(Xeresa, Safor, 20 gener 1916 – Granada, Andalusia, 24 desembre 1974)
Historiador. Es llicencià a València el 1942. Fou agregat d’història medieval a la Universitat de Barcelona (1967-71) i catedràtic de la de Granada (1971-74).
Publicà nombroses obres, com Cartas pueblas valencianas (siglos XIII-XVI) (1948) i un Vocabulario del comercio medieval (1968).
(València, 1886 – 1974)
Historiador. Doctor en ciències exactes per la universitat de Madrid i llicenciat en història per la de València, fou professor de la facultat de ciències i de l’Escola d’Arts i Oficis de València.
Fundà i dirigí les revistes “Esto Vir” i “Cultura Valenciana” (1926-31), dedicada sobretot a estudis relacionats amb l’art i les lletres autòctones de caràcter bilingüe, però que anà abandonant a poc a poc la utilització del català en les seves planes.
El 1932 fou secretari i després president de Lo Rat Penat. Fou delegat del Patrimoni Artístic Nacional a València, Castelló i Alacant, i vice-president de l’Acadèmia Valenciana d’Història.
Dedicà especial atenció a diversos aspectes de la història del País Valencià i publicà, entre d’altres, les obres Ramón Muntaner y su Crónica (1944), La ciudad de Valencia en tiempos de san Vicente Ferrer (1953), El misterio de Elche (1952) i La lonja de los Mercaderes (1952).
(València, 1898 – 1974)
Escriptor i periodista. Des del 1923 residí a França molts anys. Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs.
En francès i en castellà publicà poemes, biografies, assaigs literaris i obres de divulgació artística. En català fou autor del volum poètic Interiors (Montpeller, 1946).
Fou professor de diverses universitats europees i americanes.
(l’Alguer, 26 novembre 1892 – 20 juny 1974)
Militar i escriptor. Prengué part en les dues guerres mundials i fou ascendit a general.
Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans. Fundador i president del Centre d’Estudis Algueresos. Col·laborador en revistes italianes i catalanes.
Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer: Le antiche fortificazzioni di Alghero (1955), Matteo Luigi Simon e la crisi politica dell’Isola di Sardegna (1793-1796) (1964), L’Ordine de N.S. delle Mercede in Alguero (1970).
Autor de poesia intimista, esmaltada de la llengua popular, en part escrita durant les campanyes militars, ha publicat Meditacions (1957), Cançoner musical de rimes alguereses (1960) i Rimes alguereses (1971).
(Huéneja, Andalusia, 13 abril 1905 – València, 12 agost 1974)
Escriptor. De família valenciana i establert a València, participà en el valencianisme d’esquerra.
Col·laborà a “Germania” i a d’altres publicacions.
Exiliat a París, ha publicat el recull poètic Miratge (1954).
(València, 26 agost 1908 – 4 novembre 1974)
Metge. Estudià medicina a la Universitat de València, on s’especialitzà en oto-rino-laringologia. Catedràtic, primer, a la universitat de Cadis, passà després a la de València, de la qual fou rector (1972).
Publicà: Quimioterapia de la otitis (1947), Quimioterapia en otología (1949), Algunos aspectos evolutivos en el tratamiento del cáncer laríngeo (1951) i altres treballs mèdics.
(Perpinyà, 1974 – 1978)
Annals del Centre Pluridisciplinari d’Estudis Catalans de la Universitat de Perpinyà (abans Centre Universitari).
És la primera publicació de caire universitari editada únicament en català a Catalunya Nord, de temàtica variada però d’exigència científica dins l’àmbit de les ciències humanes i socials en els Països Catalans.
(Igualada, Anoia, 1961 – 1974)
Grup cultural. El 1962 s’afilià al Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada.
Va organitzar diversos actes culturals i ha publicat les col·leccions “Textos”, “Literatura i Societat” i “El Sagitari”, a més de la revista “Lacetània”.
(Barcelona, 1898 – 1974)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Ha conreat de preferència el paisatge i les natures mortes.
(Catalunya, 1974 – 1987)
(CMB) Òrgan rector de l’Entitat Metropolitana de Barcelona. S’ocupa de la planificació i la gestió urbanística i la prestació de serveis d’interès metropolità (transport, avaries, escorxadors…).
El seu consell metropolità o ple l’integren alcaldes o regidors d’alguns municipis interessats.
Fou dissolta l’any 1987 i les seves competències passen a l’Entitat Metropolitana del Transport, l’Entitat Metropolitana del Medi Ambient i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana.
Dades dels Països Catalans 