Arxiu d'etiquetes: 1974

Llensa i de Gelcen, Santiago

(Hostalric, Selva, 9 novembre 1911 – Barcelona, 12 juny 1974)

Enginyer agrícola i botànic. Era originari d’una família de propietaris rurals. Fou president d’Amics dels Jardins de Barcelona.

Publicà Inventario razonado de la flora de Hostalric y su comarca (1945), Consideracions sobre la flora i la vegetació dels encontorns d’Igualada (1955) i Bolets de les rodalies d’Igualada (1970).

Deixà inacabats uns estudis sobre els bolets del Principat i sobre la toponímia de la vall de Cardós, així com una història d’Hostalric.

Llacuna i Carbonell, Joan

(Igualada, Anoia, 15 octubre 1905 – Burzet, Llenguadoc, 6 agost 1974)

Poeta. De formació autodidàctica, fou influït per Salvat-Papasseit, Sánchez i Juan i Rosselló i Porcel, la seva poesia combina l’intimisme amb la imatgeria local, de vegades amb ressons del surrealisme.

La recerca de la puresa, del somni, no troben sempre una expressió perfecta; per això la seva poesia és sovint trencadissa, tendra.

És autor d’un llibre de poesia molt remarcable: L’aurora de l’Aragall (1957, reeditat el 1961), així com d’Ònix i níquel (1934).

Col·laborà a la “Revista d’Igualada”.

Lázaro i Higueras, Hipòlit

(Barcelona, 13 setembre 1887 – 14 maig 1974)

Tenor. Actuà l’any 1910 al Teatre Novetats de Barcelona i amplià els seus coneixements a Milà.

S’especialitzà en el repertori de revista. Les seves facultats extraordinàries li atorgaren una fama internacional.

Estrenà Parisina (1913), Il Piccolo Marat (1921), de Mascagni, i La cena delle beffe (1924), de Giordano.

Kaps, Arthur

2 Respostes

(Viena, Àustria, 29 febrer 1912 – Barcelona, 23 gener 1974)

Artista de varietats. Va arribar a Espanya el 1942 amb la companyia vienesa de revista i opereta dels Vienesos.

Arran de l’èxit aconseguit als teatres del Paral·lel de Barcelona amb espectacles com Luces de Viena o Carrusel vienés, en què intervenia com a compositor i lletrista, va decidir establir-se a Barcelona i el 1949, amb el seu company Franz Johann, es nacionalitzà espanyol.

Posteriorment, va treballar a TVE a Catalunya com a realitzador de programes i va dirigir la sala d’espectacles Scala de Barcelona.

Jené i Aixalà, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Lleida, 28 desembre 1889 – Barcelona, 30 setembre 1974)

Advocat i polític. Diputat per Lleida a corts (febrer 1936) com a membre de l’Esquerra Republicana de Catalunya.

Fou fiscal del tribunal de cassació durant la guerra civil, càrrec que dimití per la seva amistat amb el ministre de justícia Irujo.

S’exilià el 1939; posteriorment féu estades a França i a Barcelona.

Janés i Duran, Mateu

Deixa un comentari

(Molins de Rei, Baix Llobregat, 19 desembre 1896 – 9 juliol 1974)

Poeta. Publicà La vida a contrallum (1926), Pels camins del món (1928) i Murmuris de corn marí (1936), lírica treballada i espontània alhora i amb un deix de melangia.

Estrenà i publicà l’obra dramàtica La sacra passió del Natzaré (1953).

Guinart i Candelich, Francesc

Deixa un comentari

(Sant Celoni, Vallès Oriental, 1888 – Barcelona, 1974)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha destacat com a paisatgista i com a pintor d’escenes populars catalanes.

Del 1936 al 1948 residí a l’Argentina, on tingué bons èxits. També viatjà per Amèrica. Hi ha obres seves a diversos museus americans.

El 1967, en ocasió dels seus cinquanta anys com a expositor, presentà a Barcelona, amb bon èxit, una mostra de les seves produccions.

Grau i Mas, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 1892 – 1974)

Pintor i restaurador d’obres d’art. Es formà a Llotja i amplià els seus coneixements com a restaurador a Itàlia i a França.

És autor d’aquarel·les inspirades en els paisatges de Mallorca i de la Costa Brava, però, sobretot, ha destacat com a restaurador.

Fou nomenat director dels tallers de restauració de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), cap del mateix servei als Museus de Barcelona, restaurador del Patrimoni Nacional i professor de la seva especialitat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Restaurà dos quadres del Greco que hi ha al Cau Ferrat de Sitges, una bona part dels murals de Josep Maria Sert a la catedral de Vic i els frescs de Goya de San Antonio de la Florida.

Giménez i Botey, Josep Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 1911 – 1974)

Escultor i dibuixant. Participà al I Saló d’Independents de Barcelona (1936).

Exiliat a Mèxic (1940-66), col·laborà com a il·lustrador en publicacions periòdiques i llibres editats en català.

La seva obra evolucionà des d’un estil no figuratiu (Mèxic) cap a un mediterranisme abstracte (Catalunya).

Gené i Guerrero, Marc

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 29 març 1974 – )

Pilot automobilístic. Anà a Anglaterra a divuit anys, on participà en el campionat de fórmula 3.

Posteriorment, guanyà el campionat de superfòrmula a Itàlia, triomf que li obrí les portes al campionat internacional de fórmula 3000, en el qual competí sense gaire fortuna. El 1998, participà i conquerí el primer Open Fortuna by Nissan.

Debutà a la fórmula 1 l’any 1999 amb l’equip Minardi i al final del 2000 anuncià el seu fitxatge per l’equip Williams com a pilot de proves.