(Vic, Osona, 1952 – )
Publicació semestral del Patronat d’Estudis Osonencs. Publicà els treballs en bilingüe fins a finals de la dècada del 1960, i a partir de llavors totalment en català, sobre temes d’investigació comarcal i general.
Hi han col·laborat, entre d’altres, Ramon d’Abadal i de Vinyals i Eduard Junyent.
Enllaç web: Ausa
(Lleida, 1952 – )
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l’Arxiu Històric Provincial de Lleida.
Conserva més de vuit quilòmetres de documentació produïda entre els segles XIV i XX i una biblioteca formada principalment per publicacions oficials i periòdiques de les comarques de Lleida.
Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, religioses i socials, així com d’empreses i personals, amb col·leccions de pergamins, plànols i fotografies.
Enllaç web: Arxiu Històric de Lleida
(Girona, 1952 – )
Arxiu de titularitat estatal gestionat per la Generalitat. Successor de l’Arxiu Històric Provincial de Girona.
Conserva més de set quilòmetres i mig de documentació produïda entre els segles XI i XX i una rica biblioteca formada per bibliografia de les comarques gironines, la biblioteca personal de Josep Pella i Forgas i una hemeroteca de més de quatre-cents cinquanta títols.
Els seus fons provenen de les diverses institucions polítiques, civils i religioses, així com d’empreses i particulars, amb col·leccions de pergamins, cartells i estatuts d’associacions.
Enllaç web: Arxiu Històric de Girona
(Barcelona, 1907 – 1936 i 1952 – )
(AIEC) Publicació erudita. Òrgan de la Secció Històrico-arqueològica de l’IEC, del qual foren publicats vuit volums fins al 1936.
Hi aparegueren treballs de gran importància sobre temes d’arqueologia, art i cultura de les zones de parla catalana.
Si en aquesta primera fase tingué un caràcter erudit, en la segona (1952-53 i següents) no fou sinó un butlletí informatiu.
(Tarragona, 2 març 1872 – 21 agost 1952)
Compositor i organista. Fou organista de la seu de Tarragona.
En 1888 guanyà el premi de composició ofert a l’Exposició Universal de Barcelona.
És autor d’un cert nombre d’obres remarcables.. .
(Barcelona, 15 maig 1952 – )
Artista. Féu estudis d’arquitectura i d’escenografia a Barcelona. S’inicià com a dibuixant però aviat s’interessà pels aspectes plàstics de la matèria.
Conreà un informalisme amb escasses referències a elements concrets i recorre molt sovint a l’ús de materials tèxtils.
Treballà durant un temps a Mèxic i resultà molt influït per l’art propi dels indígenes. D’ençà del 1980 residí a Nova York.
Són característiques les seves entonacions càlides.
(Barcelona, 12 febrer 1882 – 7 novembre 1952)
Periodista, novel·lista i autor dramàtic. Conegut amb el pseudònim de Clovis Eimeric.
Es dedicà al periodisme, sobretot a Barcelona i a Lleida, i, amb el pseudònim esmentat, amb el de Macià Floris, o amb el seu nom conreà amb gran èxit i difusió la literatura infantil i rosa.
(Torregrossa, Pla d’Urgell, 25 juny 1952 – )
Historiadora. Llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a l’ICESB. Catedràtica d’història contemporània a la Universitat de Lleida, institució de la qual també fou vicerectora.
Bona part de la seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les dinàmiques electorals en el període de la Restauració. Participà en l’obra col·lectiva Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923 (1982), i aprofundí aquesta temàtica amb Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral (1985). També edità Actituds polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració (1875-1923) (1989).
Després obrí una línia de recerca sobre la repressió franquista al món rural català, fruit de la qual són les obres Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida (1997) i Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y marginación en la Cataluña rural de posguerra (2000). Després va continuar la seva recerca en l’anàlisi de la violència i la repressió durant l’època franquista col·laborant en l’organització de diversos seminaris i congressos.
Ha coordinat el monogràfic La represión bajo el franquismo de la revista “Ayer” (2001), Violència i repressió a Catalunya durant el franquisme: balanç historiogràfic i perspectives (2001), i ha publicat, amb Julián Casanova com a coordinador, Morir, matar. Sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco (2002).
Membre de diferents associacions i del consell de redacció de diverses revistes entre les quals destaquen “Recerques” i “Plecs d’Història local de l’Avenç”.
(Barcelona, 13 novembre 1952 – 5 juliol 1998)
Poetessa i escriptora. Nacionalista i feminista, col·laborà en diversos moviments i en diferents revistes com ara “Reduccions”, “Escrivim a les parets” i “Dones en lluita”.
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida, i el trèvol atzur de ser tres voltes rebel” (Maria Mercè Marçal)
La seva poesia és marcada per una ètica individual i lliure, plena de simbologia femenina que, estilísticament, incorpora elements de la tradició oral, però que no rebutja alternatives formals clàssiques com la sextina i el sonet.
Es va donar a conèixer amb Cau de llunes (1977), obra guardonada amb el premi Carles Riba de poesia, al qual seguiren Bruixa de dol (1979), Sal oberta (1982), Terra de mal (1982), La germana, l’estrangera (1985), Desglaç (1988).
Alguns dels seus poemes han estat musicats, entre altres, per Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull i Maria del Mar Bonet. Ha aplegat tota la seva obra poètica a Llengua abolida (1973-1978) (1990).
També ha publicat la novel·la La passió segons Renée Vivien, premi Carlemany 1994 i de la Crítica Serra d’Or 1995. Pòstumament es publicaren Raó del cos (2000), dues antologies de la seva poesia, Contraban de llum (2002) i El meu amor sense casa (2003), i un recull de prosa de no ficció, Sota el signe del drac (2004), a cura de Mercè Ibarz.
(Mataró, Maresme, 1952 – )
Historiador. Fou professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1978 i el 1992, i des d’aquest any, a la Universitat Pompeu Fabra.
Especialitzat en el període de la revolució liberal i les primeres dècades del segle XIX, és autor dels llibres Indústria i mercat. Les bases comercials de la indústria catalana moderna, 1814-1845 (1987), Cultura nacional en una societat dividida. Patriotisme i cultura a Catalunya, 1838-1868 (1992) i Jaume Balmes. Els fonaments racionals d’una política catòlica Història. Política, societat i cultura dels Països Catalans.
Dades dels Països Catalans 