Arxiu d'etiquetes: 1971

Cerdà i Bisbal, Llorenç

1 Resposta

(Pollença, Mallorca, 25 maig 1862 – Palma de Mallorca, 1956)

Pintor. Estudià, pensionat, a Madrid (1883-84) i a Roma (1885-86), on fou company de Joaquim Sorolla i pintà els Foners balears (museu d’Edemburg). Fou catedràtic i director de l’Escola d’Arts i Oficis i del Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca.

Adscrit en principi al realisme idealitzant, conreà també la pintura d’història i el paisatge amb estil impressionista. Fou premiat a diverses exposicions de Barcelona i Madrid.

El seu fill fou Simeó Cerdà i Juan (Palma de Mallorca, 1900 – 1971)  Pintor. En contacte amb Hermenegild Anglada adoptà un modernisme postimpressionista i decoratiu, sobretot en visions policromades de fons marins i peixos.

Centre Universitari de Perpinyà

3 Respostes

(Perpinyà, 1971 – 1979)

Institució d’ensenyament superior.

Aplegava les tres branques universitàries aleshores existents a Perpinyà: l’Institut d’Estudis Jurídics (creat el 1957), el Col·legi Científic Universitari (1958) i el Col·legi Literari Universitari (1963), que depenien de la universitat de Montpeller.

L’any 1979 passà a ésser Universitat de Perpinyà.

Busquets i Mulet, Jaume

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1898 – 1971)

Arabista. Fou catedràtic d’àrab vulgar a l’Estudi General Lul·lià i a l’Escola de Comerç, de Palma de Mallorca.

Ha publicat Curs pràctic d’ortografia i elements de gramàtica catalana (1931; reeditat, 1968), Gramática elemental de la lengua árabe (1968, 4a. edició) i el text llatí i àrab del llibre del Repartiment de Mallorca, amb un comentari erudit.

Ha recollit contes populars al Marroc i té inèdit un diccionari àrab-castellà.

Beltrán Villagrasa, Pío

Deixa un comentari

(Bujaraloz, Aragó, 4 març 1889 – València, 26 desembre 1971)

Epigrafista i numismàtic. Professor de matemàtiques a l’institut de segon ensenyament a València.

Ha destacat pels estudis de numismàtica hispànica, sobretot antiga i medieval, i d’epigrafia ibèrica. Ha treballat també sobre inscripcions romanes de Tarragona i de Sagunt.

Entre els seus nombrosos estudis cal destacar Sobre un interesante vaso escrito de San Miguel de Liria, Los textos ibéricos de Liria i El plomo escrito de la Bastida de Les Alcuses (Mogente).

Belloch i Montesinos, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1896 – 1971)

Metge i químic. Es doctorà el 1922 amb una tesi sobre la reacció de fixació del complement a la tuberculosi.

Fou catedràtic de terapèutica de la universitat de Valladolid (1925) i més tard de farmacologia de la de València, de la qual fou vice-rector.

És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat.

Bauby, Carles

2 Respostes

(Prada, Conflent, 13 maig 1898 – Perpinyà, 16 juliol 1971)

Escriptor. Difusor de les lletres catalanes i del folklore a la Catalunya Nord. Dirigí, durant més de cinquanta anys, la revista bilingüe “La Tramontane” i el 1934 fundà a París la “Collection Catalane”.

La major part de la seva obra creativa és en francès, sobretot la poesia: Reflets du mirair (1918), La bonne vil·le de Paris (1922).

Associació Valenciana d’Amics de l’Òpera

1 Resposta

(València, 1971 – )

Associació. Fundada per José M. Torres Murciano (que la presidí) a fi de fomentar l’òpera a València.

Del 1971 al 1979 organitzà festivals d’òpera al Teatre Principal, amb categoria internacional i amb un repertori d’abast creixent (estrena absoluta a València d’òperes de Mozart i Sostakovic) així com recitals.

Mancada de subvenció estatal, l’Associació ha romàs momentàniament inactiva (1980).

Alts Forns del Mediterrani SA

3 Respostes

(Sagunt, Camp de Morvedre, 1971 – 13 gener 2004)

Empresa siderúrgica. Fundada amb l’objecte d’explotar la quarta planta de siderúrgia integral de l’estat. Fou construïda a partir de les antigues instal·lacions que Altos Hornos de Vizcaya S.A. posseïa al Port de Sagunt i en la seva creació participaren, a més d’aquesta darrera empresa, la nord-americana United States Steel i un grup de bancs i caixes d’estalvi.

La crisi siderúrgica que s’inicià cap al 1975 afectà directament els plans de l’empresa que, després d’incórrer en pèrdues creixents, hagué d’iniciar un pla de reestructuració. El 1979 l’INI esdevingué l’únic soci.

El 1980 era la tercera empresa siderometal·lúrgica de l’estat, i aquell any facturà per valor de 19.365 milions de pessetes i tenia 4.693 treballadors.

El 1983 l’activitat de l’empresa és va aturar, i la societat és va dissoldre el 2004.

Guingueta i Jou, la

Deixa un comentari

(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)

Nom oficial de l’antic municipi de Jou en annexar-se, el 1971, els municipis d’Unarre i Escaló, i traslladar el cap dels municipi a la Guingueta d’Àneu.

Esplà i Rizo, Carles

1 Resposta

(Alacant, 23 juny 1895 – Mèxic, 6 juliol 1971)

Polític i periodista. Col·laborà a diversos diaris. D’idees republicanes, s’hagué d’exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera i fou secretari de Blasco Ibáñez a París, on també fou corresponsal de diversos periòdics de Barcelona.

El 1929 prengué part en el fracassat aixecament republicà de Sánchez Guerra. Tingué un paper destacat durant la República; governador civil d’Alacant, i, poc temps després de Barcelona, on substituí a Lluís Companys; diputat a corts per Izquierda Republicana, delegat a la Societat de Nacions, sots-secretari de governació (1932-33 i 1936).

Durant la guerra civil fou governador civil de València i ministre de Propaganda del segon govern de Largo Caballero (1936-37). S’exilià el 1939 a França, col·laborà a publicacions catalanes de París i de Mèxic.