(Barcelona, 1901 – 1977)
Heraldista i sigil·lògraf.
Va escriure les obres: Rocabruna. Prehistòria, història, tradicions i llegendes (1932), Orígens de l’escut català (1961), El veritable escut de la ciutat de Barcelona (1964), Els comtes-reis catalans. Història heràldica de la casa de Barcelona (1964).
Va aplegar una important col·lecció de més de 500.000 segells documentals, marques, escuts i monedes.
(Osca, Aragó, 29 octubre 1896 – Barcelona, 12 abril 1977)
Periodista. Establert a Barcelona. El 1924 ingressà a “El Correo Catalán”. Fou membre de l’assemblea nacional creada a Madrid pel general Primo de Rivera.
A Osca dirigí el diari de caràcter agrari “La Tierra” (1933-36). A Barcelona fou director de “Solidaridad Nacional” i fou nomenat sots-director de “La Prensa”.
El 1927 publicà Los Sindicatos Libres en España, su origen, su organización, su ideario, obra d’un gran valor documental.
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1977 – )
Companyia de dansa. Fundada per Olga Socías que treballa la dansa per a un públic infantil i juvenil.
Ha muntat els següents espectacles: El baile, Dues imatges, La canción de Solveig, Cuadros, Un océano, dos pupilas (1977), La cigala i la formiga, El somni d’una nina, Pere i el llop (1981), Si no ens entenen pel llenguatge, entenem-nos per amor (1982), Mercè a dos (1984), Gilgamesh (1985), Pirates, Mag i Sant Jordi i el drac (1989), El gat amb botes (1991), El soldadet de plom (1992), Margarida (1993), El màgic Traçapoca, Tiro perquè em toca (1994) i Ali-Babà (1996).
(Barcelona, 19 gener 1887 – 12 gener 1977)
Musicòleg i organista. Eclesiàstic. Fou un dels fundadors de l’Associació Gregoriana i de l’Associació d’Amics dels Goigs.
Estudià especialment la cançó popular catalana i l’aplicació de la música religiosa a la litúrgia.
Publicà, entre altres obres, Petites biografies de grans barcelonins (1965).
(Barcelona, febrer 1977 – )
Revista mensual d’història sobre els Països Catalans.
El cos central el constitueix el “Dossier”, tema monogràfic tractat per diversos especialistes, a més de col·laboracions soltes i seccions fixes, tot plegat acuradament il·lustrat.
El juliol del 1999 tingué lloc un important procés de renovació de la direcció de la revista.
(l’Estartit, Baix Empordà, 27 octubre 1900 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1977)
Gravador. Traslladat de petit amb la seva família a Buenos Aires, fou nacionalitzat argentí.
Estudià per propi impuls pintura i dibuix, però no trigà a lliurar-se de ple al gravat, dins una estètica propera al superrealisme. Des del 1929 exposà als salons argentins i ha obtingut premis arreu del món.
És autor de diverses edicions de gravats i de publicacions, com Gravat català al boix (Méxic 1947), Técnica del grabado al buril (Mèxic 1948).
(Països Catalans, 1977 – )
(AELC) Entitat. Creada arran del Congrés de Cultura Catalana, per tal de promoure la literatura catalana i les seves relacions tant dins com fora dels Països Catalans, així com la defensa professional dels escriptors.
Des del 1979 publicà un butlletí interior i és membre de la Conferència Europea d’Associacions d’Escriptors.
Enllaç web: Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
(Barcelona, 25 juny 1977)
Organisme extraoficial format per la totalitat dels parlamentaris (47 diputats, 16 senadors elegits i els 4 senadors de designació reial) a les primeres eleccions democràtiques celebrades a Catalunya (15 juny 1977).
Constituïda per primera vegada al palau del Parlament, a Barcelona. S’encarregà, mitjançant una sèrie de comissions, de conduir el procés pre-autonòmic a Catalunya, com l’aprovació del projecte d’Estatut d’Autonomia elaborat per la comissió dels Vint a Sau (19 desembre 1978).
(Barcelona, 7 novembre 1971 – Catalunya, 1977)
Organisme unitari. Fou clandestí i agrupà l’oposició antifranquista a Catalunya de diverses organitzacions polítiques (des del centre fins a l’extrema esquerra), sindicals, associatives, territorials i independents amb l’objecte d’aconseguir les llibertats democràtiques, l’amnistia política i el restabliment de l’Estatut d’Autonomia del 1932.
Portà el pes de la lluita política fins a les eleccions de 1977 en què transmeté la representativitat a l’Assemblea de Parlamentaris.
(Barcelona, 1914 – 1977)
Pintor. Ha exposat des del 1934 a Barcelona, Madrid, París i Londres.
La seva obra centrada en el tema dels cavalls des del 1949, va a la recerca del moviment i de la plasticitat, i, darrerament, ha adoptat un caire expressionista.
Dades dels Països Catalans 