Arxiu d'etiquetes: 1956

Cerdà i Bisbal, Llorenç

1 Resposta

(Pollença, Mallorca, 25 maig 1862 – Palma de Mallorca, 1956)

Pintor. Estudià, pensionat, a Madrid (1883-84) i a Roma (1885-86), on fou company de Joaquim Sorolla i pintà els Foners balears (museu d’Edemburg). Fou catedràtic i director de l’Escola d’Arts i Oficis i del Museu de Belles Arts de Palma de Mallorca.

Adscrit en principi al realisme idealitzant, conreà també la pintura d’història i el paisatge amb estil impressionista. Fou premiat a diverses exposicions de Barcelona i Madrid.

El seu fill fou Simeó Cerdà i Juan (Palma de Mallorca, 1900 – 1971)  Pintor. En contacte amb Hermenegild Anglada adoptà un modernisme postimpressionista i decoratiu, sobretot en visions policromades de fons marins i peixos.

Casal i Vall, Editorial

Deixa un comentari

(Sant Julià de Lòria, Andorra, 1956 – Andorra la Vella, Andorra, 1988)

Editorial i impremta. En català ha publicat les col·leccions “Monumenta Andorrana” i “Jalons”, diverses edicions de la Bíblia i el Missal -traduïts pels monjos de Montserrat-, etc.

El 1961 es traslladà a Andorra la Vella.

Caruana i Reig, Josep

Deixa un comentari

(València, 29 octubre 1880 – 7 abril 1956)

Erudit. Baró de San Petrillo.

S’especialitzà en investigacions relacionades amb la genealogia i l’heràldica valencianes –Los malteses en Valencia (1911), Cosas añejas (1919), Los Próxitas y el Estado de Almenara (1932), Los Cruïlles y sus alianzas (1946)-.

Publicà també la sèrie d’estudis Filiación histórica de los primitivos valencianos (1932-41), sobre pintura medieval.

Brune, Pierre

2 Respostes

(Epinay-sur-Seine, França, 26 gener 1887 – Ceret, Vallespir, 1 juny 1956)

Pintor. Malalt, s’instal·là el 1916 a Ceret, al Castellàs. Conreà sobretot el paisatge.

Fundà el 1950 el Museu d’Art Modern de Ceret.

Benedito i Baró, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1884 – 1956)

Escultor. Sobresortí com a imatger. Era professor de talla a l’Escola d’Arts i Oficis de València.

Bearn -novel·la-

1 Resposta

(Mallorca, 1956)

(o La sala de les Nines) Novel·la de Llorenç Villalonga. Publicada després d’una versió castellana i diverses de catalanes incompletes.

Obra cabdal de l’autor, sòlidament construïda, densa i d’estil acuradíssim, narra amb una mescla d’ironia i melancolia la decadència d’una classe concreta, l’aristocràcia mallorquina, i en general d’un estil de vida en via d’imminent desaparició.

Plena de connotacions autobiogràfiques, els protagonistes, Don Toni, fervent admirador de la il·lustració, i la seva muller, Maria Antònia, esdevenen els símbols d’una Mallorca que s’esfondra.

Barrera i Cambra, Vicent

Deixa un comentari

(València, 3 desembre 1907 – 11 desembre 1956)

Torero. Es féu ja famós, de ben jove, com a novillero. Prengué l’alternativa a València el 1927, i es retirà el 1935. Entre aquestes dates intervingué en cinc-centes corridas.

Tornà a les places durant la guerra civil de 1936-39, i es retirà definitivament el 1942.

Fou molt hàbil i vistós amb la muleta. Escassament afortunat a l’hora de matar, es distingí, altrament, en la sort del descabello.

Fuster -varis bio-

1 Resposta

Ferran Fuster  (Catalunya, 1878 – segle XX)  Religiós jesuïta. Es doctorà en dret canònic a Roma. Fou catedràtic d’aquesta disciplina al Col·legi Màxim de Sarrià. Era redactor molt actiu de la revista “Razón y Fe”.

Jeroni Fuster  (València, segle XV – segle XVI)  Eclesiàstic i poeta. Mestre en teologia, fou beneficiat de la seu de València. Participà amb una composició en català en el certamen poètic celebrat a València el 1511 en honor de Santa Caterina de Siena. Escriví també una Homilia sobre lo psalm “De profundis” (1490), en prosa i algunes parts en vers, que reflecteixen una clara influència de la Divina Comèdia de Dant.

Josep Fuster  (Perpinyà, 1801 – 1876)  Metge. Ensenyà a Montpeller. Escriví en francès remarcables estudis mèdics.

Just Fuster  (País Valencià, 1815 – segle XIX)  Compositor. És autor de diverses obres que foren populars.

Melcior Fuster  (València, 1607 – 1686)  Eclesiàstic. Publicà part dels seus escrits en castellà i en llatí. La seva obra es compon de sermons i treballs teològics.

Pere Joan Fuster  (Illes Balears, segle XIV)  Arquitecte. L’any 1343 treballava a les obres de la seu de Palma.

Ramon Fuster  (Anglès, Selva, segle XIV)  Mestre d’obres i tallista. Treballà en 1327-28 a l’església de Santa Maria de Montserrat. Li fou encomanada l’ampliació del primitiu temple romànic i sembla que aixecà un cor als peus de la nau central.

Ricard Fuster  (Catalunya, segle XX – 1956)  Baríton. Destacà per la seva tècnica acurada i pel seu gran temperament, que li aconseguiren èxits remarcables. Actuà fins a una edat molt avançada. La seva millor interpretació era la de Rigoletto de Verdi.

Tomàs Fuster  (Castelló de la Plana, 1660 – 1714)  Frare dominicà. Obtingué els càrrecs de predicador del rei, missioner apostòlic i qualificador del Sant Ofici. És autor d’escrits religiosos.

Valeri Fuster  (València, segle XVI)  Poeta. Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, inclosos en un plec poètic imprès a València el 1556. De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis.

Baixas i Castellví -germans-

1 Resposta

Eren fills i deixebles de Joan Baixas i Carreter.

Mercè Baixas i Castellví  (Barcelona, 1900 – segle XX)  Pintora. Ha conreat l’aquarel·la amb qualitat remarcable.

Montserrat Baixas i Castellví  (Barcelona, 1900 – segle XX)  Pintora. Ha practicat especialment l’aquarel·la, i ha obtingut diverses distincions.

Josep Maria Baixas i Castellví  (Barcelona, 1902 – segle XX)  Dibuixant. Dirigí la famosa acadèmia del seu pare. Ha destacat com a aquarel·lista.

Ignasi Baixas i Castellví  (Barcelona, 11 abril 1904 – Santiago de Xile, Xile, 1956)  Pintor i aquarel·lista. Professor de dibuix a la càtedra d’arquitectura de la universitat catòlica de Santiago de Xile, assolí gran fama com a aquarel·lista. Es dedicà també a la pintura mural (església dels passionistes de Los Andes).

Aguiló i Forteza, Francesc de Sales

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 11 maig 1899 – Bogotà, Colòmbia, 20 gener 1956)

Polític i escriptor. El 1921 es llicencià en ciències a la Universitat de Barcelona. Durant la II República realitzà una gran activitat cultural i política a Mallorca.

Entre el 1936 i el 1939, residint a Barcelona, presidí el consell executiu d’Esquerra Republicana Balear a Catalunya.

Al seu exili colombià fou secretari del Patronat de Cultura Catalana i publicà diversos poemes i articles polítics, com els assaigs Gabriel Alomar, el futurista (1949) i Bartomeu Rosselló-Porcel, català de Mallorca (1951). editats a Bogotà.