(Alcoi, Alcoià, 1 maig 1917 – 27 agost 1989)
Poeta. Entre altres, va publicar els llibres poètics, La cançó de Mariola (1947), L’home pot ésser àngel (1952), L’íntim miratge (1959), Paradís en blanc (1964), Versos a Sara (1967) i El quadern vermell (1986).
És autor també de Sainets alcoians (1972).
(València, 30 octubre 1890 – Madrid, 31 març 1989)
Arxiver i bibliotecari (1915). Dirigí, entre altres, la biblioteca privada d’Alfons XIII de Borbó. Fou fundador i primer president (1949) de l’Associació Nacional d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs. Organitzà la biblioteca general del CSIC i fou director de l’Instituto Nacional de Bibliografía Nicolás Antonio, del qual dirigí la revista “Bibliografía Hispana”.
Ha publicat diversos treballs bibliogràfics i ha representat l’estat espanyol a congressos internacionals de bibliografia.
(sa Pobla, Mallorca, 1905 – 1989)
Eclesiàstic i escriptor. Ordenat de sacerdot el 1928, fou degà de la seu de Mallorca (1961-68).
Biògraf de Costa i Llobera, sobre el qual publicà, entre altres obres, Mn. Costa i Llobera. Assaig biogràfic (1936), Una vocación tardía. Don Miguel Costa y Llobera (1944), Aspectos de la espiritualidad de Costa y Llobera (1955), Apología de Costa y Llobera a través de su epistolario (1956), Miguel Costa y Llobera: 1854-1922. Itinerario espiritual de un poeta (1971), Epistolari de Miquel Costa i Llobera amb Ramon Picó i Campamar (1975) i El Pi de Formentor. Edició poliglota commemorativa del centenari de la seva redacció (1975).
(Sóller, Mallorca, 14 desembre 1907 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1989)
Veterinari. Cap dels serveis veterinaris municipals de Palma de Mallorca des del 1958 i cap de la secció de fisiozootècnica de l’Institut Provincial de biologia Animal de Balears (1949, 1962).
Membre de diverses societats, ha publicat nombrosos treballs sobre sanitat veterinària, bromatologia i prevenció de zoonosis transmissibles.
(Saix, Alt Vinalopó, 2 febrer 1917 – Dénia, Marina Alta, 10 agost 1989)
Bioquímic. Estudià a Oxford i a la Washington University of Saint-Louis (Missouri), on treballà més tard d’investigador.
Autoritat mundial en enzims, treballà un temps a Barcelona en anàlisis clíniques (mètode Sols). El 1976 guanyà una càtedra a la universitat autònoma de Madrid.
(Palma de Mallorca, 1910 – 1989)
Anarco-sindicalista. Paleta, fou l’organitzador del Sindicat Regional de la Construcció en 1919-20, base de la Federació Regional del Treball de Mallorca, adherida a la CNT, de la qual fou secretari general a partir del 1921.
Encapçalà els grups anarquistes Sembrando Flores (1921) i Los Intransigentes (1921-22). Redactor de “Cultura Obrera” (1919-24 i 1931-36), assistí com a delegat mallorquí al congrés extraordinari de la CNT del juny de 1931 i fou des del 1930 corresponsal de “Solidaridad Obrera” de Barcelona.
(València, 27 octubre 1896 – Madrid, 16 juny 1989)
Polític i empresari. Advocat (1916), pertangué (1919-25) al cos jurídic militar. Fou el més destacat col·laborador d’Ignasi Villalonga i Villalba, i pertangué a Unió Valencianista.
Fou un dels inspiradors (1918-24) de la línia ideològica de “La Correspondencia de Valencia”, òrgan virtual d’aquest partit, regidor de l’ajuntament de València (1931-33) i síndic; formà part de la comissió pro-estatut i de la minoria valencianista de la corporació municipal. Diputat a corts (1933-36) per Lliga Catalana, presidí el Centre d’Actuació Valencianista (1933) i la Unió Valencianista (1936).
Fundà i dirigí el setmanari “El Camí” (1932-34). Director del Centre de Cultura Valenciana (1932), escriví Concepte doctrinal del valencianisme (1932), les versions de narracions nòrdiques (Contes per a infants) i diverses conferències.
Com a financer, presidí empreses de construccions a Madrid i València i el Banc de València.
(País Valencià, 1989 – )
Reunió anual de dos dies convocada per un grup de cristians valencians, que segueix la inspiració i les pautes del Fòrum Home i Evangeli de Catalunya.
La llengua oficial és el català i hom té molta cura de les celebracions litúrgiques.
Enllaç web: Fòrum Cristianisme i Món d’Avui
(Eivissa, 26 juny 1989 – )
(EEIF) Obra enciclopèdica. Iniciada per la conselleria de cultura del Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Fou projectat el 1989, i es començà a editar el 1995.
Recull les principals veus relacionades amb aquestes illes. És d’estructura alfabètica i fins al 2006 s’havien editat nou volums dels deu que es previst que tinguí l’obra completa.
El primer director fou Joan Marí i Tur succeït per Felip Cirer i Costa.
Enllaç web: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera
(València, 16 juny 1916 – 17 maig 1989)
Escriptor i erudit. Col·laborà en la revista “Acció Valenciana” (1930-31) i publicà fins al 1936 algunes narracions en català, entre les quals la novel·la El cavaller del dubte (1933).
Posteriorment s’ha dedicat a l’erudició literària: Las fiestas valencianas y su expresión poética (1949), reedicions de Gaspar Aguilar i Jorge Montemayor, i ha traduït al castellà obres de T.S. Eliot.
Dades dels Països Catalans 