(Pineda de Mar, Maresme, 1905 – Barcelona, 15 setembre 1971)
Advocat. Assistí a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans.
En col·laboració amb R. Albert, publicà Parlaments a les Corts Catalanes (1928).
Més tard, promogué els apèndixs especials sobre legislació i jurisprudència del Principat -corresponents als anys de la Catalunya autònoma-, de l’Enciclopedia Jurídica Española, la qual codirigí amb el seu pare Josep Gassiot i Magret.
(Barcelona, 26 octubre 1907 – 23 octubre 1971)
Pianista. Néta de Francesc Toldrà.
Estudià a Barcelona i a París, on obtingué èxits remarcables.
(Peralada, Alt Empordà, 1909 – Barcelona, 1971)
Historiador. Catedràtic d’institut, promogué diverses activitats culturals.
Director de les edicions del palau de Peralada, és autor d’estudis històrics: El monasterio de Santa María de Vilabertrán (1949). El convento del Carmen de Peralada (1953), El sepulcre de Peralada (1955), Peralada, condado, villa, palacio (1959) i Els remences (1971-73).
(Barcelona, 1971 – )
(o Centre d’Estudis d’Art Contemporani) Institució. Fundada per l’artista Joan Miró i vinculada a l’ajuntament de Barcelona. Instal·lada en un edifici a Montjuïc projectat per Josep Lluís Sert i obert al públic al juny de 1975.
La seva finalitat és, d’una banda, l’estudi i la difusió de l’obra de Miró i d’altra, la promoció de l’art contemporani d’avantguarda, per al qual compta amb una exposició permanent i realitza exposicions temporals.
Miró la dotà amb una col·lecció integrada per 175 pintures, 150 escultures, 1.500 peces gràfiques i gairebé 5.000 dibuixos. Disposa també d’una biblioteca i un auditori, i acull sovint representacions, conferències, seminaris o concerts.
Anualment organitza el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró. La fundació és regida per un patronat. Ha rebut diversos premis en reconeixement de la seva tasca, entre els quals el premi del Consell d’Europa al millor museu (1978).
Enllaç web: Fundació Joan Miró
(Barcelona, 1971 – 1985)
Entitat promotora d’activitats musicals. Sorgida per tal d’alliberar l’Orfeó Català de les servituds purament administratives i empresarials.
S’ha destacat en la promoció de les temporades de concerts al Palau de la Música Catalana (1958-84) i en l’organització del Festival Internacional de Música de Barcelona (1976-82).
L’any 1980 el Consell Executiu de la Generalitat acceptà el lliurament del 70% de les accions de l’entitat en favor de la Generalitat de Catalunya.
Des de l’any 1985 han cessat virtualment les seves activitats.
(Gironella, Berguedà, 26 octubre 1913 – Solsona, Solsonès, 3 gener 1971)
Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltabull.
Dirigí l’Orfeó Nova Solsona (1960-64) i el Cor d’En Clavé de Berga (1964-71).
Autor de caramelles i de sardanes, com Bonmatí (1948), Mentiderota (1965), Rosa oberta (1966), entre d’altres.
(Palafrugell, Baix Empordà, 1892 – Tolosa de Llenguadoc, França, 1971)
Periodista i dibuixant. Fou un personatge bohemi i dispers, que es distingí per un humorisme innovador.
Fou redactor de “La Publicidad”, “La Publicitat”, “El Be Negre”, “D’Ací i d’Allà” i “El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses”. És autor d’un llibre per a infants: 3 al Pol.
Un cop exiliat el 1939, fou presoner dels nazis.
Va col·laborar a “Vida Nova”, revista de Montpeller.
(Barcelona, 1958 – 1971)
Editorial. Fundada per expandir el llibre religiós, especialment el relacionat amb l’espiritualitat francesa que ja s’avançava al concili Vaticà II. Publicà uns quants títols, molt populars, que influïren fortament en els grups d’avançada de Catalunya.
En foren els caps més visibles primerament Maria Martinell, i després Alfons Carles Comín.
Li fou retirat el permís de publicar poc després de l’edició de la biografia de Francesc Vidal i Barraquer el 1971. L’equip administratiu passà aleshores a la nova Editorial Laia.
Editava fonamentalment en català.
(Terrassa, Vallès Occidental, 23 novembre 1971 – )
(ETSET) Escola de la Universitat Politècnica de Catalunya. El 1974-75 es traslladà a Barcelona, i el 1978 s’instal·là en un edifici de la zona universitària de Pedralbes.
S’hi imparteixen les especialitats d’electrònica i transmissió de dades, i electrònica i comunicacions.
Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació
(Alòs de Balaguer, Noguera, 1888 – Buenos Aires, Argentina, 1971)
Editor. El 1905 emigrà a l’Argentina. Des del 1907 treballà al Centre Català de Rosario de Santa Fe. Més tard fou bibliotecari del Casal Català de Buenos Aires.
Ha editat llibres catalans, com Ciutadania catalana (1857), de Manuel Serra i Moret, i n’ha distribuït per tota l’Amèrica Llatina.
Dades dels Països Catalans 