(Madrid, 28 febrer 1903 – 30 juny 1959)
Escriptor i diplomàtic. Quart comte de Foixà i marquès d’Armendáriz. Nét d’Enric de Foixà i de Bassols. Fou succeït per la seva filla:
Neus de Foixà i Larrañaga (Catalunya, segle XX) Cinquena comtessa de Foixà.
(Marsella, França, 1880 – Alger, Algèria, 1959)
Geòleg. Autor de nombrosos estudis sobre la geologia dels Pirineus, com Étude géologique des Pyrénées catalans (1930).
(Barcelona, 1955 – 1959)
Col·lecció catalana de novel·la fundada per Joan Oliver, Joan Sales i Xavier Benguerel, i dirigida per J. Oliver fins al 1959, any en què, en fundar-se el Club Editor, passà a ésser dirigida per J. Sales fins al 1983 i, posteriorment, per Núria Folch.
(Barcelona, 1880 – 11 maig 1959)
Escriptor i pintor. Amb Santiago Rusiñol fundà “L’Arca de Noè”. Fou crític d’art i dibuixant.
Va publicar, entre altres, Pintores de España (1925), Fortuny, assaig crítico-biogràfic (1935) i Del natural i del meu humor.
(Barcelona, 24 juliol 1898 – 5 setembre 1959)
Escultor. Estudià a l’Escola de Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Ha destacat com a imatger.
Algunes de les seves obres es troben al monestir de Montserrat.
(Barcelona, 1959)
Sèrie d’aiguatintes de Pablo Picasso. Editada acompanyant el text de l’obra homònima de José Delgado, Pepe-Hillo.
Realitzada el 1957, és una de les principals sèries de gravats de l’artista. Les planxes originals es conserven, inutilitzades, al Museu Picasso de Barcelona.
(Lleida, 1896 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 13 juny 1959)
Historiador. Fill de Manuel Gaya i Tomàs. Estudià al seminari de Lleida i es llicencià en dret a Barcelona.
Instal·lat a Cornellà de Llobregat, inicià els seus treballs sobre l’antiga universitat de Lleida: Comentarios al período preparatorio de la fundación del Estudio de Lérida (1949), Los valencianos en el Estudio General de Lérida (1950), Cancilleres y Redactores del Estudio de Lérida (1951) i Los jesuitas en la universidad de Lérida (1954).
(Barcelona, 1 maig 1889 – Santo Domingo, República Dominicana, 26 juliol 1959)
Pintor i dibuixant. Deixeble de Feliu Mestres a Llotja.
Després de dues estades a França (durant la I Guerra Mundial i el 1935), anà a la República Dominicana, on fou professor i director de l’escola de Belles Arts de la capital.
Conreà la pintura de figures, el paisatge i, especialment, la natura morta. L’originalitat de les formes i la força del colorit l’emparenten amb el fauvisme.
(Catalunya, juny 1959 – febrer 1960)
Campanya cívica en contra de Luis Martínez de Galinsoga, director de “La Vanguardia Española”, per la seva actitud; en protesta perquè es predicava en català a l’església de Sant Ildefons de Barcelona proferí la frase “Todos los catalanes son una mierda”, que s’escampà a cau d’orella per tot Barcelona.
Com a resposta, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d’acció d’ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al diari, consistent en repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc.
La campanya se’ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte. Els partits polítics -aleshores clandestins- no hi col·laboraren, però sí que ho feren alguns dels seus militants a títol personal.
Al gener de l’any següent, Galinsoga escriví un article per tal de guanyar-se la simpatia dels catalans, negà els fets i s’autoqualificà d’amic de Cambó. La resposta fou espectacular: escampada de fulls volants al Liceu.
La campanya continuà ampliant-se fins que pel febrer Galinsoga fou cessat. El diari havia perdut uns 20.000 subscriptors, havia baixat el tiratge en 30.000 exemplars i s’havia vist obligat a reduir pàgines.
Aquesta victòria contribuí al progrés de l’oposició catalana al franquisme i dugué als fets del Palau.
(Barcelona, 7 maig 1844 – 6 març 1908)
Actor. Debutà en l’estrena de L’Esquella de la Torratxa (1864), de Frederic Soler, en la Societat Melpòmene d’afeccionats.
Com a professional fou galant còmic dels teatres Odeon i Romea (1867-1907).
Fou el pare de Frederic Fuentes i Agulló (Barcelona, 1871 – 1959) Actor i autor teatral.
Dades dels Països Catalans 