(Artà, Mallorca, 16 octubre 1885 – 1975)
Farmacèutic i naturalista. Membre fundador de la Institució Catalana d’Història Natural i un dels fundadors i conservador del Museu d’Artà. Estudià la flora i els insectes de Mallorca.
Publicà, entre d’altres obres, Contribució a la flora balear (1905-49), Insectes de Mallorca (Artà i Capdepera) (1907) i Els Limonium de la península d’Artà (Mallorca) (1974).
(Barcelona, 1908 – 1975)
Pintora i dibuixant. El seu art és ingenuista, molt lligat al fauvisme.
(Lleida, 1906 – Barcelona, 1975)
Pintor. Estudià a Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i al Cercle Artístic.
Ha realitzat bon nombre d’exposicions individuals i obtingut alguns premis. Destacà com a paisatgista.
(Barcelona, 6 gener 1888 – Tortosa, Baix Ebre, 3 febrer 1975)
Pintor. Residí molts anys a l’Amèrica del Nord.
Ha destacat conreant el paisatge, dins una línia fidel a les derivades de l’estil modernista.
(Barcelona, 1892 – 1975)
Metge especialitzat en oftalmologia.
Són notables els seus treballs demostrant la naturalesa física i no química de la visió, i els experiments per transmetre la imatge de la retina al cervell mitjançant un corrent elèctric, com a substitució de les funcions del nervi òptic.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1914 – Barcelona, 2 maig 1975)
Escultor. Fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona.
(Barcelona, 29 agost 1918 – 7 abril 1975)
Baríton. El 1943 es presentà al Liceu de Barcelona amb Rigoletto, de Verdi. Actuà als Països Catalans i a l’Amèrica Llatina.
Posteriorment fou una de les primeres figures interpretant sarsueles.
Va fundar l’Agrupació Lírica Joan Gual, destinada a la formació de nous talents lírics.
(Santa Coloma de Farners, Selva, 24 juliol 1882 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 24 setembre 1975)
Compositor. Violinista de l’orquestra del pare de Juli Garreta i amic d’aquest.
El seu catàleg comprèn unes vuitanta sardanes i obres instrumentals per a cobla.
Excel·leixen les sardanes Evocacions gironines (1953) i Ramblejant (1964).
(Barcelona, 22 juny 1911 – 14 abril 1975)
Pintor. Fill de Joan Grau i Miró.
De formació autodidàctica, es traslladà a París el 1936. Amb influències de Bonard i Vuillard, fou un dels membres principals de l’Escola de París.
Pintor elegant i amb un gran sentit cromàtic, realitzà també decoracions teatrals i cartells.
Es casà amb la també pintora Àngels Santos i Torroella, i foren pares de Julià Grau i Santos.
(Catalunya, 1975 – )
(FAGC) Organització reivindicativa, autònoma i democràtica. Promoguda pels homosexuals de Catalunya.
Organitzà a Barcelona la primera manifestació de gais a l’estat espanyol i després aprovà el Manifest del FAGC, campanyes en defensa dels drets dels homosexuals i contra la discriminació per motius racials i religiosos, sovint en col·laboració amb els moviments sindical i feminista i amb forces d’esquerra de caràcter nacionalista.
Ha aconseguit importants reformes en la legislació civil i penal espanyola i és membre de l’Associació Gai Internacional. Aconseguí l’exclusió dels gais de la Llei de Perillositat i Rehabilitació Social (1979) i llur legalització el 1980; i contribuí directament a la fundació dels moviments gais del País Valencià i les illes Balears.
Dades dels Països Catalans 