(Seva, Osona, 8 gener 1952 – )
Dibuixant i escriptora. Es formà a Llotja, a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola Eina, de Barcelona.
S’ha especialitzat en la il·lustració del llibre infantil i juvenil, en què s’ha manifestat com una gran colorista. Destaca, sobretot, com a creadora d’un món personalíssim de personatges.
Col·labora habitualment en diverses revistes i editorials. Li han estat atorgats diversos premis de il·lustració. Directora de la revista “Tretzevents”.
(Barcelona, 30 novembre 1952 – )
“Cesc Gelabert” Coreògraf i ballarí. Autodidacte, s’inicià en la dansa en el grup d’A. Maleras, i ja el 1972 presentà les seves primeres coreografies.
Amb la ballarina L. Azzopardi formà la companyia Gelabert/Azzopardi (1986). També ha realitzat coreografies per a diverses òperes i obres de teatre.
El 1996 obtingué el premi Nacional de Dansa.
(Sueca, Ribera Baixa, 16 març 1871 – Barcelona, 18 març 1952)
Naturalista. Doctor en ciències naturals, va ésser catedràtic d’història natural a l’Institut General i Tècnic de Palma de Mallorca (1900-13) i de biologia a la Universitat de Barcelona (1913-41).
Fou elegit regidor de Palma de Mallorca el 1904 i nomenat alcalde accidental el 1906.
Va escriure Aves de Cataluña (1912), Diccionario tecnológico de biología (1931), Manual de zoología (1938), etc.
(Barcelona, 1952 – 9 maig 2013)
Fotògraf. És llicencià en història de l’art. Inicià la seva activitat artística el 1969 i féu la primera exposició individual el 1973.
En les seves fotografies tracta críticament la realitat.
Exercí la docència. Fou membre de l’equip directiu del departament de fotografia de la Fundació Joan Miró.
(Reus, Baix Camp, 16 juliol 1952 – )
Nedador. Als onze anys entrà al Club Natació Sabadell, on destacà aviat, especialment als campionats d’Espanya del 1968, a partir dels quals ha estat en 41 ocasions recordista nacional i arribà a finalista olímpic (1968).
El 1975 va guanyar quatre medalles als campionats d’Europa i als Jocs del Mediterrani (Alger).
Es retirà el 1976, després de quedar semifinalista en els Jocs Olímpics de Montreal.
(Vic, Osona, 13 abril 1952 – )
Fotògraf. Professor de l’escola Eina, de Barcelona, i de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Treballà professionalment en els camps de la moda i l’arquitectura.
D’entre la seva obra, que exposà regularment des de 1973, destaca la sèrie Naus (1985) i el llibre Barcelona, ciutat imaginada (1988). El 1989 rebé el premi LAUS de fotografia.
Enllaç web: Manel Esclusa
(el Campell, Llitera, 27 març 1952 – )
Polític. Membre d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), participà amb Jordi Pujol en la constitució de la coalició Convergència i Unió.
Diputat per CiU al congrés (1982-90 i a partir del 2004), diputat al Parlament europeu (1986-87), conseller de Governació de la Generalitat (1999-2001), el 1990 fou elegit president del Comitè de Govern d’UDC (confirmat en el càrrec el 1996), diputat al Parlament català (1999-2004) i vice-president segon de la Internacional Democrata-cristiana (1993).
Després del trencament de la coalició CiU, el 2015 no sortí elegit al Parlament de Catalunya, ni tampoc al Congrés espanyol on es presentava de cap de llista per Barcelona.
El 2016 deixà de ser el president de Unió Democràtica, partit que l’any següent desaparegué amb un elevat deute.
(Alcover, Alt Camp, 21 agost 1877 – Barcelona, 27 gener 1952)
Escriptora, coneguda habitualment per Maria Domènech de Cañellas.
S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals col·laborà a “Or i Grana” (1906) i “Feminal” (1907); fundà la Federació Sindical d’Obreres (de l’Agulla).
Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles, i escriví unes quantes novel·les (Neus, 1914; Els gripaus d’or, 1919; i Herències, 1921), i els llibres de poemes Al rodar del temps (1946) i Confidències (1946).
(Barcelona, 5 setembre 1952 – 29 novembre 2023)
“J. B. Culla” Historiador. Professor de la Universitat Autònoma de Bellaterra, col·labora en diverses revistes especialitzades i en d’altres mitjans de comunicació.
Ha escrit, entre altres obres, El catalanisme d’esquerra, 1928-1936 (1977), El republicanisme lerrouxista a Catalunya (1986) i, en col·laboració amb Borja de Riquer, El franquisme i la transició democràtica 1939-1988 (1989), volum VII de la Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar.
(Barcelona, 22 abril 1952 – )
Coreògrafa i directora. Titulada en dansa per l’Institut del Teatre, el 1970 ingressà al cos de ball del Gran Teatre del Liceu.
El 1971 fundà l’institut de dansa que porta el seu nom, amb el qual ha realitzat nombrosos espectacles. Ha treballat com a coreògrafa en importants musicals i ha rebut diversos premis.
També ha produït i dirigí espectacles com Chicago (1996), premi de la crítica teatral de Barcelona, El nas vermell (1997), el sopar-espectacle That’s Jass (2000) o Oliver Twist (Grec 2000).
Dades dels Països Catalans 