Arxiu d'etiquetes: 1963

Rubiés i Monjonell, Anna

1 Resposta

(el Port de la Selva, Alt Empordà, 31 maig 1881 – Barcelona, 24 març 1963)

Mestra. Germana de Mercè Rubiés.

Inicià la seva activitat educadora en escoles nacionals de diversos pobles de Catalunya fins al 1931, que fou nomenada directora del grup Ramon Llull del Patronat Escolar de l’Ajuntament de Barcelona.

Introduí als Països Catalans el mètode Decroly, que havia conegut en els seus nombrosos viatges a Europa. Membre del Consell de Cultura de la Generalitat, col·laborà en les escoles d’estiu i altres manifestacions del moviment de renovació pedagògica.

Les obres La aplicación de los centros de interés en la escuela primaria (1929) i Experiències didàctiques (1933), són un recull de la seva activitat pedagògica.

Folch i Torres, Joaquim

21 Respostes

(Barcelona, 15 setembre 1886 – Badalona, Barcelonès, 7 novembre 1963)

Museòleg, historiador i crític d’art. Fill de Lluís Folch i Brossa i germà de Manuel, Lluís, Josep Maria i Ignasi. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, institucions de les quals més tard fou professor.

Del 1910 al 1920 es féu càrrec de la pàgina artística de “La Veu de Catalunya”. Col·laborà també a l'”Annuari de l’Institut d’Estudis Catalans“, a “Vell i Nou”, a “D’Ací i d’Allà”, a la “Gaseta de les Arts”, a la “Revista de Catalunya”, al “Butlletí dels Museus” i a “La Vanguardia”.

Fou conservador (1918) i director general (1920-26 i 1930-39) del Departament d’Art Medieval dels museus de Barcelona. Des d’aquest càrrec portà a terme una important tasca de reorganització i modernització dels museus de la ciutat. Gràcies a la seva gestió es van poder reunir al Museu d’Art de Catalunya (inaugurat el 1934) una bona part de les pintures murals romàniques catalanes i salvar-les de llur lamentable mal estat. Fou també assessor artístic de Francesc Cambó.

Home erudit, publicà un resum de la Història general de l’art (1922) i dirigí l’obra, realitzada en col·laboració, L’art català (1955-58, 2 volums). Escriví també nombroses publicacions sobre els frontals romànics pintats a Catalunya, ceràmica de Paterna, etc, i les monografies del pintors Martí i Alsina (1912) i Marià Fortuny (1962).

Entre els càrrecs que ocupà figura el de membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1942) i de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1959).

Casademont i Busquets, Cassià

1 Resposta

(Banyoles, Pla de l’Estany, 3 febrer 1875 – Barcelona, 12 febrer 1963)

Professor de viola i compositor. Deixeble de Matthieu Crickboom i d’Enric Morera. A 25 anys dirigí, a Sabadell, l’orquestra de balls i concerts Els Fatxendes i diversos cors, i fundà l’Orquestra Clàssica. A Barcelona es féu càrrec de la direcció de diversos orfeons i de l’agrupació coral Catalunya Nova gairebé ininterrompudament des del 1908 fins al 1936.

De la seva extensa producció destaquen les òperes La dona d’aigua (1911) i La mare (1926); altres obres escèniques són El monjo de la selva, Anacreont i Una vegada era un rei, d’Apel·les Mestres, i Flors de cingle, d’Ignasi Iglésias. Deixà escrites 377 composicions.

Carrasco i Llovet, Marta

Deixa un comentari

(Barcelona, 26 juny 1963 – )

Dansarina, coreògrafa i creadora escènica. Neta del polític Manuel Carrasco i Formiguera. S’inicià al món de la dansa amb diverses companyies. L’any 1990 ingressà com a ballarina a la Companyia Metros, de Ramon Oller, amb la qual realitza varis espectacles.

Col·laborà amb Pep Bou en l’espectacle Sabó, sabó (1994) i encetà la seva carrera en solitari amb Aiguardent (1955) i Blanc d’ombra (1998), muntatges en el que conflueixen el llenguatge escènic, el musical i el coreogràfic. Com a coreògrafa dirigí Pesombra (1996) i Mira’m (2000).

Dissenya coreografies per a espectacles d’altres directors. Participà com a actriu i ballarina en el film Viaje a la Luna, de Frederic Amat. Obtingué el premi de la Crítica Teatral de Barcelona 1996-97.