Arxiu d'etiquetes: 1972

Curial Edicions Catalanes

(Barcelona, 1972 – )

Empresa editorial. Fundada per Max Cahner.

Publicà, entre altres, les col·leccions “Biblioteca de Cultura Catalana”, “Documents de Cultura”, “Biblioteca Torres Amat“, fundada per Antoni Comas i dedicada a l’edició de texts, “Clàssics Curial”, etc.

Té cura també de l’edició de revistes com “Els Marges”, de llengua i literatura, “Recerques”, d’història moderna i contemporània, “Randa”, d’història i cultura de les Illes Balears i, des del 1986, de la “Revista de Catalunya”.

Ha editat les obres cabdals de Joan Coromines: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, en nou volums publicats entre el 1980 i el 1991, i l’Onomasticon Cataloniae, des del 1989.

Enllaç: Curial, edicions catalanes

Curet i Payrot, Francesc de Paula

(Barcelona, 14 desembre 1886 – Tiana, Maresme, 27 novembre 1972)

Crític i historiador del teatre català. Són notables els seus treballs, com La municipalització del teatre a Barcelona (1915), El teatre català davant el renaixement patriòtic (1916), El arte dramático en el resurgir de Cataluña (1917), Cicle històric del teatre català (1924), Ignasi Iglésias i el poble (1928) i Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIII (1935).

Fou un dels fundadors de la revista “El Teatre Català” (1912-17), de la qual també fou director. Va publicar l’estudi folklòric Visions barcelonines (10 volums, 1952-58), en col·laboració amb Lola Anglada, i una història de l’escena catalana en fascicles (El teatre català, 1967).

Cuairan i Blas, Florenci

(el Masnou, Maresme, 1895 – Barcelona, 1972)

Escultor. De jove fou picapedrer.

Deixeble de Joan Borrell i Nicolau, s’especialitzà en escultures d’animals (Bisons, Foques, 1936; Museu d’Art Modern de Barcelona).

Treballà la pedra, el marbre, la fusta, el bronze i el coure.

S’exilià el 1937, després d’un sojorn a Anglaterra, residí i treballà a la República de Sud-àfrica fins el 1967, que tornà a Barcelona.

Coral Càrmina

(Barcelona, 1972 – )

Entitat coral. Fundada i dirigida per Jordi Casas.

El seu repertori és ampli i sol incloure peces poc habituals.

Ha actuat a diversos països europeus, ha intervingut freqüentment en concerts simfònico-corals i ha realitzat diversos enregistraments.

Enllaç: Coral Càrmina

Checa i Carrera, Carles

(Sant Fruitós de Bages, Bages, 15 octubre 1972 – )

Motociclista. Debutà en la competició el 1988, i el 1991 fou campió d’Espanya júnior.

El 1993 debutà als Mundials de 125 cm3 i 250 cm3, i el 1995 als de 500 cm3 , categoria en la qual assolí el 1996 la seva primera victòria al Gran Premi de Catalunya, a Montmeló.

El 1998 guanyà el Gran Premi d’Espanya i lluità entre els primers, però un greu accident l’apartà momentàniament dels circuits.

Cervera i Astor, Ernest

(Barcelona, 1896 – 1972)

Director i mestre de música. Dirigí l’Orfeó Gracienc (1917-22).

Fou un dels fundadors de l’Associació Íntima de Concerts, de la qual fou nomenat secretari (1920), i de la “Revista Catalana de Música” (1923).

Fundà el 1923 a Santiago de Cuba el conservatori Cervera i l’Orfeó Catalunya. Des del 1931 residí novament a Barcelona.

Dirigí a partir del 1949 la Schola Cantorum de la Universitat de Barcelona.

Compongué música per a piano, veu i cobla i realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals.

Casadesús i Castells, Ferran

(Madrid, 9 setembre 1881 – Barcelona, 2 desembre 1972)

Metge. Llicenciat a Barcelona el 1902, treballà a Barcelona i a Madrid i fou catedràtic d’otorinolaringologia de la facultat de medicina de Barcelona (1926-51).

Fundà (1950) la revista “Acta de ORL Iberoamericana” i es dedicà especialment a la cirurgia de la laringe.

Cabanyes i Marquès, Alexandre de

(Barcelona, 5 març 1877 – Vilanova i la Geltrú, Garraf, 23 març 1972)

Pintor. Deixeble de Josep Sugrañes i Florit, es formà a l’escola paisatgística catalana i fou influït essencialment per Joaquim Sorolla.

Residí a Madrid, París i Munic. Freqüentà el cercle modernista Els Quatre Gats, a Barcelona.

Conreà especialment les platges i els boscs propers a Vilanova i la Geltrú. Els tons de la seva paleta són sempre clars i lluminosos.

Bona i Puig, Eusebi

(Begur, Baix Empordà, 1890 – Barcelona, 12 octubre 1972)

Arquitecte. Titulat el 1915 a Barcelona. Catedràtic a l’escola d’arquitectura en el període 1920-60.

Del 1920 al 1925 col·laborà amb Francesc de P. Nebot en la transformació de la torre Güell de Barcelona en l’actual palau de Pedralbes.

La seva producció historicista (edifici de La Unión y el Fénix Español) evolucionà cap a una progressiva simplificació, amb les façanes reduïdes als elements constructius primaris (blocs del Frare Negre, 1935-40; Banco Español de Crédito, 1942-47; edifici Nestlé, 1956).

Barrillón i Paradell, Josep

(Gràcia, Barcelona, 14 març 1898 – Barcelona, 1972)

Folklorista, ceramista i dibuixant. Fill de Lluís Barrillón i Polina.

S’interessà pels costums i la història de Gràcia i fou president del Club Excursionista de Gràcia.

Dirigí el butlletí “Mai enrera”, que publicava aquesta entitat, i fou l’editor de “Crònica de Gràcia” (1947-49).