 19 abril 1990)

Escriptor en llengua francesa i catalana. Ha passat una part de la seva vida a l’Àfrica negra i a Amèrica.

Ha publicat reculls poètics, com Guyanes (1941), i de les seves col·laboracions a periòdics es destaquen els articles a favor de Francesc Macià.

Ha dirigit les revistes “La Lyre” i “L’Éveil Catalan”.

Caixa Regional de Crèdit Agrícola Mutual Sud-mediterrani

(Perpinyà, 1990 – )

Caixa resultant de la fusió de la Caixa Regional de Crèdit Agrícola dels Pirineus Orientals (fundada a Perpinyà el 1902) amb la Caixa Regional de l’Arieja.

Tenia, el 1991, 928 milions de francs de recursos propis i un balanç de 14.575 milions, amb 107 caixes locals.

Inicià aleshores una estratègia d’expansió en tots els Països Catalans amb l’adquisició de les financeres Sofiholding (1989) i Focrecrom (1991) de Barcelona.

Figueres Ferrer, José

(Alajuela, Costa Rica, 1906 – San José, Costa Rica, 1990)

Pensador, humanista i polític costa-riqueny. Del 1948 al 1974 fou tres cops president de la república.

Fill d’un metge català. El 1985, la Generalitat de Catalunya li concedí el premi Catalunya Enfora.

Casanova i Puigserinanell, Montserrat

(Campdevànol, Ripollès, 1909 – Lisboa, Portugal, 23 desembre 1990)

Pintora. Ha conreat amb bon èxit la pintura mural i el gravat.

Casalduero i Martí, Joaquim

(Barcelona, 23 abril 1903 – Madrid, 20 febrer 1990)

Crític literari. Es formà al Centro de Estudios Históricos de Madrid, i des del 1931 s’ha dedicat a l’ensenyament de la llengua i la literatura castellanes a Alemanya, Anglaterra i els EUA. Professor a la University of California.

Ha publicat Sentido y forma de las Novelas Ejemplares (1943), Sonido y forma del Quijote (1949), Vida y obra de Galdós (1962), Estudios sobre literatura española (1962), Forma y visión de “El diablo mundo” de Espronceda (1975) i Creación literaria de la Edad Media y el Renacimiento (1977).