Arxiu d'etiquetes: 1946

Capellà i Fornés, Llorenç

3 Respostes

(Montuïri, Mallorca, 21 abril 1946 – )

Narrador i periodista. Fill de Pere Capellà i Roca.

Conreà la narració: No hi ha vent a la teulada (1971) i Una cinta de dol al capell (1985), premi Víctor Català; i les novel·les: Un dia de maig (1972), El pallasso espanyat (1973), premi les Illes d’Or 1972, Romanç (1973), Jack Pistoles (1981) i Ailòviu (1984).

Periodista al diari “La Última Hora”, ha publicat diverses entrevistes: Quinze empresaris mallorquins: Economia, Societat, Cultura (1975), Les ideologies polítiques a Mallorca (1975) i Mallorca i el món obrer (1977), que formen una trilogia sobre la realitat social mallorquina de la darrera etapa del franquisme.

Caixa Rural de València

Deixa un comentari

(València, 1946 – )

Entitat bancària. Associada amb l’Asociación Española de Cajas Rurales, fundada en produir-se la transformació de la Caixa Central de Crèdit Agrícola en la Caixa Rural Provincial de València.

Arrelada als seus inicis a València i les seves comarques, té més de 200 oficines i una xarxa de més de 150 caixers automàtics, distribuïts per Barcelona, Tarragona, València i les seves comarques, i el nord d’Alacant. Des del 1961 exercí un paper primordial en el finançament del sector agrícola i de l’àmbit rural.

Des del 1990 l’entitat ha desenvolupat una tasca de divulgació i col·laboració amb el món del cooperativisme, a través de la Fundació Cultural i la Promoció Social. És editora de la sèrie “Cuadernos de Agricultura”.

Biblioteca Selecta

1 Resposta

(Barcelona, 1946 – )

Col·lecció miscel·lània publicada per Editorial Selecta.

S’editaren més de 500 títols.

Bella, Manufactura de Nines

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1946 – 1984)

Empresa. Creada per Salvi Pi, dedicada a la fabricació de nines. Donà feina a més de mil persones (la meitat a domicili).

El 1967 produí 1.200.000 joguines, xifra que la situà al capdavant de la indústria d’aquest ram dins l’estat francès.

Ballester i Pons, Pere

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 13 maig 1856 – 4 octubre 1946)

Advocat i sociòleg. Col·laborador a “La Voz de Menorca” i a la “Revista de Menorca”. Va ésser dirigent del partit republicà de Menorca.

Entre les seves obres cal assenyalar Sa qüestió d’es treball a Menorca (1920) i els llibres de folklore menorquí Lletres a una mare maonesa, i De re cibaria (1923).

Amengual i Oliver, Jeroni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1880 – 1946)

Periodista i promotor teatral. Llicenciat en lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció de “La Almudaina”, del qual periòdic fou propietari. Publicà treballs com De la Roqueta i El problema de la emigración en Mallorca (1905).

Promotor d’una festa literària a València en honor de Teodor Llorente i, sobretot, del teatre regional mallorquí, estrenà alguns sainets com Un, dos, tres… sus i Tenda de calçat, ambdós publicats el 1935.

Lara i Bosch, Josep Manuel

4 Respostes

(Barcelona, 8 març 1946 – 31 gener 2015)

Editor. Fill de Josep Manuel Lara i Hernández.

President de Planeta-DeAgostini, a la mort del seu germà Fernando assumí la responsabilitat de tot el grup.

Fages i de Perramon, Carles

4 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 24 gener 1843 – 25 abril 1932)

Jurista i banquer. Fill de Narcís Fages i de Romà. Fundà i dirigí la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de l’Empordà i la revista “El Ampurdán” (1849-85).

Fou el pare de:

Xavier Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1871 – 23 maig 1946)  Advocat i escriptor. És autor de nombrosos escrits a la premsa catòlica i d’alguns llibres com Propaganda católica (1908) i Política de Balmes (1912).

Ignasi Fages i de Climent  (Figueres, Alt Empordà, 1874 – 1930)  Advocat. Dedicat als estudis agraris, ha publicat llibres com Las colonias agrícolas (1916). Fou el pare de l’escriptor Carles Fages i de Climent.

Belenguer i Cebrià, Ernest

Deixa un comentari

(València, 13 desembre 1946 – )

Historiador. Es llicencià a la Universitat de València (1963-68), on tingué com a professors Miquel Tarradell, Emili Giralt i Joan Reglà. Aquest darrer el vinculà al departament d’història moderna. Sota la seva direcció, i en l’intent de prosseguir a València els estudis que Jaume Vicens havia fet sobre la mateixa època a Catalunya, inicià la seva tesi doctoral Fernando el Católico y la ciudad de Valencia (1973), que publicà el 1976 amb el títol València en la crisi del segle XV.

Participà al Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971) i al Novè Congrés d’Història de la Corona d’Aragó (Nàpols, 1973).

El 1973 es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona com a professor adjunt d’història moderna. Ha col·laborat a la revista “Estudis” i a “Cuadernos de Historia”.

Ha publicat també: Cortes del reinado de Fernando el Católico (1972), La Corona de Aragón en la época de Felipe II (1986), Felipe II, en sus dominios jamás se ponia el Sol (1988). Ha coordinat la Història del País Valencià (1988).

Lladó i Roca, Bru

(Sabadell, Vallès Occidental, 1881 – Mèxic, 1946)

Dirigent anarcosindicalista. Sabater d’ofici. Fou redactor del periòdic sabadellenc “Reivindicación”, fundat el 1915 per Eusebi Carbó.

El 1920, perseguit per la policia, s’estigué uns quants mesos a París. El 1921 anà a Rússia, i en tornar a Barcelona es manifestà contrari al règim soviètic.

El 1939 s’expatrià a França, i després a Mèxic.