Arxiu d'etiquetes: 1981

Masriera i Rubio, Miquel

1 Resposta

(Barcelona, 11 gener 1901 – 22 agost 1981)

Científic i escriptor. Fill d’Artur Masriera i Colomer. Obtingué el doctorat a Madrid i amplià estudis a l’Escola Politècnica Federal de Zuric, on realitzà un intens treball d’investigació (estudi sobre les fosfinimines).

Col·laborador científic de “La Vanguardia”. Fou el primer que exposà les teories de Spengler sobre el relativisme històric, així com també la teoria de la relativitat d’Einstein. Fou professor de química i de física a la Universitat de Barcelona (1926-39).

Publicà les obres: Contribución al estudio de las fosfiniminas (1924), Una nueva reacción del ácido fórmico (1930), La enseñanza de la química técnica i La materia no existe.

Espanya Industrial, L’

7 Respostes

(Madrid, 28 gener 1847 – Barcelona, 1981)

Empresa tèxtil, constituïda pels germans Muntadas. El 1849 traslladà el domicili social a Barcelona, on inaugurà una fàbrica a Sants, les instal·lacions de la qual eren considerades les més modernes d’aquella època, i la convertiren en l’empresa tèxtil més important del país.

L’objectiu social era la fabricació de filats, teixits i estampats de cotó, que amplià a la fabricació de vellut, tapisseries, robes per relligar, fibres sintètiques, etc. El pes econòmic va anar minvant progressivament. El 1927 la família Muntadas deixà la direcció de l’empresa.

Durant la guerra civil fou col·lectivitzada, després de la qual tingué un baix creixement, que motivà el tancament. El 1985 la fàbrica de Sants i els terrenys que l’envoltaven esdevingueren parc municipal (Parc de l’Espanya Industrial).

Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalana

2 Respostes

(Barcelona, 18 març 1981 – Catalunya, 1994)

Moviment de mobilització cívica en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana, format per diverses entitats i persones de rellevància, a partir d’una Assemblea celebrada al Paranimf de la Universitat de Barcelona.

Després de l’èxit assolit en la magna concentració al camp del F.C. Barcelona amb el lema “Som una nació” (24 juny 1981) i arran de la manifestació a Barcelona contra la LOAPA (14 març 1982), la Crida sofrí l’abandó d’elements moderats (29 juny 1983) i passà a realitzar campanyes al carrer en defensa de l’ús públic del català.

El 1993 es va auto-dissoldre en considerar acomplerts els seus objectius inicials de mobilització popular. Molts dels seus dirigents passaren a Esquerra Republicana de Catalunya.

Arquer i Saltor, Jordi

2 Respostes

(Barcelona, 20 març 1907 – Perpinyà, 12 abril 1981)

Polític i escriptor. Durant la dictadura de Primo de Rivera, intervingué en l’acció clandestina, relacionat amb els grups independentistes de Francesc Macià. Fou detingut nombroses vegades.

Caiguda la Dictadura fou membre del CADCI, promogué la creació del Cercle d’Estudis Marxistes (1927) i contribuí a la fundació del Partit Comunista Català (1928), del Bloc Obrer i Camperol (1930), dirigent del Sindicat Mercantil; propugnador de l’Aliança Obrera (1933) i un dels fundadors del POUM (1935).

En esclatar la guerra civil (1936-39) fou un dels organitzadors i caps de la columna del POUM que operà al front d’Aragó. Visqué tràgicament els esdeveniments del maig de 1937. El 1939 s’exilià a Mèxic i a França.

Fou traductor, prologuista o anotador d’obres com El comunisme i la qüestió nacional i colonial (1930) i Crítica del programa de Gotha (1936) i autor, entre d’altres, de: De Pi i Margall al comunisme (1931), Los comunistas ante el problema de las nacionalidades ibéricas (1931), L’evolució del problema agrari a Rússia. Des de la servitud feudal al Comunisme (1934), Las interpretaciones del marxismo (1937), de l’opuscle El futur de Catalunya i els deures polítics de l’emigració catalana (Mèxic 1943), etc.

Col·laborà també en la premsa d’esquerres. L’any 1977 tornà temporalment a Catalunya.

Alavedra i Segurañas, Joan

5 Respostes

(Barcelona, 31 maig 1896 – 3 novembre 1981)

Escriptor i polític. Fou secretari del president de la Generalitat Francesc Macià i del seu successor Lluís Companys, fins al 1934.

Redactà els textos de l’emissió radiofònica El fet del dia, del 1934 al 1936, que esdevingué molt popular. Director de la Institució del Teatre (1933-39), representà Catalunya als Congressos Internacionals de Teatre de París (1937) i Londres (1938).

Autor del Poema del Pessebre (1948), del qual Pau Casals ha fet l’oratori El Pessebre. Posteriorment publicà Tossa (1954), l’important biografia Pau Casals (1962), Personatges inoblidables (1968), L’extraordinària vida de Pau Casals (1969) i El fet del dia. D’ahir i d’avui (1970, que aplega la majoria d’articles que constituïen la primera edició de 1935 i d’altres d’aparició recent), Pelegrins a Montserrat (1971), i l’assaig biogràfic Conxita Badia, una vida d’artista (1975). Cal destacar les seves traduccions d’obres de Goethe (Les desventures del jove Werther), Schnitzler i Remarque (Res de nou a l’oest).

Fou el pare del polític Macià Alavedra i Moner.