Arxiu d'etiquetes: 1977

Audivert i Mir, Pompeu

Deixa un comentari

(l’Estartit, Baix Empordà, 27 octubre 1900 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1977)

Gravador. Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí.

Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al superrealisme. Des del 1929 exposà als salons argentins i ha obtingut premis arreu del món.

És autor de diverses edicions de gravats i de publicacions, com Gravat català al boix (Méxic 1947), Técnica del grabado al buril (Mèxic 1948).

Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

9 Respostes

(Països Catalans, 1977 – )

(AELC)  Entitat. Creada arran del Congrés de Cultura Catalana, per tal de promoure la literatura catalana i les seves relacions tant dins com fora dels Països Catalans, així com la defensa professional dels escriptors.

Des del 1979 publicà un butlletí interior i és membre de la Conferència Europea d’Associacions d’Escriptors.

Enllaç web:  Associació d’Escriptors en Llengua Catalana

Assemblea de Parlamentaris (1977)

4 Respostes

(Barcelona, 25 juny 1977)

Organisme extraoficial format per la totalitat dels parlamentaris (47 diputats, 16 senadors elegits i els 4 senadors de designació reial) a les primeres eleccions democràtiques celebrades a Catalunya (15 juny 1977).

Constituïda per primera vegada al palau del Parlament, a Barcelona. S’encarregà, mitjançant una sèrie de comissions, de conduir el procés pre-autonòmic a Catalunya, com l’aprovació del projecte d’Estatut d’Autonomia elaborat per la comissió dels Vint a Sau (19 desembre 1978).

Assemblea de Catalunya

29 Respostes

(Barcelona, 7 novembre 1971 – Catalunya, 1977)

Organisme unitari. Fou clandestí i agrupà l’oposició antifranquista a Catalunya de diverses organitzacions polítiques (des del centre fins a l’extrema esquerra), sindicals, associatives, territorials i independents amb l’objecte d’aconseguir les llibertats democràtiques, l’amnistia política i el restabliment de l’Estatut d’Autonomia del 1932.

Portà el pes de la lluita política fins a les eleccions de 1977 en què transmeté la representativitat a l’Assemblea de Parlamentaris.

Arenys i Galdon, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 1914 – 1977)

Pintor. Ha exposat des del 1934 a Barcelona, Madrid, París i Londres.

La seva obra centrada en el tema dels cavalls des del 1949, va a la recerca del moviment i de la plasticitat, i, darrerament, ha adoptat un caire expressionista.

Amics de l’Art Romànic

1 Resposta

(Catalunya, 1977 – )

(AAR)  Societat filial de l’IEC. Fundada amb la finalitat de catalogar els monuments romànics i promoure’n la restauració o la recuperació.

Com a activitats divulgadores, organitza conferències, visites i viatges, i mensualment edita una circular interna.

Enllaç web:  Amics de l’Art Romànic

Alcobé i Noguer, Santiago

Deixa un comentari

(Barcelona, 5 març 1903 – 15 juliol 1977)

Antropòleg i metge. Catedràtic d’Antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1941, en fou rector del 1963 al 1965.

Col·laborador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, va centrar les seves recerques en els estudis bioantropològics de determinades poblacions del Pirineu, del Sàhara occidental i de la Guinea.

Trueta i Raspall, Josep

1 Resposta

(Barcelona, 27 octubre 1897 – 20 gener 1977)

Cirurgià. Nascut en el si d’una família de metges, va acabar la carrera de medicina l’any 1921 i començà a treballar a l’Hospital de la Santa Creu. El més cèlebre dels seus descobriments consisteix en un sistema totalment innovador de tractament de les ferides.

Va residir a Anglaterra durant una trentena d’anys, durant els quals va exercir com a catedràtic de Cirurgia Ortopèdica a la Universitat d’Oxford. Va tornar a Catalunya l’any 1967.

Per la seva activitat en el camp de la medicina va ser àmpliament reconegut amb una gran quantitat de guardons i de doctorats honoris causa.

És autor d’uns quants llibres, entre els quals es destaca l’assaig L’esperit de Catalunya, repetidament reeditat.

Jueves, El

4 Respostes

(Barcelona, 27 maig 1977 – )

Revista satírica setmanal en castellà. Fa una crítica gràfica de l’actualitat.

En les seves pàgines han col·laborat els principals humoristes gràfics de l’estat espanyol, com Forges, Òscar, J.L. Martín, Gin, J. Perich, Gallego & Rey, Fer, Ivà, Cesc i Romeu, entre d’altres.

Esteve i Guau, Martí

1 Resposta

(Torà, Solsonès, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1977)

Polític i advocat. Estudià lleis a Barcelona i posteriorment fou nomenat secretari de la Secció d’Estudis Jurídics de la Mancomunitat de Catalunya (1918). Fou secretari de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista. Elegit regidor per Barcelona, poc després participà en la fundació d’Acció Catalana i en fou membre del comitè executiu. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou director de “La Publicitat” i el 1930 es reintegrà a l’ajuntament barceloní.

Fou diputat de la Generalitat i membre de la ponència encarregada de la redacció de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Posteriorment, com a diputat a les Corts Constituents de la República, participà en la defensa de l’Estatut. Més tard fou conseller de Finances del govern de la Generalitat. Empresonat després dels fets d’octubre de 1934, amb el triomf del Front Popular (1936), retornà a la Conselleria de Finances fins a l’octubre de 1936. Acabada la guerra civil, s’exilià a Cuba, i el 1961 passà a Mèxic.

És autor d’una biografia de Prat de la Riba (1917) i d’El règim jurídic català (1919).