Arxiu d'etiquetes: 1955

Comelade, Pascal

Deixa un comentari

(Montpeller, Llenguadoc, 30 juny 1955 – )

Músic. En contacte amb la cultura catalana des de la seva infància, en la dècada del 1960 i 1970 fou influït pels grups vinculats a l’Ona Laietana. Les seves composicions i interpretacions de temes tradicionals, nova cançó o rock, utilitzant instruments de joguina, han estat reconegudes arreu d’Europa.

La seva discografia inclou títols com Cabaret Galàctic (1995), 33 Bars (1995), Ragazzin (1995), Musiques Pour Films, vol 2 (1996), Un samedi sur la terre (1997), Traffic d’Abstractions (1997), Tal Jazz (1998), L’Argot du Bruit (1998), Live in Lisbon and Barcelona (2000) i Oblique Sessions, vol 2 (2000). Ha estat guardonat amb diferents premis.

Ha musicat espectacles de dansa i teatre de Cesc Gelabert i Bob Wilson, i ha reivindicat la cultura catalana a la Catalunya Nord a través del Manifest revulsista nord-català, juntament amb els escriptors Joan Lluís-Lluís i Aleix Renyé.

Carreras i Mas, Lluís

2 Respostes

(Sabadell, Vallès Occidental, 4 març 1884 – Barcelona, 7 març 1955)

Escriptor i eclesiàstic. Ha estat una de les grans figures de la clerecia catalana del segle XX. Deixeble de Sardà i Salvany i del bisbe Torras i Bages, n’actualitzà els postulats i es convertí en un eficaç promotor del moviment de renovació religiosa. Fou un dels organitzadors del Primer Congrés Litúrgic de Montserrat (1915). Les seves obres Eucologi (1915) i Setmana Santa (1923) responen plenament a l’esperit inquiet i renovador del seu catolicisme, molt fidel al papa.

No acceptà la mitra de Cadis, fidel al principi que els bisbes siguin fills del país, i la Dictadura de Primo de Rivera l’exilià per la seva catalanitat (1924). Quan tornà a Barcelona, fou consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i ajudà el moviment escolta, que es refeia de la desfeta. El 1931 intervingué en l’intent de conciliar l’església catòlica i la República Espanyola; redactà el text de la pastoral conjunta de l’episcopat espanyol del 20 de desembre de 1931.

Tingué un paper director en l’alta política eclesiàstica catalana com a persona de confiança del cardenal Francesc Vidal i Barraquer. Fou un orador brillant, i escriví uns dos mil articles de tema religiós, biogràfic o social, i un nombrosíssim epistolari. Dirigí “Revista Popular” i “Vida Cristiana”, i col·laborà a “El Matí”, “La Paraula Cristiana”, etc.

Exiliat a França el 1936, publicà Grandeza cristiana de España (Tolosa de Llenguadoc, 1938). De tornada a Barcelona el 1939, visqué apartat de la vida pública.

Batlle i Mestre, Antoni

3 Respostes

(Sitges, Garraf, 31 juliol 1888 – Barcelona, 26 novembre 1955)

Pedagog i dirigent escolta. Fou ordenat sacerdot a Barcelona el 1912. Doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Isidre Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer.

Fou un home d’acció i d’esperit obert. Interessat en la pedagogia activa, participà amb Alexandre Galí, Artur Martorell i Maria Montessori en el moviment de pedagogia activa com a professor de l’Escola Blanquerna i l’Escola del Mar i com a secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya (1918-21).

Col·laborador amb Batista i Roca en l’organització de l’escoltisme, fundà l’Agrupament Mare de Déu de Montserrat (1930), del qual fou consiliari. L’any 1933 celebrà a Llorà (Collsacabra) la primera missa de campament per a les seccions de Minyons de Muntanya.

Del 1936 al 1939 visqué exiliat a Suïssa. En tornar a Barcelona exercí de professor d’ensenyament privat. L’any 1943, juntament amb antics dirigents, reprengué les activitats escoltes; reorganitzà el seu grup i desenvolupà el moviment a Catalunya contra els intents de desintegració.

Al novembre de 1955, en estat d’agonia, rebé de part del bisbe de Barcelona el nomenament de consiliari diocesà d’escoltisme. El seu enterrament constituí una gran manifestació ciutadana. Els seus Escrits foren publicats el 1966.

Barceló i Cullerés, Joan

Deixa un comentari

(Menàrguens, Noguera, 1 novembre 1955 – Barcelona, 28 juliol 1980)

Poeta i narrador. Aplegà la seva obra poètica en Diables d’escuma (1980), premi V. Andrés Estellés, però s’havia donat a conèixer principalment en el camp de la literatura juvenil: Viatge enllunat (1979), Ulls de gat mesquer (1979) i Que comenci la festa (1980), premi Josep Maria Folch i Torres de narrativa infantil. Pòstumament es publicaren: Estimada gallina (1981) i El somni ha obert una porta (1981).

Temptà també la novel·la amb Pare de rates (edició pòstuma 1981). El 1975 publicà un curiós Volum XXVIIIè d’unes suposades “obres completes” on palesava les preocupacions existencials que caracteritzaren la seva obra.

Antich i Valero, Josep

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 23 juny 1955 – )

Periodista. Director de “La Vanguardia”. La seva trajectòria professional començà el 1977 com a redactor de l’agència EFE a Barcelona. Un any després formà part de la redacció fundacional d’“El Periódico de Catalunya”, on s’inicià en les tasques de cronista polític, des de les quals féu una atenció especial als afers de l’àmbit català.

El 1982 formà part de l’equip fundacional de l’edició catalana d'”El País”, publicació en la qual exercí com a corresponsal polític. L’any 1994 s’incorporà a “La Vanguardia”, com a redactor en cap de l’àrea de política catalana. El 1998 es féu càrrec de la coordinació de tota l’àrea política del diari fins que en fou nomenat director l’any 2000.

És autor, entre altres obres, del llibre El virrey (1994).

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, parc natural

14 Respostes

(Alta Ribagorça / Pallars Sobirà)

Zona situada en plena zona axial dels Pirineus centrals. Inclou 10.230 hectàrees de terreny, a les quals cal afegir una extensa Zona Perifèrica de Protecció de 30.530 hectàrees.

El límit nord és format per la línia de crestes que separa el vessant mediterrani de l’atlàntic, que culmina al pic de Peguera (2.982 m). Dins del parc, els Encantats s’eleven a 2.737 m i dominen l’estany de Sant Maurici, que és el més espectacular.

El parc està cobert per boscs de pi negre, d’avets i de bedolls, alternant amb pastures, aiguamolls, molleres i prats higròfils. L’elevada altitud fa que els ambients afavoreixin la presència de fauna d’alta muntanya. Diverses espècies d’ungulats hi són presents, dels quals el més característic és l’isard.

Aquest parc nacional va ser creat el 1955 i inscrit al catàleg internacional de parcs (UICN) el 1957. Posteriorment en fou suprimit i, amb l’assoliment de l’autonomia política de Catalunya, la seva gestió fou encarregada al govern català. El 1988 el Parlament de Catalunya va establir l’actual Zona Perifèrica de Protecció, i el 1992 va ser presentat el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc.

Enllaç web:  Parc nacional d’Aigüestortes