(Maurí, Fenolleda, 15 juny 1896 – Perpinyà, 17 octubre 1987)
Metge. Doctorat a Tolosa (Llenguadoc) el 1925, actuà com a cirurgià en el centre hospitalari de Perpinyà i fou, del 1941 al 1947, president del Consell de l’Orde dels Metges dels Pirineus Orientals; més tard, en fou president honorari.
Treballà sobretot en el camp de la patologia digestiva; fou president de la Societat de Gastroenterologia del Sud-oest.
(Palma de Mallorca, 1987 – )
(ARCA) Associació. Creada amb l’objectiu fundacional de difondre i defensar el patrimoni arquitectònic a les Illes Balears, així com revitalitzar socialment i culturalment els centres antics. Té la seu en un casal gòtic del centre de Palma, recuperat així de la degradació.
Ha excel·lit en la defensa d’actuacions socials, culturals i urbanístiques per a afavorir una rehabilitació integral d’àmplies zones del nucli antic de Palma, així com en la defensa d’edificacions amb valor arquitectònic, artístic i cultural que estiguessin en perill.
Enllaç web: Associació per a la Revitalització dels Centres Antics
(Catalunya, 1974 – 1987)
(CMB) Òrgan rector de l’Entitat Metropolitana de Barcelona. S’ocupa de la planificació i la gestió urbanística i la prestació de serveis d’interès metropolità (transport, avaries, escorxadors…).
El seu consell metropolità o ple l’integren alcaldes o regidors d’alguns municipis interessats.
Fou dissolta l’any 1987 i les seves competències passen a l’Entitat Metropolitana del Transport, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana.
(Càller, Sardenya, Itàlia, 22 agost 1920 – Roma, Itàlia, 20 agost 1987)
Historiador. Catedràtic d’història medieval a la universitat de Càller (1959). Ha promogut les recerques arxivístiques, especialment als territoris de la corona catalano-aragonesa. Membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans.
Ha publicat molts estudis sobre política, societat i economia en els segles XIV i XV, com: I parlamenti di Alfonso il Magnanimo (1953), La politica italiana di Ferdinando I d’Aragona (1954), Medioevo aragonese (1958), La politica italiana di Martino il Vecchio (1962), Il feudalesimo in Sardegna (1968), Sibilla di Fortià, regina d’Aragona (1969), Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere “el Cerimoniós” (1975), I catalani nel Mediterraneo nel Basso Medioevo: aspetti e problemi (1983).
(Llessui, Pallars Sobirà, 6 desembre 1905 – Barcelona, 25 gener 1987)
Advocat, escriptor i productor cinematogràfic. Vinculat des del 1929 a productores nord-americanes, especialment a Warner Bross, de la qual fou assessor.
Publicà la novel·la Verd madur (1957; traducció castellana –Siega verde– 1962), diversos mots de la qual, genuïns del Pallars, foren recollits al Diccionari català-valencià-balear.
Fundà, amb Amadeu Bagués, Pirene Films SA, per a promoure el cinema català (1960), i portà al cinema Siega verde (1960), que aconseguí d’estrenar en versió original catalana el 1968, després de tres anys de gestions personals amb la Dirección General de Cinematografía.
Contribuí al finançament dels primers films d’Antoni Ribas.
Ha escrit també la novel·la Una altra mena de fosca (1976).
(Barcelona, 27 juliol 1914 – Madrid, 30 novembre 1987)
Polític. Es doctorà en enginyeria industrial a Barcelona.
El 1936 participà en l’alçament contra la República i fou detingut. Fou un dels fundadors, el 1940, dels sindicats verticals de Barcelona.
Presidí el Sindicato Nacional del Metal (1948-51) i fou director gerent d’Altos Hornos de Vizcaya. En 1969-71 fou ministre-delegat de sindicats i en 1971-73 ministre de relacions sindicals.
(Gra, Segarra, 1921 – Lleida ?, 13 setembre 1987)
Religiós jesuïta. Féu estudis de filosofia i teologia a Sant Cugat del Vallès.
Durant alguns anys fou professor al noviciat de l’orde establert a Raïmat, prop d’Alpicat (Segrià). Col·laborà a la revista lleidatana “Labor”.
Pronuncià bon nombre de conferències i tingué una intensa activitat als cercles religiosos de Lleida, que acabà ocasionant-li una topada que produí el seu allunyament de la diòcesi (1966).
És un dels autors del llibre col·lectiu Lleida, problema i realitat (1967).
(Barcelona, 12 novembre 1917 – 1987)
Pintor. Es formà a l’Escola de Belles Arts i a l’Escola Massana, de Barcelona.
Exposà a Barcelona i a Mallorca. Residí i exposà a París (1950-51). S’establí a Veneçuela (1955), on assolí un cert prestigi.
Tot i que al principi conreà l’abstracció esporàdicament, el seu estil s’inclou dins un realisme convencional.
(Barcelona, 1963 – 1987)
Manifestació anual. Fundada per les Joventuts Musicals de Barcelona, sota el patrocini de l’ajuntament.
Consisteix en una sèrie de concerts de programació eclèctica que hom celebra a Barcelona durant el mes d’octubre. El festival dedica una especial atenció a la música catalana contemporània.
L’any 1972 hom inicià un sèrie de concerts monogràfics, dedicats cada any a un compositor català vivent.
(Saarbrücken, Alemanya, 29 maig 1901 – Barcelona, 17 febrer 1987)
Pintor. Format inicialment dins l’expressionisme de Paul Klee. Des del 1932 residí a Barcelona.
La seva obra anà evolucionant cap a una abstracció que sempre té com a fonament els elements del món concret, especialment del de la tècnica.
Ultra la pintura, conreà el gravat i el cartró per a tapissos i catifes, i projectà vidrieres emplomades (vitralls de la capella de les Llars Mundet).
Va fer pintures murals per a indrets i institucions públiques (premi Sant Jordi amb una obra conservada al palau de la Generalitat), especialment a Barcelona.
També fou molt considerable la seva activitat de dissenyador gràfic.
Dades dels Països Catalans 