Arxiu d'etiquetes: 1973

Club del Llibre SA

(Barcelona, 1973 – 2016)

(Grup del Llibre)  Club de lectors. Fundat per Octavi Sarsanedes i Vives.

Edità per als adherents un catàleg -trimestral des del 1980- amb una oferta variada de llibres en català de diverses editorials, l’adquisició dels quals és abonada mitjançant una quota trimestral.

Nascut com a eina de redreçament cultural dels Països Catalans, aviat adoptà com a marca comercial el nom del Grup del Llibre i inicià algunes edicions de llibres propis.

El 2016 va tancar les seves portes.

Cirlot i Laporta, Joan Eduard

(Barcelona, 9 abril 1916 – 11 maig 1973)

Poeta, crític d’art i compositor.

Membre del grup Dau al Set i autor de diverses obres de crítica d’art: Morfología y arte contemporáneo’ (1955), Diccionario de símbolos tradicionales (1958-69), Tàpies (1960), El espíritu abstracto desde la Prehistoria a la Edad Media (1966), i de llibres de poemes en llengua castellana: Lilith (1949), El palacio de plata (1955), Inger Stevens (1970) i el cicle poètic Bronwyn (1967-72).

Sota el guiatge del mestre Ferran Ardèvol va iniciar la seva activitat musical i va compondre, entre altres peces una Suite atonal i un Concertino.

El 1997 es publicà la tercera edició, pòstuma, del seu Diccionario de símbolos.

Centre d’Informació i Documentació de Barcelona

(Barcelona, 1973 – )

(CIDOB)  Fundació pública (1979). Constituïda amb el suport de personalitats i organismes (administració, universitat, organitzacions internacionals, col·legis professionals, sindicats, etc.).

Fomenta i patrocina les relacions internacionals, especialment amb el Tercer Món, l’àrea mediterrània, el medi natural, la cooperació i el desenvolupament internacionals i les migracions.

A part d’organitzar cursos i seminaris, edita informes i publicacions.

Enllaç web: Centre d’Informació i Documentació de Barcelona

Caula i Vegas, Francesc

(Osuna, Sevilla, Andalusia, 1887 – Barcelona, 1973)

Historiador. Escriví entre d’altres obres El règim senyorial a Olot (1936), Els socarrats de la vall de Bianya (1960), La baronía de Castell-follit (1962), Los primeros condes bisuldunenses (1962), Besalú, comtat pirinenc (Olot 1969), etc, i de diverses col·laboracions a les revistes “Pyrenae” i “Montaña” sobre temes relacionats generalment amb la història medieval de la Garrotxa.

Casas i Galobardes, Gabriel

(Barcelona, 21 desembre 1892 – 14 novembre 1973)

Fotògraf. Deixeble a Barcelona de Rafael Areñas, col·laborà a “L’Esport Català”, “La Vanguardia”, “La Veu de Catalunya”, “D’ací i d’allà”, etc.

Fou fotògraf oficial de l’Exposició Internacional del 1929, i de la Generalitat de Catalunya.

Consagrat al fotomuntatge, féu molts cartells de propaganda política per la qual cosa fou jutjat acabada la guerra civil. Posteriorment es dedicà a la fotografia industrial.

El seu arxiu fou donat a l’Institut Fotogràfic de Catalunya.

Casas Blanco, Augusto

(Ourense, Galícia, 25 octubre 1906 – Barcelona, 22 octubre 1973)

Poeta. Residí a Barcelona, i traduí al gallec diversos poetes catalans.

Escriví, també, en castellà, alguns contes i les biografies Ali Bey (1943), El papa Luna (1944) i Fray Junipero Serra (1949).

Carbonell i Carbonell, Artur

(Sitges, Garraf, 31 gener 1906 – 1 abril 1973)

Pintor i escenògraf. Deixeble de Joaquim Sunyer. Fou una de les figures més destacades del grup de surrealistes catalans.

Participà a les exposicions de l’ADLAN i fou un dels fundadors del Saló dels Independents.

Des del 1941 dirigí el Teatre d’Art i fou professor de l’Institut del Teatre de Barcelona.

Borgunyó i Pla, Manuel

(Rubí, Vallès Occidental, 5 maig 1884 – Madrid, 23 desembre 1973)

Compositor, director coral i pedagog. Es formà a l’Escolania de Montserrat i fou deixeble més tard d’Antoni Nicolau.

Dirigí la Societat Coral Euterpe, fou fundador i director de l’Orfeó de Graus, del de Rubí, d’una acadèmia de música a Barcelona que portà el seu nom i del conservatori de l’Ateneu Igualadí. Fou director de l’Institut Municipal de Pedagogia Escolar de Santa Cruz de Tenerife.

Escriví música vocal i per a piano i algunes obres didàctiques.

Bau i Nolla, Joaquim

(Tortosa, Baix Ebre, 16 agost 1897 – Madrid, 20 maig 1973)

Advocat, comerciant i polític. Fill de Josep Bau i Vergés. Obrí l’exportació d’oli al mercat sud-americà.

D’ideari tradicionalista, durant la Dictadura de Primo de Rivera fou alcalde de Tortosa. Diputat del Bloque Nacional (1933-36); reelegit el 1936, fou l’únic diputat català monàrquic, i es mostrà contrari a l’Estatut. Formà part de la Junta Tècnica de l’Estat a Burgos (1936-38).

A la immediata postguerra comprà la majoria de les accions del Banc de Tortosa i les vengué el 1950 al Banco Central.

Procurador en Corts i conseller nacional, fou nomenat president del Consell d’Estat (1965-73) i vicepresident del Consell del Regne (1970-73).

Bassols de Climent, Marià

(Figueres, Alt Empordà, 13 desembre 1903 – Barcelona, 20 octubre 1973)

Llatinista. Deixeble de Joaquim Balcells. L’any 1926 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines a la Universitat de Sevilla; el 1932 s’incorporà a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Fou degà a la facultat de Filosofia i Lletres (1960-66) i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.

Publicà, entre altres obres, una Sintaxis Histórica de la Lengua Latina (1945-48).

Col·laborà en diversos volums de la Fundació Bernat Metge i fou fundador i director de la Colección Hispánica de Autores Griegos y Latinos i promotor del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae.