Antoni Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1901 – Sóller, Mallorca, 29 agost 1922) Pintor i dibuixant. Mori d’accident. Durant la seva breu carrera artística fou il·lustrador remarcable.
Cèsar A. Bulbena i Masferrer (Barcelona, 1888 – 1974) Pintor. Ha destacat com a decorador i escenògraf.
Romà Bulbena i Masferrer (Barcelona. 1894 – 1969) Pintor. Ha treballat com a esmaltador i com a vidrier artístic.
(Barcelona, 30 agost 1896 – 6 octubre 1969)
Enginyer industrial. S’especialitzà en fotoquímica i tecnologia fotogràfica.
Ocupà diversos càrrecs a la Junta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona (1926-63) i fou catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona (1942).
El 1920 fundà una empresa fotogràfica que el 1928 es transformà en Industria Fotográfica Nacional S.A. “Infonel”. Ha estat relacionat amb nombroses societats estrangeres.
Publicà diversos tractats i articles, edità “El Progreso Fotográfico” i és autor d’un Curs de Fotografía (1921) editat pel CADCI, i de Manipulacions Fotogràfiques (1922), inclòs dins la Col·lecció Minerva.
(Barcelona, 1969 – )
Entitat. Fundada en recordança del filòsof Jaume Bofill i Bofill.
És dedicada a la promoció, per mitjà de beques d’estudi, de les ciències socials, especialment en el camp de la sociologia. Dedica atenció, també, a l’economia, la història, la política, etc.
Ajuda institucions que treballen en aquells camps i a la publicació dels treballs becats. Patrocinà el Diccionari de les Ciències Socials a Catalunya.
Enllaç web: Fundació Jaume Bofill
(Capellades, Anoia, 16 abril 1882 – Montserrat, Bages, 26 abril 1969)
Músic. Monjo benedictí. Estudià a Roma, Nàpols i Barcelona.
Fou nomenat mestre de capella de l’escolania de Montserrat (1911-33), on s’havia format a la seva infantesa amb Joan Baptista Guzmán. Renovà els estudis teòrics i instrumentals i donà una gran importància a l’educació de la veu.
Adaptà el repertori a les directrius de Pius X i influí sobre el moviment litúrgic català, sobre el qual publicà diferents escrits a “Vida Cristiana”.
Va escriure nombroses composicions religioses com: una Missa abbatialis, per a quatre veus i orgue, tres salves montserratines, un tedèum, un al·leluia, un himne a sant Benet, etc.
El 1939 aplegà, a Barcelona, el nucli inicial de la nova escolania de Montserrat.
(Barcelona, 1889 – 1969)
Missioner evangèlic. Fou administrador del dipòsit barceloní de la Societat Bíblica de Los Angeles fins al 1924, data en què, juntament amb la seva muller, Febe Regojo, filla de missioners a Algèria, inicià la seva labor en aquell país, que durà més de quaranta anys.
Autor de l’Himnari evangèlic català (1924), col·laborà en una traducció del Nou Testament al català, que la guerra civil de 1936-39 destorbà.
(Barcelona, 1969 – 1973)
Publicació aperiòdica de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC.
Començà a publicar-se sota la direcció de R. Aramon i Serra i un comitè de redacció format per vuit medievalistes.
Publicà articles d’història medieval i n’han estat col·laboradors els més importants historiadors dels Països Catalans.
Els primers volums de la sèrie formen uns Estudis dedicats a Ferran Soldevila en ocasió del seu setanta-cinquè aniversari.
(París, França, 1969 – 1977)
Editorial. Fundada per tal de publicar aquelles obres que la censura franquista impedia de publicar a Catalunya.
Fins al 1974 fou dirigida per Josep Benet, de qui es publicà, sense nom d’autor, Catalunya sota el règim franquista (1973).
(Barcelona, 1961 – 1969)
Revista trimestral. Publicada en dues edicions, catalana i castellana, per l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona.
El seu objectiu és de tractar la temàtica familiar, amb intenció cristiana renovadora.
El 1969 canvià el títol pel de “Quaderns d’Orientació Familiar”.
(Agullana, Alt Empordà, 15 abril 1886 – Girona, 2 febrer 1969)
Metge i polític republicà. Exercí a Girona.
Milità en el catalanisme i fundà el setmanari “Catalanitat” (1910) i el Centre Nacionalista Republicà, a Girona. Fou elegit diputat al Parlament català el 1932.
Exiliat a França el 1939, en tornà el 1948 i s’establí a Palamós.
Dades dels Països Catalans 