Arxiu d'etiquetes: 1962

Catalunya dins l’Espanya moderna

Deixa un comentari

(París, França, 1962)

(fr: La Catalogne dans l’Espagne moderne)  Obra històrica de Pierre Vilar. Publicada en francès en tres volums a París i, en traducció catalana revisada per l’autor, a Barcelona, en quatre volums, del 1964 al 1968.

El propòsit de Vilar fou d’investigar els fonaments econòmics d’una estructura nacional, examinant com ha aparegut la catalana.

El volum primer de l’original francès (primer i segon de la traducció catalana) és dedicat a l’anàlisi del medi natural i del medi històric, això és, del passat com a condicionador dels esdeveniments històrics posteriors.

El segon explica el creixement de les forces productives a Catalunya durant el segle XVIII (avanç demogràfic i augment de la producció agrària), i la forma en què l’acumulació d’uns capitals derivats de la terra contribuí a la formació de la nova burgesia catalana.

El tercer, dedicat a la formació del capital comercial, mostra la gènesi i el desenvolupament d’unes activitats mercantils que enriquiren aquesta burgesia i la vincularen al tràfic colonial americà.

I, el quart volum són estudiades les incipients activitats industrials i sintetitzà l’acció conjunta dels factors econòmics analitzats, per a mostrar de quina manera contribueixen a l’aparició d’una societat diferenciada.

Casal i Martínez, Sergi

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 setembre 1962 – )

Tennista. El 1982 fou campió d’Espanya; més endavant, campió de l’open de Florència (1985) i campió de Niça, Munic i Gstaad (1986).

L’any 1987 realitzà el millor partit de la seva carrera en guanyar B. Becker quan defensava l’estat espanyol en la Copa Davis.

Amb E. Sánchez Vicario ha format una de les millors parelles del món en nombrosos campionats: foren finalistes a Wimbledon (1987), guanyaren el torneig dels EUA (1988) i la medalla d’argent als Jocs Olímpics de Seül (1988).

Domènec Carles i Rosich

Carles i Rosich, Domènec

Deixa un comentari

(Barcelona, 31 maig 1888 – Olot, Garrotxa, 1962)

Pintor autodidacte, assistí a les acadèmies lliures de París (1910-13). Exposà a Barcelona (1911), a Berlín (1913) i al Salon d’Automne (París, 1912).

La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobrí, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial. Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors.

Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid.

Escriví articles d’art, des de París, per a “La Veu de Catalunya”. És autor de Memorias de un pintor (1944).

Es casà amb l’escultora Maria Llimona.

Cançons i danses

Deixa un comentari

(Catalunya, 1921 – 1962)

Obra de Frederic Mompou. Conjunt de dotze cançons i danses escrites en diverses èpoques.

Sovint la dansa contrasta pel seu ritme viu amb el caràcter contemplatiu de la cançó. L’element musical estilitzat, emprat en la majoria dels números, dóna unitat a l’obra.

Buxó i Pujadas, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 desembre 1882 – 8 juny 1962)

Pianista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música, de la qual fou professor de piano i sots-director.

Actuà en nombrosos concerts al país i a l’estranger. Dirigí per uns anys l’orquestra de l’Associació Musical.

És autor d’obres pedagògiques: Método de solfeo, Técnica del piano, Pequeños estudios, melódicos, fáciles y progresivos; de cançons i de música de cambra i per a piano (Poblet).

Busquets i Conill, Eusebi

Deixa un comentari

(Barcelona, 1875 – 1962)

Tallista i dibuixant de mobiliari. Treballà amb el seu cosí Joan Busquets i Cornet.

Cap al 1962 exercí de secretari-administrador del Foment de les Arts Decoratives, i dirigí “Arts i Bells Oficis” (1927-31), de la mateixa entitat.

Busquets, Joan -pintor-

Deixa un comentari

(Esparreguera, Baix Llobregat, 1895 – París, França, 1962)

Pintor. Residí a Cuba i a París, on vers el 1947 començà a pintar i esdevingué veritablement apreciat com a pintor naif.

Blanco i Trias, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, 6 agost 1883 – 3 octubre 1962)

Erudit i jesuïta. Professor d’història a les institucions de l’orde a Saragossa, Palma de Mallorca, València i Barcelona, i a la Universitat Lul·liana.

Va publicar els catàlegs de documentació jesuística catalana guardats als arxius de la Corona d’Aragó, del Regne de València i del Histórico Nacional (1943-44), i Notes sobre la popularitat de Sant Francesc Xavier a Catalunya (1931).

Albertí i Gallart, Xavier

2 Respostes

(Lloret de Mar, Selva, 8 octubre 1962 – )

Director d’escena, músic i compositor. Compaginà els estudis teatrals amb els estudis musicals de piano i composició a Barcelona, Madrid, Stuttgart i Viena amb mestres com Luis de Pablo, Cristóbal Halffter, Tomás Marco o Karlheinz Stockhausen, i es titulà en direcció escènica per l’Institut del Teatre.

De la seva activitat creativa cal destacar l’estrena de composicions musicals pròpies en festivals de música contemporània, mentre que com a director teatral destaquen els muntatges de les peces de Lluïsa Cunillé, l’espectacle sobre textos de Josep Maria de Sagarra, etc. El 1993, la Fira Internacional de Teatre de Tàrrega li dedicà un espai.

Al llarg de la seva trajectòria ha rebut nombrosos premis, entre els quals destaquen el Premi Nacional Adrià Gual (1992), el Premi Especial de la Crítica Teatral de Barcelona les temporades 93/94 i 94/95 i el Premi Crítica Serra d’Or 1994.

Del 1996 al 1999, fou director del Festival d’Estiu Grec de Barcelona.

Aguilera i Herrera, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 març 1962 – )

Tennista. El 1984 arribà a la setena posició del rànking mundial.

Altres victòries han estat el torneig d’Aix-en-Provence (1984), l’open d’Hamburg (1984 i 1990), el Torneig de Bari (1989) i l’open de Niça (1990) i fou finalista en 4 torneigs individuals.

Es va retirar el 16 de setembre de 1991.