(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 1872 – 19 desembre 1947)
Compositor de sardanes, la més coneguda de les quals és Una nit a Font-Calvari.
Figueras i Bolívar, Agustí
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1947
Ferrando i Francès, Antoni
(Benicolet, Vall d’Albaida, 9 setembre 1947 – )
Filòleg. Doctor en filosofia i lletres (1976) per la Universitat de València, on fou catedràtic des del 1983, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica.
Director de l’Institut de Filologia Valenciana (1983-86 i a partir del 1992), membre de la secció filològica de l’IEC (1983) i de la Junta de govern de l’AILLC (1985), s’ha dedicat a l’edició de textos medievals, entre els quals el Llibre del Consolat de Mar (1977), la Vida de Santa Magdalena en cobles de Jaume Gassull (1986) i l’Homilia sobre el salm ‘De profundis’ de Jeroni Fuster (1992).
Pels llibres Consciència idiomàtica i nacional dels valencians (1993) i Els certàmens poètics valencians (1993) rebé, respectivament, el Premi de la Crítica del País Valencià i el premi Milà i Fontanals de l’IEC (1983).
Al II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, del qual fou coordinador de l’Àrea d’Història de la Llengua, presentà la comunicació La formació històrica del valencià.
Altres aportacions seves són Un precedent del bilingüisme literari: la tertúlia d’Isabel Suaris a la València quatrecentista (1982); La gènesi del secessionisme idiomàtic valencià (1987) i Un poeta inèdit del Barroc: Pere Jacint Morlà (1992).
Ferrà i Juan, Miquel Ramon
(Palma de Mallorca, 1885 – 14 novembre 1947)
Poeta i assagista. Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, i germà de Bartomeu Lluís. Estudià lleis i filosofia a Barcelona, i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris. Residí a Gijón (1911-13), on exercí a la Biblioteca Jovellanos, i a Barcelona, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina. Fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya (1913-36).
Des del 1936 residí a Palma de Mallorca, on regí la biblioteca provincial. Membre actiu i un dels promotors intel·lectuals de l’Escola Mallorquina, de la qual portà, en bona part, la direcció intel·lectual. La seva poesia, d’extensió molt reduïda, pertany al corrent postsimbolista, A mig camí (1926) és un recull de la seva obra poètica.
Col·laborador de diverses publicacions del Principat, tingué una destacada actuació a Mallorca com a capdavanter cultural i assagista, que es concretà sobretot en les seves col·laboracions als diaris i les revistes de l’època, en part com a introductor del Noucentisme a Mallorca. Fou un dels fundadors de “Mitjorn”, revista literària apareguda a Palma de Mallorca el 1906.
També excel·lí en la traducció, Les muses amigues (1920), és un aplec de versions de poetes simbolises i romàntics, i, per a la Fundació Bernat Metge, el Diàleg dels oradors, de Tàcit (1926). Secretari de la Comissió Editora de les Obres de Ramon Llull, preparà l’edició del Blanquerna.
L’any 1962 es publicaren a Barcelona les seves Poesies completes. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1946).
Fàbregas i Fàbregas, Ricard
(Barcelona, 1906 – 20 desembre 1947)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Fou il·lustrador i dibuixant publicitari molt remarcable.
Borràs i Solana, Josep
(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1857 – Barcelona, 1947)
Escultor. Fou figura destacada de les Exposicions de Madrid dels anys 1897 i 1901.
Baratta i de Valdivia, Artur
(Barcelona, 12 abril 1860 – 1947)
Compositor i director. Deixeble de Josep Rodoreda i de Marià Obiols. Amplià els seus coneixements a Roma i a París.
Estrenà l’òpera El desengany (1882), amb llibret de Conrad Roure, i escriví sarsueles, música religiosa vocal i per a orquestra i un poema simfònic.
Grau i Fernández, Ramon
(Barcelona, 1947 – )
Historiador i historiògraf. Llicenciat a la Universitat de Barcelona en història general amb el treball Barcelona ante el reformismo ilustrado (1969), fou professor del departament de geografia d’aquella universitat entre el 1970 i el 1987.
Especialitzat en història urbana de la Barcelona dels segles XVIII i XIX i en teoria i història de les ciències socials, ha publicat diversos treballs, entre els quals El parc de la Ciutadella. Una visió històrica (1984; amb col·laboració), La unificació municipal del Pla de Barcelona, 1874-1897 (1997; amb col·laboració). Ha dirigit Exposició Universal de Barcelona. Llibre del Centenari, 1888-1988 i és coautor de 70 articles d’Ictineu. Diccionari de les ciències de la societat als Països Catalans (1979) i de 58 veus més del Diccionari d’Història de Catalunya, a les quals cal afegir els 11 articles de la sèrie, publicada a “L’Avenç”, Lectures d’historiografia catalana (1991-92).
Cap de programació de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona (1994-99), des del 2000 fou responsable del Seminari d’Història de Barcelona, a més de coordinador dels congressos d’Història de Barcelona (1995, 1997 i 1999) i director de la revista “Barcelona Quaderns d’Història”, fundada el 1995.
Gols i Soler, Joan
(Tarragona, 1894 – Caracas, Veneçuela, 2 juliol 1947)
Músic. Fill de Josep Gols i Veciana i germà de Xavier. Estudià medicina, però aviat col·laborà a les activitats del seu pare.
S’instal·là a Barcelona el 1920, on exercí com a mestre de capella de Santa Maria del Mar; també treballà com a periodista i dibuixant.
S’exilià a Veneçuela, on fundà la Coral Catalana de Caracas i un esbart que prengué el seu nom quan morí.
Fou el pare de Marçal Gols i Cavagliani.
Gavín, arxiu
(Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1947 – )
Arxiu fotogràfic de cultura popular i religiosa principalment de Catalunya, creat per Josep Maria Gavín, i que també conté material procedent d’altres fonts documentals i col·leccions de particulars i d’entitats.
Aplega unes 243.000 fotografies i es pot considerar el més important del món del seu gènere.
Fins al 2008 la seu de l’arxiu fou Valldoreix (Sant Cugat del Vallès), i a partir d’aleshores es traslladà a la seu actual. Se’l defineix com a Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.
Enllaç web: Arxiu Gavín
Franquesa i Llopart, Xavier
(Barcelona, 1947 – )
Pintor. Es formà a Barcelona, on es llicencià en història de l’art.
La seva obra fou en un primer moment (1971-72) pròxima a la pintura minimal i posteriorment anà evolucionant cap a una major conceptualització.
Durant els anys 1980 la seva pintura esdevingué figurativa. Després compagina la pintura amb la docència a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.
Dades dels Països Catalans 