Arxiu d'etiquetes: 1946

Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA

(Barcelona, 1946 – 1983)

(ENHER)  Empresa de l’INI. Capdavantera de la producció hidroelèctrica a Catalunya. La seva creació trencà el monopoli FECSA-Hidroelèctrica de Catalunya (i, en grau menor, Forces Hidroelèctriques del Segre) i donà lloc a la baixa dels costs i a la millora del servei.

Aprofita les conques de la Noguera Ribagorçana (que ha revitalitzat i obert al corrent turístic), la de l’Ebre i la del Cinca. El 1972 tenia 2.736 empleats. Participa en diverses empreses d’electricitat.

Construí la central hidroelèctrica de Moralts (Alta Ribagorça), primera central per bombeig de l’estat i participà en les nuclears Ascó i Vandellòs.

El 1983 passà a dependre d’Endesa.

Empresa Nacional d’Autocamions SA

(Barcelona, 1946 – 1990)

(ENASA)  Empresa de l’INI. Es dedicà a la fabricació de camions, autobusos, autocars, tractors, vehicles militars i maquinària d’obres públiques, amb la denominació comercial de Pegaso. Sorgí de l’absorció de La Hispano Suiza.

La producció fou exclusivament barcelonina fins el 1955, que entrà en funcionament la fàbrica de Madrid. La factoria de la Sagrera fou traslladada a la Zona Franca (350.000 m2). L’empresa arrosegà fortes pèrdues i cercà l’associació amb una multinacional del sector. Com a filial funcionà a Mataró, Construcciones Jover, Obiols i Rossell SA (JORSA), que construeix vehicles de passatgers.

Les seves vendes el 1984 foren de 63.956 milions de pessetes amb una plantilla de 8.603 empleats. Com a conseqüència d’una greu crisis fou venuda el 1990 a l’empresa Iveco.

Carreras i Planells, Jordi

(Barcelona, 23 maig 1946 – )

Geòleg. Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus. Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974. Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on exercí com a catedràtic de geologia estructural.

Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristal·lins, principalment del nord-est de la península Ibèrica, i en particular del cap de Creus. També s’ha dedicat als aspectes teòrics i de modelització experimental d’estructures de deformació dúctil i a l’anàlisi petroestructural. El 1979 organitzà l'”International Conference on Shear Zones in Rocks” a Barcelona i al cap de Creus. Juntament amb Manuel Julivert i J. Sodevila, creà el Laboratori de Deformació Experimental (BCN-Stage) a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Realitzà estades de recerca a les universitats de Baltimore (1991) i de Minnesota (1999). També s’ha interessat pel tema de la geoconservació. Contribuí en el projecte de llei de protecció de l’actual Parc Natural del Cap de Creus amb un informe sobre el patrimoni geològic d’aquest espai. Els anys 1999 i 2000 fou cap encarregat del “Projecte d’Inventari i Catàleg de Geotops i Geozones a Catalunya”.

Carreras i Coll, Josep Maria

(Barcelona, 5 desembre 1946 – )

Tenor. De petit intervingué en alguns papers al Liceu, i el 1972 debutà com a protagonista en Adriana Lecouvreur. Ha cantat per tot el món, i ha esdevingut un dels millors tenors mundials. El seu repertori principal el componen les òperes de Verdí, Puccini, Donizetti i Giordano.

Els anys 1988 i 1989 va patir una malaltia greu que va interrompre temporalment la seva carrera. A conseqüència d’aquests fets va crear una fundació internacional de lluita contra la leucèmia.

El 1989 protagonitzà en el Gran Teatre del Liceu l’estrena mundial de l’òpera Cristóbal Colón. Els darrers anys ha disminuït la freqüència de les seves actuacions, tot i que continua cantant en els principals escenaris. El 1996 inicià una gira mundial de concerts amb els tenors Luciano Pavarotti i Plácido Domingo.

Boix, Xesco

(Barcelona, 3 febrer 1946 – Malgrat, Maresme, 21 juliol 1984)

(Francesc Boix i Masramon)  Músic, cantant i animador d’espectacles infantils.

Influït profundament per la música de Pete Seeger, va fundar el Grup de Folk (1966). Més tard va dedicar-se a la cançó i a l’ensenyament musical infantil amb el grup Ara Va de Bo, i posteriorment actuà tot sol com a animador d’espectacles per als més petits.

La seva tasca divulgadora de cançons i contes populars per a la mainada és recollida en una vintena de discs i diversos llibres.

El desembre de 1985 se li oferí un gran homenatge pòstum al parc de la Ciutadella de Barcelona.