Arxiu d'etiquetes: 1984

Balears, capitania general de

9 Respostes

(Illes Balears, segle XX – 1984)

Demarcació militar, amb capital a Palma de Mallorca. Aquesta denominació substituí, al segle XX, l’antiga de capitania general de Mallorca.

La divisió militar de l’estat espanyol feta el 1893 respectà aquesta denominació, malgrat que a la Península Ibèrica les antigues capitanies generals foren anomenades des d’aleshores regions militars.

Durant la Segona República, arran de la gestió ministerial de Manuel Azaña, fou anomenada comandància general de Balears, nom que recuperà el 1984 després d’una nova reorganització de l’exèrcit de l’estat espanyol.

Bosch i Vilalta, Andreu

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1926 – Barcelona, 1984)

Escriptor. Anà a viure a Barcelona, on exercí d’advocat.

Obtingué el premi Planeta de 1959 amb la novel·la La noche i el premi Ciutat de Barcelona de novel·la de 1961 amb Homenaje privado.

Biadiu i Cuadrench, Ramon

Deixa un comentari

(Súria, Bages, 1907 – Barcelona, 1984)

Documentalista. Pioner del cinema català, fou muntador a la primera època del cinema sonor i iniciador de l’escola de documentalistes de l’etapa republicana.

Realitzà: La ruta de Don Quijote (1934), Un río bien aprovechado (1934), etc.

Vergés i Fàbregas, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 31 gener 1903 – Palma de Mallorca, 1984)

Humanista i pedagog. Llicenciat en filosofia i lletres (1927). Deixeble de Joaquim Balcells. Ajudant i després encarregat de curs a la Universitat de Barcelona.

Professor d’història de la cultura a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat (1930), catedràtic de llatí (1932) incorporat a l’Institut-Escola de la Generalitat; en fou també el secretari. El 1939 fou traslladat a Manresa, i fins el 1957 no aconseguí de tornar a Barcelona. En jubilar-se (1973), era catedràtic de l’institut Milà i Fontanals.

Era encara estudiant quan preparà, amb el seu company Joan Petit, l’edició i la traducció dels poemes de Catul (Fundació Bernat Metge, 1928).

La seva activitat com a filòleg i humanista restà molt vinculada a la Fundació Bernat Metge: edità i traduí els Discursos d’Iseu (1930-31) i cinc volums dels Discursos de Ciceró (1953-64) i revisà el text llatí dels volums corresponents a l’Epistolari de sant Cebrià, d’un volum de Quint Curci i de tres volums dels Discursos de Ciceró.

Féu cursos a l’escola de traductors de la Fundació, i des del 1959 formà part del seu consell directiu. Dugué també a terme una tasca feixuga i abnegada de revisió i arranjament de nombrosos volums. El seu art de traductor es manifesta especialment en la versió de les Odes d’Horaci (1978-81). També és autor de manuals destinats a l’ensenyament del llatí.

Pi i Sunyer, Josep Maria

(San Nicolás de los Arroyos, Argentina, 12 juliol 1889 – Barcelona, 1984)

Jurista i advocat. Fill de Francesc Pi i Sunyer i nét de Francesc Sunyer i Capdevila. Es llicencià en dret a Barcelona i es doctorà a Madrid.

Membre fundador d’Acció Catalana. Fou secretari de l’ajuntament de Barcelona durant la Segona República i durant la guerra civil ajudà alguns amics seus perseguits de la zona republicana facilitant-los passaports. Anà a París el 1937 i tornà el 1940.

Depurat, fou separat del seu càrrec a l’ajuntament. Guanyà la càtedra de dret administratiu (1940); com a catedràtic gaudí d’una gran popularitat per la seva bonhomia, humor i anecdotari subtil.

Personatge de món, esdevingué una figura familiar en reunions socioculturals. Fou degà del col·legi d’advocats i de la facultat de dret.

Especialitzat en dret administratiu, col·laborà en diverses revistes i diaris: “Revista Jurídica de Catalunya”, “Estudis Municipals”, “Catalunya Municipal”, “Catalunya Exprés”, etc.

Gili i Moros, Joaquim

4 Respostes

(Barcelona, 1916 – 1984)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1947. Fill de Baldomer Gili i Roig.

El 1936, essent estudiant, col·laborà amb J. Torres i Clavé en l’elaboració del nou pla d’estudis de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Formà part del Grup R d’arquitectura (1953).

La seva obra es mou dins el racionalisme; en col·laboració amb Francesc Bassó és autor de l’edifici de l’Editorial Gustavo Gili, de Barcelona (1954-61).

Gaceta Ilustrada

1 Resposta

(Barcelona, 1956 – 1984)

Revista gràfica. Primera revista setmanal espanyola a l’estil de publicacions internacionals com “Paris-Match”, “Life” o “Época”.

Fou impulsada per A. Julià de Capmany, i controlada posteriorment per la Sociedad Barcelonesa de Publicaciones i més tard pel grup Godó.

Fundació Catalana

Deixa un comentari

(Barcelona, 17 gener 1979 – 1984)

Institució. Creada pels cinc bancs que constituïren el grup Banca Catalana, amb la finalitat de promoure i dotar, amb caràcter subsidiari, institucions i activitats en les àrees assistencial, cultural i científica catalanes.

La seva activitat s’ha concentrat en l’edició de diverses publicacions, en la concessió de beques per a estudis i treballs i en la creació de noves fundacions.

Fundació Antoni Tàpies

6 Respostes

(Barcelona, novembre 1984 – )

Institució creada pel pintor Antoni Tàpies per a l’estudi i difusió de l’art contemporani, amb seu al carrer d’Aragó.

Hi ha una exposició permanent amb nombrosa obra de l’artista i també organitza exposicions temporals d’artistes d’avantguarda, sovint poc coneguts.

Destaca també per la biblioteca, especialitzada en art del segle XX i en cultures no occidentals.

Enllaç web: Fundació Antoni Tàpies

Freixas i Cortés, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 abril 1917 – Tiana, Maresme, 4 febrer 1984)

Pintor. Format a l’Escola de Llotja. Es presentà a Barcelona el 1940.

Practica un postimpressionisme amb influència de Vuillard, centrat especialment en el paisatge i la natura morta.

Ha exposat en diversos llocs dels Països Catalans i d’Europa i Amèrica. Té obres a museus de Barcelona i Sant Sebastià.

Obtingué el premi Palma de Mallorca en 1942, així com altres reconeixements oficials.