(Nules, Plana Baixa, 4 abril 1886 – 27 abril 1962)
Botànic. Estudià ciències naturals a la universitat de Madrid. Fou catedràtic de mineralogia i botànica (1914), i més tard, de biologia, a la Universitat de València, i director del jardí botànic.
Publicà un estudi de la vegetació de la serra d’Espadà (1911) i diversos treballs sobre muscínies de Castelló de la Plana.
(Castelló de la Plana, 1895 – Lliçà de Vall, Vallès Oriental, 1962)
Pintor. Residí a Barcelona. Destacà com a paisatgista.
(València, 1962 – )
(Arlesa) Empresa oleícola. Constituïda per produir oli i farina de soja. En el seu capital participa la multinacional nord-americana Bunge.
El 1975 absorbí un grup d’empreses andaluses productores d’oli de girasol i d’oliva.
El 1980 la xifra de vendes fou de 15.622 milions de ptes. i tenia 515 empleats.
(Castella ?, 1879 – Madrid ?, 1962)
Militar franquista. Capità general de les Balears (1939-41) i de Catalunya (1941-42).
(Barcelona, 24 juny 1892 – 17 desembre 1962)
Musicòleg i violinista. Promogué nombroses iniciatives en el món musical. A Barcelona professà cursos de musicologia a diversos centres. També en donà al conservatori de Terrassa. Era catedràtic d’història de la música al Conservatori del Liceu de Barcelona.
És autor de bons assaigs sobre temes musicals, com els titulats La música del Renaixement (1917), Schubertiana (1918), Bach i Haendel (1921), Grieg (1922), Sonates primitives italianes, franceses i alemanyes, Els violinistes italians siscentistes, Cant de tardor, sobre música moderna anglesa (1925), Cançons de trobadors (1926), Les valors de la música contemporània (1928), Remarques sobre la interpretació d’obres clàssiques per a violí (1928) i La polifonia clàssica religiosa, entre d’altres.
(Barcelona, 1962 – )
Col·leccions d’Edicions 62. Iniciada amb Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, i dirigida fins al número 16 per Josep Benet i Max Cahner i del 17 al 40 per aquest darrer.
Publicà estudis, biografies i assaigs sobre història, literatura, ciències socials, urbanisme, plàstica, economia, psicologia, medicina, sociologia, etc.
Hi han estat publicats llibres d’importants autors catalans i universals. El seu èxit més gros fou Els altres catalans, de Francesc Candel (1964).
Enllaç web: Llibres a l’Abast
(Barcelona, 23 gener 1902 – 25 desembre 1962)
Escriptor i propagandista catòlic. Publicà els contes La guerra tal com és, Egoismes, L’home que no sabia estimar (1931), l’assaig Els dos poders (1929) i, en poesia, Llibret de sant Josep Oriol (1950) i En tot lloc i en tot moment (1952).
(Barcelona, 25 setembre 1899 – 5 febrer 1962)
Músic. Fill de Joan Lamote de Grignon.
Fou sotsdirector de la Banda Municipal de Barcelona i director, a partir del 1932, de l’Orquestra Simfònica de Girona. Fou sotsdirector de l’Orquestra Municipal de Barcelona fins a la seva mort.
Les seves obres més notables són l’òpera còmica La cabeza del dragón, estrenada al Liceu l’any 1960, el poema simfònic Enigmes (1951) i l’oratori El càntic dels càntics, per a solistes, cor i orquestra, inèdit.
(Santa Maria del Camí, Mallorca, 1909 – Barcelona, 25 febrer 1962)
Pintor. Establert a Barcelona. El 1936 es donà a conèixer a l’Exposició de Primavera del Saló de Montjuïc, a Barcelona.
Conreà el gènere figuratiu i, en certa manera, classicitzant, del noucentisme.
El 1948 participà al Grup dels Set.
Dades dels Països Catalans 