Arxiu d'etiquetes: 1971

Fòrum Musical

Deixa un comentari

(Barcelona, 1971 – 1985)

Entitat promotora d’activitats musicals. Sorgida per tal d’alliberar l’Orfeó Català de les servituds purament administratives i empresarials.

S’ha destacat en la promoció de les temporades de concerts al Palau de la Música Catalana (1958-84) i en l’organització del Festival Internacional de Música de Barcelona (1976-82).

L’any 1980 el Consell Executiu de la Generalitat acceptà el lliurament del 70% de les accions de l’entitat en favor de la Generalitat de Catalunya.

Des de l’any 1985 han cessat virtualment les seves activitats.

Font i Parera, Josep

Deixa un comentari

(Gironella, Berguedà, 26 octubre 1913 – Solsona, Solsonès, 3 gener 1971)

Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltabull.

Dirigí l’Orfeó Nova Solsona (1960-64) i el Cor d’En Clavé de Berga (1964-71).

Autor de caramelles i de sardanes, com Bonmatí (1948), Mentiderota (1965), Rosa oberta (1966), entre d’altres.

Ferran i Coromines, Àngel

2 Respostes

(Palafrugell, Baix Empordà, 1892 – Tolosa de Llenguadoc, França, 1971)

Periodista i dibuixant. Fou un personatge bohemi i dispers, que es distingí per un humorisme innovador.

Fou redactor de “La Publicidad”, “La Publicitat”, “El Be Negre”, “D’Ací i d’Allà” i “El Senyor Daixonses i la Senyora Dallonses”. És autor d’un llibre per a infants: 3 al Pol.

Un cop exiliat el 1939, fou presoner dels nazis.

Va col·laborar a “Vida Nova”, revista de Montpeller.

Estela, Editorial

2 Respostes

(Barcelona, 1958 – 1971)

Editorial. Fundada per expandir el llibre religiós, especialment el relacionat amb l’espiritualitat francesa que ja s’avançava al concili Vaticà II. Publicà uns quants títols, molt populars, que influïren fortament en els grups d’avançada de Catalunya.

En foren els caps més visibles primerament Maria Martinell, i després Alfons Carles Comín.

Li fou retirat el permís de publicar poc després de l’edició de la biografia de Francesc Vidal i Barraquer el 1971. L’equip administratiu passà aleshores a la nova Editorial Laia.

Editava fonamentalment en català.

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació

1 Resposta

(Terrassa, Vallès Occidental, 23 novembre 1971 – )

(ETSET)  Escola de la Universitat Politècnica de Catalunya. El 1974-75 es traslladà a Barcelona, i el 1978 s’instal·là en un edifici de la zona universitària de Pedralbes.

S’hi imparteixen les especialitats d’electrònica i transmissió de dades, i electrònica i comunicacions.

Enllaç web: Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació

Escolà i Marsà, Josep

Deixa un comentari

(Alòs de Balaguer, Noguera, 1888 – Buenos Aires, Argentina, 1971)

Editor. El 1905 emigrà a l’Argentina. Des del 1907 treballà al Centre Català de Rosario de Santa Fe. Més tard fou bibliotecari del Casal Català de Buenos Aires.

Ha editat llibres catalans, com Ciutadania catalana (1857), de Manuel Serra i Moret, i n’ha distribuït per tota l’Amèrica Llatina.

Costa i Ferrer, Josep

4 Respostes

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 7 juny 1876 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1971)

“Picarol”  Dibuixant i caricaturista. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca.

Establert a Barcelona a la primeria del segle XX, col·laborà a les revistes satíriques catalanes “Cu-cut!”, “L’Esquella de la Torratxa” i “La Campana de Gràcia”.

Visqué un temps a Chicago, on col·laborà amb el “Chicago Tribune”.

De tornada, s’establí a Palma de Mallorca, on obrí les Galeries Costa, dedicades a la venda d’obres d’art i antiguitats.

Publicà les Guies Costa, que difongueren les possibilitats turístiques de Mallorca (1929).

Congrés Jurídic Català, Segon

3 Respostes

(Catalunya, 19 octubre 1971 – 18 novembre 1971)

Assemblea de juristes catalans celebrat a diverses localitats del Principat, per iniciativa de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i els col·legis d’advocats compresos dintre l’àrea de l’Audiència territorial de Barcelona.

S’examinà l’aplicació de la Compilació del dret civil especial de Catalunya, l’estatut de la dona catalana, l’ús de la llengua catalana en tots els actes jurídics, la filiació, la paternitat i la creació d’un organisme legislatiu català.

Comediants, Els

3 Respostes

(Barcelona, 19 novembre 1971 – )

Grup de teatre, especialitzat en teatre de carrer i espectacles d’animació.

Han aixecat el complex La Vinya, masia situada a Canet de Mar, han viatjat per tot el món i han esdevingut un dels grups catalans més universals.

Dels nombrosos espectacles que han creat, destaquen aquells inspirats en la cultura popular -sempre amb un fort component lúdic- com Non plus plis (1971), Moros i cristians (1975), Plou i fa sol (1976), Revetlla o vall per a tothom (1978), Sol, solet (1979), Nit d’espetecs, fums i corredisses (1982), Dimonis (1983), Alè (1984), Mediterrània. Hortizons de blau salat (1991), Llibre de les bèsties (1994) o Tempus (1997), sense oblidar l’espectacle de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992.

També han participat en programes de televisió i en pel·lícules, com Karnabal (1985).

El 1996 van rebre la Creu de Sant Jordi.

Col·legi d’Economistes de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 16 novembre 1971 – )

(CEC)  Associació professional de caràcter voluntari, que integra els economistes establerts al Principat. Creada en el moment en què se segregà del Colegio de Economistas de España. Supera els 5.200 associats.

Al llarg d’aquests anys ha tingut una intensa activitat, i ha esdevingut un centre de trobada dels professionals catalans.

Ha convocat dos congressos d’economistes, així com un gran nombre de jornades i cursos de formació.

Enllaç web: Col·legi d’Economistes de Catalunya