(Palafrugell, Baix Empordà, 1892 – Tolosa de Llenguadoc, França, 1971)
Periodista i dibuixant. Fou un personatge bohemi i dispers, que es distingí per un humorisme innovador.
Fou redactor de “La Publicidad”, “La Publicitat”, “El Be Negre”, “D’Ací i d’Allà” i “El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses”. És autor d’un llibre per a infants: 3 al Pol.
Un cop exiliat el 1939, fou presoner dels nazis.
Va col·laborar a “Vida Nova”, revista de Montpeller.
(Barcelona, 1958 – 1971)
Editorial. Fundada per expandir el llibre religiós, especialment el relacionat amb l’espiritualitat francesa que ja s’avançava al concili Vaticà II. Publicà uns quants títols, molt populars, que influïren fortament en els grups d’avançada de Catalunya.
En foren els caps més visibles primerament Maria Martinell, i després Alfons Carles Comín.
Li fou retirat el permís de publicar poc després de l’edició de la biografia de Francesc Vidal i Barraquer el 1971. L’equip administratiu passà aleshores a la nova Editorial Laia.
Editava fonamentalment en català.
(Terrassa, Vallès Occidental, 23 novembre 1971 – )
(ETSET) Escola de la Universitat Politècnica de Catalunya. El 1974-75 es traslladà a Barcelona, i el 1978 s’instal·là en un edifici de la zona universitària de Pedralbes.
S’hi imparteixen les especialitats d’electrònica i transmissió de dades, i electrònica i comunicacions.
Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació
(Alòs de Balaguer, Noguera, 1888 – Buenos Aires, Argentina, 1971)
Editor. El 1905 emigrà a l’Argentina. Des del 1907 treballà al Centre Català de Rosario de Santa Fe. Més tard fou bibliotecari del Casal Català de Buenos Aires.
Ha editat llibres catalans, com Ciutadania catalana (1857), de Manuel Serra i Moret, i n’ha distribuït per tota l’Amèrica Llatina.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 7 juny 1876 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1971)
“Picarol” Dibuixant i caricaturista. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Establert a Barcelona a la primeria del segle XX, col·laborà a les revistes satíriques catalanes “Cu-cut!”, “L’Esquella de la Torratxa” i “La Campana de Gràcia”.
Visqué un temps a Chicago, on col·laborà amb el “Chicago Tribune”.
De tornada, s’establí a Palma de Mallorca, on obrí les Galeries Costa, dedicades a la venda d’obres d’art i antiguitats.
Publicà les Guies Costa, que difongueren les possibilitats turístiques de Mallorca (1929).
(Catalunya, 19 octubre 1971 – 18 novembre 1971)
Assemblea de juristes catalans celebrat a diverses localitats del Principat, per iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i els col·legis d’advocats compresos dintre l’àrea de l’Audiència territorial de Barcelona.
S’examinà l’aplicació de la Compilació del dret civil especial de Catalunya, l’estatut de la dona catalana, l’ús de la llengua catalana en tots els actes jurídics, la filiació, la paternitat i la creació d’un organisme legislatiu català.
(Barcelona, 19 novembre 1971 – )
Grup de teatre, especialitzat en teatre de carrer i espectacles d’animació.
Han aixecat el complex La Vinya, masia situada a Canet de Mar, han viatjat per tot el món i han esdevingut un dels grups catalans més universals.
Dels nombrosos espectacles que han creat, destaquen aquells inspirats en la cultura popular -sempre amb un fort component lúdic- com Non plus plis (1971), Moros i cristians (1975), Plou i fa sol (1976), Revetlla o vall per a tothom (1978), Sol, solet (1979), Nit d’espetecs, fums i corredisses (1982), Dimonis (1983), Alè (1984), Mediterrània. Hortizons de blau salat (1991), Llibre de les bèsties (1994) o Tempus (1997), sense oblidar l’espectacle de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992.
També han participat en programes de televisió i en pel·lícules, com Karnabal (1985).
El 1996 van rebre la Creu de Sant Jordi.
(Catalunya, 16 novembre 1971 – )
(CEC) Associació professional de caràcter voluntari, que integra els economistes establerts al Principat. Creada en el moment en què se segregà del Colegio de Economistas de España. Supera els 5.200 associats.
Al llarg d’aquests anys ha tingut una intensa activitat, i ha esdevingut un centre de trobada dels professionals catalans.
Ha convocat dos congressos d’economistes, així com un gran nombre de jornades i cursos de formació.
Enllaç web: Col·legi d’Economistes de Catalunya
(Catalunya, 1926 – 1971)
Obra històrica empresa per Ramon d’Abadal i de Vinyals, que ha de reunir i comentar tots els documents originals i còpies referents als comtats catalans fins a l’any 1000.
L’autor en publicà els volums II (Els diplomes carolingis a Catalunya, 1926-52) i III (Els comtats de Pallars i Ribagorça, 1955), i deixà en curs de publicació avançada el volum I (El domini carolingi a Catalunya, 1971), així com una part dels materials per a la continuació.
Aquesta és supervisada per l’Institut d’Estudis Catalans, i ha estat confiada a un equip de col·laboradors.
(Valls, Alt Camp, 14 setembre 1889 – Barcelona, 13 juliol 1971)
Fotògraf i publicista. Establert a Valls, el 1915, reuní una interessant col·lecció fotogràfica sobre temes d’art i d’etnografia.
El 1932 s’establí a Barcelona, on s’especialitzà en fotografia publicitària i col·laborà en les revistes “Mirador”, “Revista Ford”, “Publi-Graf” i “Nova Ibèria”.
Promogué les relacions amb l’Alguer, especialment el viatge de retrobament del 1960.
Dades dels Països Catalans 